diumenge, 26 d’abril del 2015

Cabacés, Ermita de Sant Roc, Mare de Deu de la Foia, Sant Salvador, Les Coves Altes, Cabacés.

País/Comarca: Catalunya/Priorat
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  750 metres
Descens acumulat:.................  750 metres
Distancia:..............................   15,33 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 06' ( total 7h 24' )
Alçada mínima - màxima:....... 334 - 921 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 25,0% - 39,1%
Prop de: Cabacés
Inici/final: Cabacés
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Avui l'aproximació no te cap complicació, ens em dirigit al poble de Cabacés per la T-702, en ple Priorat, i així que trobem l'entrada que dona accés al poble, tirem amunt fem un parell de revolts i veiem una plaça que s'obra a la nostre esquerra i al fons una zona ample d'aparcament, aprofitem per entrar-hi i deixar aparcat el nostre vehicle. 

Descripció: Es una ruta molt complerta, com gaire be totes les que podem fer en aquest racó de món. Recorrem les ermites de Cabacés, gaudim de bons paisatges, racons encisadors, fonts, coves, barrancs i curiositats naturals. Com es habitual, el Montsant no decep. 

Itinerari: Partim de l'aparcament que hi ha a l'entrar al poble i que ja em descrit més amunt. Enfilem el Carrer Major, que recorre Cabacés com si fos la seva espina dorsal, passarem pel costat de l'Ajuntament i de l'Esglesia fins que arribem al cap de munt, on hi ha la ermita de Sant Joan, dins al mateix poble. Aquí es bifurca el carrer, a l'esquerra la font i els safareijos (que és per on tornarem més tard) i a la dreta un cartell que ens indica una bona part de nostre recorregut d'avui, Sant Roc, La Foia i La Covassa, també un altre rètol del Cansell Comarcal diu, Sender de les ermites, així doncs cap a la dreta.
Enfilem amunt, per un camí encimentat, sempre en pujada i passem pel costat del mirador que domina la vista del poble de Cabacés. Nosaltres seguim amunt ara per pista sense ciment, fins a l'ermita i la font de Sant Roc, un capelleta construïda sota uns grans blocs de pedra, tot s'ha de dir que la font no raja i pel que sembla fa tems que no ho fa.
Tornem a prendre la marxa per la pista però immediatament trobem un sender a l'esquerra que forma part de l'itinerari de flora i un indicador hi diu Sender de les Ermites, el prenem. Es un corriol bonic, ben endreçat i ben mantingut, amb uns cartells indicatius de la flora que anem visitant i en qüestió de mitja hora arribem a la Mare de Deu de la Foia. Es un lloc adequat per fer-hi trobades, amb taules i una magnifica font, l'ermita es ben diferent de les que hi han per aquesta Serra, però es bonica i al costat mateix hi ha la cova.
Prosseguim el nostre camí, per un corriol que surt del costat de la cova i que fa de drecera per tornar a enllaçar amb la pista principal, aquesta pista va pujant fins al Collet del Ros, aquí veurem un trencall a l'esquerra, amb dues fites a costat i costat, no l'hem de prendre a no ser que vulguem escurçar el recorregut. Aquest camí ens duria directament al Mas de Serrador i forma part del recorregut que assenyalava el cartell de l'ermita de Sant Joan a Cabacés. Nosaltres seguim per la pista fins que trobem un pi amb un senyal de pintura de color groc a la nostre esquerra, aquest es el nostre camí. Es un corriol bonic, que va guanyant alçada sense masses esforços, sempre encaixonat i amb alguna pintada de color groc de tant en tant. Passarem pel Portell del Cinto, pel Portell del Planassot i per una zona plana i despoblada que l'hi diuen el Pla de les Argelagues. Des del Portell que anem carenant, trobarem en un punt que el camí es bifurca en "y", nosaltres cap a l'esquerra i anem prosseguint, al cap d'uns 5 minuts trobem un trencall molt evident a l'esquerra, com si féssim marxa enrrere i en baixada, es el camí que ens dura a l'ermita de Sant Salvador. El camí fa força pendent, però es preciós, passem pel costat d'una agulla singular coneguda com el Frare per la forma que te, sembla un cartoixà amb la seva caputxa, des del desviament anterior fins a l'ermita ens hi plantem en qüestió de mitja hora. Aquí hi trobem la font de Sant Salvador i també l'ermita singular del mateix nom. Una ermita que en el seu dia havia estat totalment blanca, "encalada" i avui esta folrada amb pedra, com si l'haguessin enrajolat, encara que no hi ha res a dir ja que al menys està ben conservada, a mi m'agradava mes com era abans.
Fem una parada a la font per fer un bon glop d'aigua i tornem a caminar direcció cap a el berenador que hi ha a prop de la font. El camí passa per entremig de taules i llars de foc, el cel amenaça pluja de fa estona però sembla que al final acabarà descarregant. Des de el corriol anem veien l'ermita de Sant Salvador ben protegida sota la gran balma del Tossal Pelat, es un corriol estret i ben fresat. Arribem en un punt on trobem una roca llisa i gran que em de superar, aquí ens comença a ploure però ja estem al Mas Serrador, un mas construït al abric d'una balma que ens dona bon aixopluc. Aprofitem per fer un mos mentre la pluja es desfà i al cap de mitja hora ja ha parat i tornem a arrancar. Tal com em arribat al mas mirant a l'esquerra surt un camí, aquest ens duria altre cop a la pista, al Collet del Ros, nosaltres cap a la dreta, el camí transita una bona estona amb el barranc a la dreta molt a prop fins a trobar un trencall a l'esquerra amb una pintada groga en un pi, aquest es el camí que ara prenem.
Aquest camí no te pèrdua, l'hem d'anar seguint, es un corriol en baixada, en un punt veiem la Bisbal de Falset a sota nostra, prosseguim i a la nostres dreta comença un marge de pedra,  el camí el va resseguint força tros, nosaltres no deixem aquest camí, passem per la Cova del Casament, que avui s'utilitza per guardar eines i te un bassa al davant. Continuem el camí i ben a prop trobem un cartell que indica Coves Altes i Cabacés pel Barranc del Montsant, doncs avall per un camí que va arrambat a la paret, anem cap a les coves que son uns grans forats erosionats a la paret, les visitem i tot seguit prenem el camí que creua el barranc, per passar al altre cantó i passem per La Covassa, una gran balma, aquí hi ha un pal indicador però sense cartells, prosseguim el camí que en algun punt te pintura groga i en algun moment ha patit un despreniment que hem de voltejar. Ara ja veiem Cabacés, i ha sortit el sol, passem pel costat d'un trencall amb un senyal que indica que el camí te l'accés temporalment tancat, aquest camí va cap a la Serra dels Solans i el Racó de les Pinedes.
Ara si que ja només cal deixar-se portar pel camí, creuem el pont que salva el Barranc del Montsant i el camí es torna ample, podem guaitar els horts que hi ha abans d'entrar al poble, i els safareijos i les fonts que hi han al costat de l'ermita de Sant Joan, ja som a Cabacés. Súper recomanable, es una mica trencacames però te'n adones quant seus a fer la cervesa. 

