dissabte, 7 de desembre del 2013

La Fageda del Retaule i Les Mirandes

País/Comarca: Catalunya/Montsià
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 589 metres
Descens acumulat: 560 metres
Distancia: 14,67 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 4h 41' ( total 6h 24' )
Alçada mínima - màxima: 963 - 1293 metres.
Pendent màxima i mínima: + 34,9% - 24,1%
Prop de: Mas de Barberans
Inici/final: Casetes Velles
Lloc consultat: Wikiloc







Aproximació: Des de Mas de Barberans direcció a La Sénia per la TV-342, trobem un indicador que ens adverteix del desviament que hem de prendre a 200 metres. Prenem doncs aquest trencall a ma dreta i comencem la pista. Aquesta pista es asfaltada els primers trams, però tot el recorregut es pot fer amb un turisme si es va amb precaució, això si, son 16 quilòmetres de recorregut. No deixem la pista principal direcció a les Casetes Velles, i al arribar a dalt trobem un conjunt de 3 o 4 edificacions a ma esquerra en un pla, punt on deixem el vehicle (WGS84 40.767927ºN, 0.282672ºE)
Descripció: La ruta comença a les Casetes Velles, tot seguint la pista direcció oest, i al primer trencall a ma esquerra ens desviem seguint un camí ample que ens dur fins al Refugi lliure del Mas del Frare. Passat aquest punt seguim el camí que es veu molt evident i que va descendint fins a internar-se en un bosc que creuem amb alguna clapa de neu fins arribar a uns antics camps treballats. A partir d'aquest punt el camí comença a ascendir arrambat al cingle que ofereix molt bones vistes fins hi tot de la tèrmica d'Andorra a Terol. Prosseguim el nostre camí que de cop gira a l'esquerra deixant el GR per retrobar una pista forestal que prove del Mas de Bolero, passant per entremig de les restes de les Casetes de Capgròs. A partir d'aquí enganxem amb la pista forestal, passem per la Bassa de l'Espinal a la nostre dreta, la Font de la Rabosa a tocar del camí a ma esquerra. Ens trobem una pista i girem a ma esquerra, la resseguim fins a trobar un altre trencall, aquest també el camí de l'esquerra. Resseguint aquesta pista, en un revolt tancat a l'esquerra hi ha un trencall d'un camí a ma dreta on hi veiem una font ben canalitzada, es la Font del Retaule, i si seguim un centenar de metres per aquest camí, trobem una fita que ens assenyala un corriol de pujada a l'esquerra que en 5 minuts ens dur fin al magnific i monumental Pi Gros. Desfem el camí fet fins a tornar a la pista, ara ja de pujada i ens aturem un moment per a fer un mos, el paisatge d'aquesta menuda fageda, la més al sud del continent europeu ens envaeix, realment es diferent a les fagedes de l'Osona o la Garrotxa. Prosseguim i ens trobem ben aviat amb el esplèndid Faig Pare o Faig del Retaule, un faig monumental que ostenta el Rànquing de ser el Faig viu de més capçada. Enfilem amunt tot resseguint la pista, al proper trencall ara prenem també el de l'esqerra i seguim remuntant. Si la nostre intenció es anar fins a les Mirandes, al track us hi he deixat un waypoint amb el nom de "drecera" que us durà sense fer volta cap el camí que dur a les Mirandes. Nosaltres en un principi ho varem desestimar, però al veure la posta de sol que se'ns anunciava varem fer un pensament i ens varem desviar al trencall del PR que hi ha més endavant. Aquesta aproximació es del tot recomanable, l'espectacle es excepcional, no pots arrepentir-te de pujar fins a aquest punt. Retornem al camí, on habiem deixat el trencall tot seguint el PR-C 82, que ens dur en poc temps al Coll de l'Assucar i prenent direcció a l'esquerra ja viem el nostre vehicle.
Observacions: Una bona ruta, un xic freqüentada per la facilitat d'acces des de l'Àrea de lleure de la Fou. Trobarem fonts durant el trajecte, durant la temporada d'hivern que es quant nosaltres l'hem fet. A l'estiu podrien ser seques. Acostar-nos a les Mirandes es opcional, ja que suposa anar i tornar per el mateix camí.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
https://plus.google.com/photos/108856405706086010673/albums/5963309188689191377/5963309234293133394?banner=pwa&authkey=COuh_8uX-7uJCA&pid=5963309234293133394&oid=108856405706086010673
Clica l'imatge per veure l'album
 

divendres, 6 de desembre del 2013

Fredes, Salt de Robert i Portell de l'Infern

País/Comarca: País Valencià/Baix Maestrat
Cartografia: Ed. Piolet/El Port 1:30.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 651 metres
Descens acumulat: 618 metres
Distancia: 12,64 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 4h 56' ( total 6h 55' )
Alçada mínima - màxima: 753 - 1178 metres.
Pendent màxima i mínima: + 23,2% - 25,9%
Prop de: Fredes, La Sénia
Inici/final: Fredes
Lloc consultat: Wikiloc












Aproximació: Arribats a La Sénia, prenem la Carretra a Benifassà, la CV-105, fins a arribar al trencall que ens indica Fredes per la CV-106. Un cop arribat al poblet de Fredes, al mateix entrar, trobem una zona d'aparcament on deixem el vehicle. (WGS84 40.705816ºN, 0.170159ºE)
Descripció: La ruta la iniciem a l'aparcament que hi ha a l'entrar a Fredes, descendim carrer a vall on hi veiem l'indicador cap al Salt de Robert, prenem el camí es per pista i al primer trencall girem cap a l'esquerra, seguim per pista fins a trobar una desviació cap al Barranc del Salt, ara si per un corriol. Aquest camí estret però ben fresat, ens dur fins al espectacular Salt de Robert, que en dies de fred el podeu veure ben glaçat de dalt a baix. Prosseguim el nostre camí, que va resseguint la llera del barranc fins a tornar-se altre cop pista. des d'aquí tenim una magnifica perspectiva del cims que ens envolten, també veiem el Portell de l'Infern per on passarem després. Quant trobem la cruïlla, la pista de l'esquerra ens dur al Pantà d'Ulldecona i la de la dreta cap al Portell de l'infern, es dons aquesta la que prenem. La pista que ens ha de dur al Portell comença amb una bona pujada fins a arribar a un mirador des d'on veiem les imponents parets del Morral  Desplegat. A partir d'aquest punt la pista passa a ser un corriol que va planejant amb una lleugera pendent. Ens creuem amb un corriol que ve de ma esquerra que i que porta al Pantà, nosaltres seguim i el camí es torna empedrat i agafa pendent. Aquest era el camí natural de La Sénia a Fredes. Anant fent ziga zaga arribem al Portell de l'Infern on ens hi aturem per fer un mos i acostar-nos a la Punta del Solà d'en Brull, però ens quedem a un petit coll i ens enfilem fins a la foradada. Tornem al Portell on les vistes des d'aquí son magnífiques, a partir d'aquest punt es on el camí en ofereix les millors paisatges de tota la ruta, passem pels Bassis del Portell de l'Infern, i podrem gaudir de les panoràmiques del Barranc del Salt i  de dot el conjunt d'agulles, parets i barrancs que es divisen des d'aquesta vessant. Passem pel costat del Mas del Pitxon per gaudir des d'aquí de les llums del crepuscle, l'espectacle es una meravella, enfilem ara si cap a Fredes, passant per la font del Teix.
Observacions: La ruta te punts d'aigua, al Salt de Robert o als Bassis del Portell prop del Portell de l'Infern o ja molt a prop de Fredes a la Font del Teix. La ruta esta senyalada amb unes luxoses senyals d'acer inox. que serveixen per indicar el número d'itinerari i res més, i que anirem trobant durant tot el trajecte, així que no tindrem pas pèrdua.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/5960894781515327393/5960894843510015730?authkey=CK_Kh_-w_8Pw-AE&pid=5960894843510015730&oid=108856405706086010673
Clica l'imatge per veure l'album
 

diumenge, 24 de novembre del 2013

La Mola d'Irto, Punta Redona i Cim de la Mort

País/Comarca: Catalunya/Terra Alta
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 703 metres
Descens acumulat: 665 metres
Distancia: 14,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 4h 32' ( total 6h 02' )
Alçada mínima - màxima: 261 - 496 metres.
Pendent màxima i mínima: + 29,7% - 33,2%
Prop de: Gandesa, Pinell de Brai
Inici/final: Area de la Fonteta
Lloc consultat: Wikiloc


Aproximació: A Gandesa prenem la carretera C-43 direcció a Pinell de Brai, i passat el quilòmetre 11, trobem un trencall molt tancat a ma dreta que ens indica Fontcalda, La Fonteta i Serra de Pàndols, el prenem i a pocs metres trobem l'Àrea de la Fonteta i lloc per deixar el vehicle. (WGS84 41.038848ºN, 0.461511ºE)
Descripció: La ruta la iniciem a l'Àrea de la Fonteta, sortim a la carretera C-43 i tirem avall direcció al Pinell de Brai, al primer trencall que trobem a ma esquerra el prenem i anem seguint aquest camí forestal força recte seguint sempre el camí principal. Just al punt on el camí faria un gir de 90 graus a l'esquerra, nosaltres prenem un trencall de baixada a ma dreta. Aquest camí ample que te un camp de vinyes a la nostra esquerra, sobtadament s'acaba igual que el camp de vinyes i ens enfilem a ma dreta per anar resseguint un corriol, que a trams la garriga està esborrant per no ser un corriol massa transitat, que ens dur a la Mola d'Irto, això ens fa desviar un tros del nostre itinerari natural, però realment si hi ha temps i ganes, es mol recomanable. Arribem al pla inclinat de la Mola i al bell mig hi trobem les runes de l'ermita de Sant Marc, fem unes passes mes i ens acostem fins al punt més alt de la Mola, al cingle que ens dona pas a una magnífica vista de la Vall de Carruves i de Gandesa. Descendim retrocedint sobre les nostres passes fins a tornar al camp de vinyes, i creuant-lo pel seu final just on s'acaba, veiem el camí, el GR-171 que ens portarà per la carena fins al cim de la Punta Redona. Durant aquest recorregut el camí es molt fresat i podrem gaudir unes esplèndides vistes i per desgracia i degut al incendi de l'estiu del 2012 en aquesta zona, veurem les restes de les trinxeres i amagatalls que han quedat totalment a la vista, i amb el paisatge cremat, sembla talment que ens traslladi en el temps, fins al 25 de juliol de 1938, data en que va començar la Batalla de l'Ebre, i que ens du el trist record d'una batalla que va costar més de 100.000 vides, i molts d'ells en defensa de les llibertats i d'un estat democràtic. Aquest any s'ha conmemorat el 75è aniversari i que avui s'ha fet una recreació a la Fatarella. Prosseguim dons el nostre camí, entre arbres calcinats i al cap de poc de transitar per la carena, el nostre voltant ja no es cremat i això es un alleujament per la vista. El paisatge contrasta espectacularment entre el vessant frestec i escarpat de Pinell de Brai i el planer i ple de camps conreats de Gandesa i Corbera, es realment molt bonic. Arribem a la Punta Redona i trobem una bandera republicana, que el fortissim vent que bufa aquest cap de setmana deu d'haver arrancat del piló i el tornem al seu lloc. Ens fem les fotos de rigor, mengem una mica i prosseguim ja que el temps incomoda, ben aprop trobem un pal indicador, on trenquem a ma esquerra direcció a Corbera, superem la cresta i tirem avall pel GR, una senyal pintada ens indica GR 171 però crec que es un enllaç amb el 171-3. El camí baixa ràpid en ziga zaga, fins a trobar la pista, la prenem en direcció sud, es a dir cap a la Mola d'Irto i ben aviat trobem una desviació, prenem la pista més evident, la de l'esquerra. Aquesta pista va creuant tots el camps de la Vall de Carruves, amb la Serra Cavalls a la nostra esquerra i així podem apreciar el recorregut que acabem de fer i la Serra de Santa Madrona a la dreta, on es hi dirigim però cap al seu final, a la "Cota 481 - Punta Targa o Pico de la Muerte" també anomenat "El Grano" per l'exercit republicà. punt on la batalla va ser molt crua i amb moltes baixes. Seguint la pista, quant gaire be som a coincidir amb la ruta d'aquest matí direcció a la Mola, abans de girar bruscament a l'esquerra, veiem un camí ample però poc freqüentat, el prenem i l'anem seguint-lo fins que en mig d'un camp d'olivers hi ha un trencall a mà esquerra, l'agafem i no el deixem, aquest camí ens dura fins la carretera C-43 passant per Cim de la Mort. Un cop creuat el cim descendim fins a la carretera, la creuem i prenem el primer camí a ma dreta i tot seguit el primer camí a ma esquerra, camí que de forma paral·lela a la carretera ens durà fins l'Àrea de la Fonteta. Un gran recorregut, amb forts contrastos de paisatge, bones vistes i amb un component històric important. Molt recomanable.
Observacions: La zona es desprovista d'aigua però ens i podem subministrar a l'Àrea de la Fonteta. Duran la ruta, anirem trobant diferent senyalitzacions, marques de GR, ruta de la Pau, que ens ajudaran a facilitar-nos el recorregut. Evitar de fer a ple estiu o en dies de forta calor.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/5958497269945616673/5958497353081701634?authkey=CPnU8K6plb3oYg&pid=5958497353081701634&oid=108856405706086010673
Clica l'imatgre per veure l'album








dissabte, 23 de novembre del 2013

La Picossa

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 325 metres
Descens acumulat: 305 metres
Distancia: 5,05 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 1h 55' ( total 3h 02' )
Alçada mínima - màxima: 261 - 496 metres.
Pendent màxima i mínima: + 41,4% - 39,2%
Prop de: Mora d'Ebre
Inici/final: Ermita de Santa Madrona i Sant Jeroni
Lloc consultat: Wikiloc
 





Aproximació: A Mora d'Ebre prenem la N-240 direcció a Gandesa, i abans de deixar la població, prenem una travessia a ma dreta que ens indica "Ermita de Santa Madrona". Prenem aquest carrer, Av. Generalitat sense desviar-nos, i a prop de l'hospital hi ha un carrer a ma esquerra amb un indicador que diu "Sant Jeroni", el prenem i no deixem aquesta pista asfaltada fins arribar a l'àrea de Santa Madrona i Sant Jeroni, on hi deixem el vehicle. (WGS8441.115968 º N, 0.574147ºE)
Descripció: La ruta la iniciem a l'àrea de les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni. Partim direcció Sud, cap al fons de l'àrea i divisem a ma dreta la carena que de forma circular ens durà fins a la Picossa. Quant arribem al final de la zona d'esbarjo, veiem un corriol indicat amb una fita, aquest corriol ens duria directament a la carena, just al senyal que esta indicat al waypoint de la ruta, practicament a tocar de la Picossa. Nosaltres no el prenem i trenquem a la dreta, per començar a enfilar-nos a la carena. La carena no presenta dificultats però comença amb una bona pendent, que ens ajuda a guanyar alçada i bona visibilitat molt depressa. Al cap d'uns 600 metres trobem un pas un pel mes estret que podem esquivar per un dels flancs. A partir d'aquí el camí es va obrint i va perdent pendent fins que trobem un fita i un corriol que ve de La Cresta de les Cabres. Seguim pel nostre camí que va sortejant algun obstacle i que va pujant i baixant fins a arribar a cim de la Pena Roja, que ens proporciona molt bona vista del vessant oest, Ports, Serra Cavalls, Corbera d'Ebre. A partir d'aquest punt, el camí cada cop es torna mes planer, i va tancant el cercle que forma la carena d'aquest circ de la Picossa. Ens trobem el senyal que ens indica per anar cap a les ermites, que es el camí que em vist abaix al final de la zona d'esvarjo indicat amb una fita. Prosseguim el camí i aviat trobem els primers passos que ens condueixen al cim de la Picossa. Ens hi plantem en un tres i no res sense cap dificultat especial i des del cim podem divisar una molt bona vista de la Ribera d'Ebre. Fem les fotos de rigor, i descendim de la Picossa passant per un pas equipat amb una maroma i que ens condueix al coll, el deixem per tornar-hi desprès i ens enfilem per un camí molt costerut fins al Cim de l'Estel. A dalt del cim apreciem el que ja es veia a venir des de la Picossa. La visió des del l'Estel es de 360º, més ample i bonica que la visió des de la Picossa. Retornem al coll i baixem seguint el camí mes evident que es va decantant i resseguint les parets per passar per sota de l'Estel. Anem resseguint aquest camí que ens dur fina a la Cova de la Porca, un gran forat a la paret practicament a sota del cim de l'Estel. Seguim avall i a partir d'aqui haurem de fer sevir el nostre olfacte per anar seguint un camí que fins ara a estat sempre molt evident i que de cop s'ha esborrat bastant. Mica en mica anem perdent alçada i decantant-nos cap al nord-oest, fins que trobem la pista forestal que ens durà ràpidament a les ermites. Es una ruta curta però molt concentrada, amb varietat de terrenys i diferents maneres de progressar i amb molt bones vistes dels massissos que tenim a prop, Montsant, Llaberia, Tivissa, Cardó, Ports.
Observacions: La zona es seca i desprovista de cap altre punt d'aigua des de que hem partit de les ermites, per tant anar ven provistos d'aigua. Trobem senyals de pintura verda i blanca des del trencall que ve de La Cresta de les Cabres fins al senyal del camí que baixa a les ermites, el camí fins la cova es sempre molt fresat i visible.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
Clica limatg per veure l'album
 


diumenge, 3 de novembre del 2013

El Castellot pel Pas del Clau fins al Puig Rodó

País/Comarca: Catalunya/Alt Penedès
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 644 metres
Descens acumulat: 639 metres
Distancia: 11,59 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 3h 04' ( total 4h 44' )
Alçada mínima - màxima: 266 - 592 metres.
Pendent màxima i mínima: + 52,7% - 29,3%
Prop de: La Múnia
Inici/final: Castellví/Sant Sadurní
Lloc consultat: Wikiloc
Aproximació: A Vilafranca del Penedès prenem la B-212 direcció a la Múnia. Un cop arribats al poble de la Múnia, el creuem i nomes sortir-ne trobem un trencall a ma dreta que en indica El mas de la Pansa el prenem, es la BV-2176 que no deixem fins trobar un trencall a ma dreta que ens indica Cal Margarit, ens desviem però inmediatament agafem el camí de la dreta, sense cap indicador, i en qüestió de 200 metres arribem a l'esplanada que hi ha davant de Sant Sadurní on hi deixem el vehicle. (WGS84 41.334665º N, 1.582022ºE)
Descripció: La ruta la iniciem davant mateix de l'Esglesia de Sant Sadurní de la Marca, seguint l'indicador que hi ha just al davant. Al cap de pocs metres en un revolt, i al costat d'una antiga pedrera trobem un pal senyalitzador que ens indica per pujar al Castellot, nosaltres el descartem i seguim pel corriol. Quant el camí s'endinsa al bosc, trobem a ma esquerra unes tarteres que procedeixen de les parets del Castellot, a la tercera en una tartera que hi trobem una fita, la prenem i anem seguint un camí bastant evident i de forta pendent que ens dur fin al Pas del Clau, un pas equipat amb un parell de cadenes i un potent clau que ens ajuden a superar aquest obstacle sense dificultats. Un cop sobrepassat aquest clau fem cap a la base de la paret just a sota del Castellot, on hi ha un magnific exemplar de Margalló. Aquí prenem el camí cap a l'esquerra on trobem tot seguit una esplèndida balma amb cova inclosa, des de la que podem gaudir ja d'unes molt bones vistes del Penedès. Prosseguim el nostre itinerari, i aviat el camí fa un gir cap a la dreta per fer cap a la carena ja al mateix Castellot. Des del cim les vistes son un privilegi, podem veure perfectament tot el Penedès, Montserrat en tota la seva extensió i també divisem el mar. Realment un regal pel sentits des d'un mirador, que el preveiem singular, ja que des de la planúria del Penedès aquesta torre del Castellot es visible des qualsevol punt.
A partir d'aquí el nostre recorregut transcorre per les pistes que hi tenim pels voltants, per poder allargar una mica la ruta i fer així una caminada, un itinerari que cadascú pot modificar al seu gust per que de possibilitats ni ha tantes com pistes te la zona. Nosaltres hem descendit anar fins a Les Casetes de Gomila, a baix el pla, per tornar a pujar direcció al Puig de la Cogulla, resseguint una pista forestal, que de sobte finalitza i un corriol amb marques blaves ens condueix al Puig de la Cogulla i desprès per una mena de tallafocs cap al Puig Rodó. Arribats a la cruïlla de camins sota el Puig Rodó, trobem per sorpresa una senyal que ens adverteix de una batuda de senglars, jus pel camí que nosaltres aviam triat per tornar al Castellot on hi tenim el vehicle. La veritat es que no ens ha fet gens ni mica de gracia haver de desfer tot el recorregut. La senyalització que adverteix de la batuda l'hem trobat al mateix punt on estaven apostats els caçadors, pel que no hi ha hagut previ avis. Així que, tornem per on em vingut fins a arribar a la pista, i a l'encreuament de pistes de més avall. Prenem la pista de l'esquerra que ens porta als cingles del Castellot, fins que trobem un corriol a ma dreta, senyalitzat, que ens retorna a l'Esglesia de Sant Sadurní.
Observacions: La zona es molt calorosa i assolellada, en gran part del recorregut no hi ha ombres, per tant, dur aigua per que no hi ha fonts. Els itineraris que poguéssim triar son en la seva majoria per pista, i sempre tindrem com a referència visible la torre del Castellot, així que es difícil desorientar-se, a més de tant en tant anem trobant indicadors.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
Clica l'imatge per veure l'album


diumenge, 20 d’octubre del 2013

Montfalcó - Las Pasarelas - Congost de Montrebei - La Masieta

País/Comarca: Catalunya/Noguera i Pallars Jussà
Cartografia: ICC 1:50.000
Aproximació: Ens dirigim per la N-230 cap al poblet de Viacamp, entre les poblacions de Tolva i el Pont de Montanyana. Al Km 76 aprox. hi trovem el trencall a Viacamp amb l'edifici que es el punt d'informació del visitant del Montsec de l'Estall. Prenem la desviació i a partir d'aquí nomes em d'anar seguint les indicacionas cap a Montfalcó, on hi trobem l'aparcament de l'alberg Casa Batlle. En aquesta ocasió les cordenades son fins al trencall de Viacamp, ja que els navegadors no tenen acces a aquest punt. (WGS84 42.137298º N, 0.619758ºE)
Ruta: No circular amb 447 metres de pujada acumulada, 782 metres de descens acumulat i 8,34 km. de recorregut.
Prop de: Ager, Montfalcó
Inici/final: Cal Balle/Aparcament de La Masieta
Temps efectiu sense parades: 2h 19' ( total 3h 48' )
Alçada mínima - màxima: 496 - 882 metres.
Pendent màxima i mínima: + 45,4% - 39,5%
Lloc consultat: Wikiloc
Descripció: La ruta la iniciem a l'aparcament que hi ha a Montfalco, davant de l'alberg de Casa Batlle. L'inici del camí està senyalitzat i parteix al costat mateix d'on aparquem el vehicle, sortint de l'alberg a ma esquerra. La ruta comença amb una pendent continuada, per un camí molt fresat. Trobem una pista, la creuem i tot seguit trobem la Font de Montfalcó. Prosseguim el nostre camí que continua baixant, i quant comencem a planejar veiem al nostre costat unes feixes que ens recorden el passat agrícola d'aquests paratges, estem a Cal Balle. Prosseguim el nostre camí, sempre molt senyalitzat i condicionat, ja que una bona part d'aquest recorregut, es de traçat nou, fins que al cap d'uns 800 metres trobem les primers pasarel·les, aquestes ens ajuden a superar el primer espadat. Un cop a dalt, el camí excepte una lleugera pujada, va planejant i ens acosta al Pont Penjant del Seguer fins que de cop ens trobem amb l'espectacular visió de les escales que ens faran superar la segona paret. Aquest cop el tram es bastant mes llarg que el primer i per tant amb més timba.
Un cop superat, ens queda baixar una forta pendent fins al Pont Penjant que ens creua del costat Aragonès al cantó Català al Congost del Seguer. Enfilem una bona rampa fins a empalmar amb el GR-1 que prové de La Pertusa. Ara ja intuïm que en un tres i no res, serem dalt del camí empotrat a la roca que creua el Congost de Montrebei. En qüestió de un 500 metres entrem al Congost de la ma d'aquest espectacular camí, que si tenim la sort de fer-lo amb poc xivarri, es una autentica meravella. El Congost es tan espectacular, que quant comences a sortir-hi et sap tant de greu que s'acabi, que tornaries a fer mitja volta. Els espadats s'enretiren per deixar-nos veure Els Planells, la zona ja mes oberta i planera per on circula pausadament el Noguera Ribagorçana soterrat sota les aigües someres del Pantà de Canelles. Trobem el Pont Penjant de Montrebei, i al poc de creuar-lo, el camí passa a ser pista, que ja ens dur sense complicacions cap a l'aparcament de la Masieta. Es una d'aquelles rutes que et deixa aquella bona sensació que et dura tota la setmana.
Observacions: Trobem un punt d'aigua però es molt a prop de l'alberg Casa Batlle, per tant, anar ben aprovisionats d'aigua, sobretot a l'estiu, la zona es molt calorosa. Als que teniu vertigen, a pesar que les passarel·les tenen cables per anar ben agafats a banda i banda, pot fer força impressió.Es millor fer-les de pujada, es a dir de Montfalcó a Montrebei. Si aneu amb canalla, el disseny no a contemplat massa be aquest aspecte i un crio petit es pot colar fàcilment entre els graons i el cable que hi ha a mode de barana. Així que es aconsellable dur-los ben agafats, l'alçada es molt considerable i una caiguda seria fatal. Com a divertiment està molt be, però no es te en compte l'impacte visual en una zona que en certa manera s'ha intervingut en excés, i més tenint en compte que es podien optar per altres opcions i estalviar la passarel·la de fusta que ja veurem el que duren, i els 773.052 € que han costat i pagats pel Ministerio d'Agricultura en plena crisi, amb els fons de la Unió Europea a través del projecte Live. Deuen d'estar contents a Europa de veure en que es gasten els calers. I per últim i  molt em sembla, que el més aconsellable serà esquivar el més d'agost, en priemr lloc per la calor, i a més, perquè tinguen en compte que aquesta zona ja es prou frecuentada i que no s'hi pot circular be en el dos sentits a l'hora per l'estretor de la passarel·la, no vull ni imaginar-me les cues que es podran formar, a la que aquest parc d'atraccions Aragonès sigui més popular, enriut'en de les cues al Pas de Mahoma de l'Aneto.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida

Clica l'imatge per veure l'album


diumenge, 6 d’octubre del 2013

De Palamós a Llafranc, pel camí de ronda

País/Comarca: Catalunya/Baix Empordà
Cartografia: ICC 1:50.000
Aproximació: Venim de la C-31, i a la sortida 326 La Fosca - Palamós ens hi desviem per anar a fer cap a la rotonda que ens indica Palamós centre. A partir d'aquí es un seguit de rotondes que potser, millor que descriure-les, es anotar-nos o imprimir aquest plànol, que ens durà fins a aquesta última. Arribats a la última rotonda, prenem la segona sortida a ma dreta per girar acte seguit, la primera travessia a ma dreta i ràpidament el primer carrer a ma esquerra, on ja veiem una pineda a al fons d'on surt el camí que em seguit per fer aquest recorregut.. (WGS84 41.850602º N, 3.14117ºE)
Ruta: No circular, amb 289 metres de pujada acumulada i 11,56 km. de recorregut.
Prop de: Palamós
Inici/final: Palamós/Llafranc
Temps efectiu sense parades: 3h 54' ( total 4h 51' )
Alçada mínima - màxima: 0 - 125 metres.
Pendent màxima i mínima: + 28% - 19,5%
Lloc consultat: Wikiloc
Descripció: La ruta en porta a recórrer un dels trams més bonics de la Costa Brava. Coincideix en bona part am el GR-92, on el deixem a la Platja Castell, ja que el GR segueix per l'interior i el que volem es vorejar el litoral. El recorregut es pot dir que no te pèrdua, em d'anar seguint sempre el camí mes fresat i proper a la costa. Del poblat ibèric fins al mirador de la Punta Canyers, el recorregut no va molt arrambat a la costa, però a partir d'aquí fins la Platja del Crit, anirem desfilant per trams rocosos, platges i caletes i no perdrem de vista les illes Formigues. A la platja del Crit, prenem una escala que ens dur a la pista forestal, poc transitada i una mica, en desús. Poc desprès, trobem un altre pista més ample i transitada, tornem a estar al GR-92, la prenem a ma dreta i anem seguint el GR que torna a baixar a la costa, ara ja a prop de Calella de Palafrugell, on tornem a gaudir de l'espectacle d'aquest litoral, que per molt que l'hagem visitat, ens impressiona com si fos la primera vegada que el veiem. A Calella prenem un refresc (per no dir que ens varem pendre una bona cervesa ben freda) en una terrassa on es van cuidar de escurar-nos be les butxaques. Prosseguim per descomptat per sota les voltes de les casetes que hi ha a Port Bo, i passem pel petitissim port de Malaspina, que ens recorda l'estil de vida secill d'aquells pescadors. Resseguim el GR-92,  passem pel costat de la Torre de Calella i arribem en un no res a Llafranc on hi tenim el vehicle aparcat. Podem fer milers de quilòmetres per descobrir paradisos llunyans, o podem fer una caminada matinal per passejar-nos pel nostre paradís particular.
Observacions: Dur aigua sempre es important, però en aquesta ruta sempre estem a prop de la civilització. Si ens fa bon temps, casi diria que es més recomanable donar-se un bon bany per treurens la calor i gaudir al complert de l'itinerari .
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
Clica l'imatge per veure l'album de fotos
 

diumenge, 29 de setembre del 2013

Mont-redon per les Crestes de la Seda i Cavall Bernat de Llaberia

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre
Cartografia: ICC 1:25.000
Aproximació: Venim de l'autovia del Mediterrani A-7 direcció sud, i ens desviem a la sortida Nº 1131 direcció Miami Platja, per anar a trobar la T-310 direcció a Pratdip. El trajecte son 15 minuts, uns 7,5 Km. Arribats a Pratdip, girem el primer carrer a l'esquerra i aparquem el vehicle davant de les piscines. Just al punt per poder fer una cerveseta ben fresqueta al tornar al mateix bar de les piscines. (WGS84 41.050461º N, 0.872538ºE)
Ruta: Circular amb 773 metres de pujada acumulada i 12,53 km. de recorregut.
Prop de: Tivissa-Vandellòs
Inici/final: Pratdip
Temps efectiu sense parades: 4h 42' ( total 8h 12' )
Alçada mínima - màxima: 210 - 865 metres.
Pendent màxima i mínima: + 39,3% - 33,5%
Lloc consultat: Wikiloc
Descripció: La ruta la iniciem al mateix poble de Pratdip, per poder ascendir al Mont-redon per les Crestes de la Seda, un carena rocosa de més o menys 500 metres de llargària, sense cap pas dificultós ni aeri, però molt distreta i al mateix temps divertida. Trobem una corda, en un pas de flaqueig per donar una mica de seguretat en cas de veureu complicat. I troben també el Pas dels Siscus, equipat amb cadenes, que si es vol, es pot flanqujar per l'esquerra, per un camí que el voreja. Més endavant, trobem el pas del Porc senglar, un pas una mica estret que es puja perfectament caminant. Es a dir, una ruta apte per a tothom, amb uns paratges fantàstics i un xic diferent. Poc abans del cim decidim trencar a ma esquerra i voltar per la Font del Mont-redon que la trobem amb aigua i passem pel costat del Rovelló, una agulla a ran de camí amb unes vistes impressionants. Un cop al cim del Mont-redon, gaudim d'uns vistes esplèndides i sorprenents i podem calcular perfectament per on pujarem el Cavall Bernat de Llaberia. Baixem del Mont-redon direcció al Portell de la Roca Mitjanera i poc abans d'arribar-hi ens desviem cap a la canal que ens dona accés al Cavall Bernat. Remuntem aquesta canal, i abans d'arribar al final, una fita ens indica que estem en bon punt per començar a grimpar en ziga zaga cap al primer replà del Cavall, l'ascensió es fàcil, amb bones preses i no te timba. Creuem el primer replà i trobem el petit mur que ens separa del cim, aqust petit mur te al mig una zona d'acces molt visible, amb preses molt grosses una mica extraplomat però molt assequible. Fem cim fins a la creu del Cavall Bernat, reposem un ratet per gaudir a tope del paisatge, que es un regal pels sentits. Comencem el descens, que ens ha resultat molt més fàcil del que en un principi ens pensabem. L'ascensió a aquesta agulla per descomptat es totalment opcional, i si no s'hi puja, no desmereix en absolut el recorregut, ja que en tot moment tant el paisatge com l'itinerari son fenomenals. Passem per sota del Cavall pel camí direcció a Pratdip/Colldejou, passant per la Roca dels Esperits, per un camí força pendent fins arribar a la Font de la Carabassa, que ens la esperàvem trobar amb aigua i reposar, ja que anem justos per la calor, però la sorpresa ha sigut nostre al veure que estava totalment seca, l'mpresió que ens ha fet es que pel motiu que sigui s'ha fet malve la font, ja que s'escola l'aigua per terra però a l'auberador no hi arriba. Aprofitem que hi ha ombra i corre el ventet per fer un mos i enfilem avall, de seguit trobem la pista cap a Pratdip i al cap d'una hora arribem al poble. Just al costat del bar.
Observacions: Només em trobat aigua a la Font del Mont-redon, per tant anar ban aprovisionats d'aigua, el terreny es calorós i gens ombrejat. En un principi no cal dur material, però si es vol dur un cordino per anar mes segurs al Cavall Bernat, per baixar el primer tram, mai esta de més.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida

 

diumenge, 15 de setembre del 2013

La Coscollosa i La Moleta des de La Font Nova

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Cartografia: ICC 1:25.000
Aproximació: Venim per la C-12 de Tortosa direcció Xerta, poc desprès de l'area de descans passat el poble d'Aldover, trobem un trencall que hi ha a ma esquerra just al costat del cartell indicador de Xerta, fem el canvi de sentit una mica més endavant i prenem aquest camí que ara ens queda a ma dreta. El recorregut no te pèrdua, seguir sempre el camí principal sense desviarn-os. El camí esta practicament tot asfaltat. Prendre precaucions ja que els traçat es estret i força transitat per la gent que puja a carregar aigua a la Font Nova. (WGS84 40.898962º N, 0.432084ºE)
Ruta: Circular amb 490 metres de pujada acumulada i 8,87 km. de recorregut.
Prop de: Aldover-Xerta
Inici/final: Àrea de la Font Nova
Temps efectiu sense parades: 2h 58' ( total 3h 32' )
Alçada mínima - màxima: 400 - 879 metres.
Pendent màxima i mínima: + 49,34% - 55,49%
Lloc consultat: Wikiloc
Descripció: Iniciem la ruta a la Font Nova, a al principi per un camí ample i desprès per un corriol estret però molt fresat. Anem deixant algun trencall a ma dreta, fin arribar al Barranc del Infern, on hi trobem una font de mateix nom, que hi transcorre l'aigua per dins d'un tronc com a moltes altres  fonts dels Ports. Mentre fem un glop d'aigua, i a partir d'aquest punt, les vistes del barranc son espectacular, mentre anem creuant-nos amb algun pi monumental. El camí va agafant pendent fins arribar a un pla encantador, on veiem perfectament les nostres fites d'avui, la Moleta d'Alfara i La Coscollosa. Ens plantem ràpidament al peu de La Moleta d'Alfara, on una divertida grimpada que afegeix al·licient a la sortida, ens permet ascendir a dalt de La Moleta per uns passos ben equipats que serveix d'ajut, ja que no comporta cap tècnica ni dificultat. Des de dalt podrem gaudir d'unes esplèndides vistes de l'Ebre, del Delta i del Mont Caro.
Descendim pel mateix lloc, i ara enfilem per un corriol cap a La Coscollosa, ens hi plantem en menys de vint minuts. Aquí podrem gaudir de molt bones vistes, El Caro, Alfara de Carles, L'Espina, Punta de l'Aigua, Tossal d'Engrillo, Paüls, Els Volandins, etc.. Mereix la pena pujar fins aquí per les bones vistes que obtenim. Desfem el camí direcció cap a la Moleta i a mig camí, trobem el indicador a terra, punt on girem a ma dreta direcció a la Font de Domingo, el camí es pedregós i pendent i arribem a la font en poc temps, aprofitem per remullar-nos i prosseguim per mateix camí sempre molt visible ara si cap a la Font Nova. Anem transitant entre marges i masos derruïts, fins que trobem el trencall a l'esquerra per desviar-nos una mica cap al refugi de la Font Nova, on hi trobem la part lliure oberta i prou neta. Resseguim la pista fins arribar a l'Àrea de la Font Nova, punt final de la nostre ruta.
Observacions: Encara que sempre es prudent dur aigua, em aquesta ruta a pesar de ser una zona aparent-ment seca, trobem les fonts del Barranc de l'Infern, de Domingo i de la Fon Nova, rajant força.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida


 



dimecres, 21 d’agost del 2013

Pica d'Estats per Pinet

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Venim d'Acs (Ax-les-Thermes en frances) i ens dirigim cap a Tarascon d'Arieja (Tarascon Sur-Arièja) fins que just abans d'entrar a la població trobem la rotonda on hi l'indicador cap a Vicdessos i Auzat a l'esquerra. Prenem aquest trencall per la D-8 i no la deixem creuant els pobles de Auzat i Marc entre d'altres veinats, no deixem mai la D-8 que es la via principal fins arribar a un trencall que ens indica l'Artigue 2,5 per la D-66 passat Marc, girem en aquest sentit i anem seguint aquest camí ben asfaltat però molt estret fins arribar a l'area d'aparcament de l'Artigue on deixem el vehicle. (WGS84 42.710172º N, 1.424654ºW)
Ruta dia 1: No circular, d'anada amb 1140 metres de pujada acumulada i 4,58 km. de recorregut.
Ruta dia 2: No circular d'anada i tornada pel mateix camí, amb 1389 metres de pujada acumulada, 2351 metres de descens acumulat i 13,87 km. de recorregut.
Prop de: Auzat
Inici/final: Aparcament de l'Artigue
Temps efectiu sense parades dia 1: 3h 06' ( total 3h 26' )
Alçada mínima - màxima dia 1: 1192 - 2224 metres.
Pendent màxima i mínima dia 1: + 57,5% - 40,3%
Temps efectiu sense parades dia 2: 7h 03' ( total 9h 23' )
Alçada mínima - màxima dia 2: 1192 - 3143 metres.
Pendent màxima i mínima dia 2: + 57,5% - 40,3%
Lloc consultat: Anar-hi anant
Descripció: Dia 1. Iniciem la ruta a l'aparcament de l'Artigue, el camí comença planer vorejant el riu i protegits per l'hombra del bosc. Poc a poc el camí va perdent la vergonya i es va enfilant , ascendits 300 metres de desnivell, s'acaba el Bosc de Fontanal i per tant l'hombra i la fresqueta que ens proporcionaba. Prosseguim el camí ara pel sol, passant pels Orris del Pla Nouzere, la pendent s'endureix però el paisatge ens distreu i fa el recorregut més agradable. El camí va fent llaçades per superar el desnivell i per fi divisem l'Estany de Sourd, a ma esquerra, per on passa el camí de tornada, dona una mica més de volta però la pendent es més suau, que sempre ho agraeixen els genolls. Arribem al refugi, deixem els trastos a l'habitació i partim ràpidament per aprofitar les hores de llum que queden per retre homentje en Josep Vila, colocarem una placa en lloc del succés i tornarem al refugi de Pinet.
Dia 2. Partim a 3/4 de 7 del matí amb les primeres llums cap a la Pica, per sort ens fa un dia esplèndit, l'estiu deixa entrar les primeres fresques del matí. El camí no es massa exigent i va per la fondalada de la vall fina que arribem a l'Estany d'Estats, i que encara conserva força neu, a partir d'aquest punt la pendent s'accentua, i al cap de no gaire arribem al llarguerut Estany de Montcalm, el deixem a ma esquerra i enfilem amunt. La pendent no dona treva en  cap moment, fins que per fi arribem al Coll de la Cometa, punt on es troba amb el camí català que ve del Port de Sotllo. Girem a l'esquerra per anar a buscar el Coll de Riufred, la pendent segueix sent dura, però ara gaudim de la visió diàfana del cim de la Pica d'Estats, i aixó esperona i rapidament assolim el cim de la Pica on no hi trobem massa gent. Fem les fotos de rigor i comencem el retorn passant primer pel cim de Verdaguer i tot seguit pel cim del Cap de la Coma de Riufred. Anem desfent el camí fins arribar al refugi on refem la motxilla amb el que hi hem deixat i aprofitem per fer un mos. Partim direcció a l'Estany de Sourd, nomes començar a caminar ens adonem que la calor ens tornara a passar factura, i en arribar a l'Estany ens atiborrem d'aigua de la font, ens hi remullem el cap, per ara si, enfilar d'una sola tirada la baixada fins a l'aparcament de l'Artigue.
Observacions: Durant el trajecte de pujada del primer dia fins al refugi, anem trobant rierols dels que ens podrem aprovisionar d'aigua si ens cal. El camí des de l'aparcament fins al Coll de la Cometa, està senyalitzat amb les marques del GR.
Descarregat el track complert aquí 
Descarregat el track dia 1 aquí
Descarregat el track dia 2 aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.

Clica l'imatge per veure l'àlbum
 



Desnivell dia 1
Desnivell dia 2

dimecres, 14 d’agost del 2013

Taillon ( Tallón o Punta Negra ) des del Coll de Tentes

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Vinguem d'on vinguem em d'anar a parar a Luz-Saint-Sauveur, i d'aquí prendre la D-921 direcció Gèdre i Gavarnie. Un cop arribats al poble de Gavarnie, no tenim pèrdua, cap a la  dreta, molt possiblement serà l'única opció que tindrem. Creuem la zona d'aparcament i seguim amunt fins a trobar un revolt molt tancat, on veiem un trencall a ma esquerra que ens ndica Port de Bucharo (Bujaruelo) i Col de Tentes, prenem aquesta direcció, la D-923 i no la deixem fins arribar a la zona d'aparcament al Col de Tentes. (WGS84 42.713892º N, -0.050383ºW)
Ruta: No circular, d'anada i tornada pel mateix sender, amb 1044 metres de pujada acumulada i 14,99 km. de recorregut.
Prop de: Gavarnié (Gavarnia)
Inici/final: Aparcament de Col de Tentes
Temps efectiu sense parades: 6h 02' ( total 7h 43' )
Alçada mínima - màxima: 2208 - 3144 metres.
Pendent màxima i mínima: + 49,2% - 38,2%
Lloc consultat: Wikiloc
Descripció: Un cop hem arribat al Coll de Tentes, prenem la pista abans asfaltada direcció al Port de Bujaruelo, Port de Bucharo com indiquen els cartells francesos, el dia es una mica boirós i amb núvols a les valls. Arribats al port prenem el camí a l'esquerra direcció al refugi de Serradets. Camí molt agradable de fer i que no presenta una excessiva pendent, cosa  que ens permet anar escalfant progressivament fins arribar al les rampes que ens duen a la zona on em de creuar el riu que baixa de la Gelera del Taillon, i on el camí va fent ziga-zaga. Un cop creuada la zona d'aigua on hi han les cadenes per ajudar a pujar quant hi ha gel, seguim amunt ara força dret, cap al Coll de Serradets, i amb el que queda de la Gelera a la nostre dreta. Uns metres abans d'arribar al coll es comença a endevinar que les vistes que tindrem des d'aquest punt seran un bon espectacle, i això fa de mes bon passar aquest tram. Arribats al coll, les vistes superen les expectatives, ja havíem vist aquest paisatge en fotografies, però "in situ", el Circ de Gavarnie, la carena amb els Marbores, la Bretxa de Rotllan i els Serradets, conformen una de les vistes clàssiques i més boniques del Pirineu, no hi ha prou objeciu per fotografiar-ho, és grandiós. Creuem un parell de congestes de neu i arribem al refugi de Serradets o de la Brêche de Roland on aprofitem per fer un mos. Tot seguit proseguim pel camí que remunta la morrena de l'antiga Glacera de la Bretxa direcció a la Bretxa de Rotllan, que és el nostre proper objectiu. Aquest any que ha sigut un bon any de neu, el camí ens obliga a creuar dues bones pales de neu fins a la Bretxa, grimpem una mica, passant a prop de l'Abri Russell, que rep el nom per l'emblemàtic pirineista Henry Russel i un cop creuat el pas de la Bretxa, tenim al davant la vessant aragonesa d'aquesta serra, Cotatuero i la Vall d'Ordesa. Enfilem a la dreta, passant per sota de la Punta Bazillac. El camí passa molt arrambat a la paret per esquivar la neu i això ens permet veure els 2 o 3 bivacs que hi ha a la paret, que a més d'un l'hi han fet un bon servei en cas de tempesta. Mentre anem pujant la feixuga pendent, el nostre proper objectiu es el Dit a la Falsa Bretxa. La calor comença a apretar quant arribem al Dit, grimpem una mica per creuar aquest enorme pedrot i veiem la petita gruta amb una placa dedicada a Johannes Schmidt, un muntanyenc de 18 anys que l'any 1992 va morir per un llamp en aquest punt, a la gruta. Un cop creuat el Dit, ara si, ens enfrontem al nostre objectiu final i el tenim just al davant, el Taillon, prenem el corriol, i en poc més de mitja hora ens plantem a dalt del cim del Taillon, no ha sigut una ascensió ni massa llarga ni complicada i el recorregut ens ha ofert unes vistes inmillorables. Un cop fetes les fotos de rigor i un mos per recuperar forces, retornem per el mateix camí i en unes 3 hores tornem a ser al Coll de Tentes, on des d'aquest punt, observem la cara nord del Taillon en tot el seu esplendor. No ens faria cap mandra tornar-hi a pujar demà mateix.
Observacions:  El trajecte ens permet assolir un 3000 sense dificultats i amb uns paisatges fantàstics. Un cop creuat el refugi no hi han punts d'aigua. A l'estiu el calor a la vessant sud es potent, dur aigua i protecció pel sol.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.

 

Panoràmica des del Taillon
Des del Coll de Serradets

Bretxa de Rotllan i el Casco