Observacions:  És una ruta apta per a tothom. Millor evitar les èpoques de forta calor, hem trobat fonts amb aigua a La Foia i a Sant Salvador, però això no és garantia de que a l'estiu ragin sempre, per tant, dur sempre aigua. Es aconsellable portar Gps si es possible, els camins son fresats, però hi ha moltes cruïlles i seria fàcil prendre un camí erroni i fer una bona marrada.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

dissabte, 25 d’abril del 2015

Volta al Castellot pel Pas del Clau

País/Comarca: Catalunya/Alt Penedès
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  175 metres
Descens acumulat:.................  175 metres
Distancia:..............................   2,48 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 0h 45' ( total 1h 32' )
Alçada mínima - màxima:....... 289 - 469 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 57,8% - 37,5%
Prop de: La Múnia (Castellví de la Marca)
Inici/final: Sant Sadurní
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Hem anat a La Múnia, prop de Vilafranca del Penedès per la carretera B-212, sortint del poble direcció a Sant Jaume dels Domenys, de seguida trobem un trencall a la dreta que indica "El Mas de la Pansa", aquí trenquem a la dreta per la BV-2176. Al cap d'uns quilòmetres trobem una cruïlla a l'esquerra que assenyala "Cal Margarit", nosaltres hi hem girat però trencant tot seguit a la dreta que ens dur en qüestió de poc més d'un centenar de metres fins a Sant Sadurní, on aparquem el vehicle. 

Descripció: Es ideal si s'esta per la zona i no coneixem El Castellot. Val molt la pena d'acostar-nos-hi i dedicar-hi un parell d'hores per fer una caminada divertida, la justa per fer gana per dinar i passar una bona estona, es entretinguda i no hi falta de res. 

Itinerari: Partim de Sant Sadurní per un camí molt ample, un indicador ens assenyala la ruta a seguir i ben a prop trobem un altre indicador, a l'esquerra cap El Castellot, que es per on tornarem desprès i a la dreta cap a Can Morgades, doncs seguim per la dreta. El camí deixa de ser ample de seguida per tornar-se corriol però més o menys planer, nosaltres l'anem seguint però estant alerta perque en un punt del camí, on normalment hi ha una fita, trobarem un trencall a l'esquerra que s'enfila per una tartera i que es el camí que puja al Castellot.
Seguim aquest corriol que en ziga zaga va pujant direcció a la paret que veiem al damunt nostre i ben aviat trobem el Pas del Clau, un petit mur de pedra amb un bloc rocós encastat al mig i un arbre que junt amb una cadena ens ajudaran a superar aquest pas sense dificultats. Un cop superat, seguim enfilant amunt i arribem a la Cova del Castellot, més que cova es una bauma o balma de grans dimensions que esta just a sota del cim, prosseguim el camí en forta pujada i de seguida ens plantem a dalt del Castellot, en queda una torre i part d'una bòbeda pertanyent crec que a l'Ermita de Sant Miquel. La excel·lent posició d'aquest cim ens proporciona unes bones vistes del Penedès, que aprofitem per dedicar-hi una estona a fer unes fotos del paisatge.
Prosseguim pel camí ample que parteix de la Torre direcció cap al sud-oest i abans d'arribar a una esplanada, trobem un trencall a ma esquerra molt evident que nosaltres prenem i que en 15 minuts ens planta altre cop al camí ample per on començàvem la ruta d'avui, girem cap a la dreta i ja som al punt on hem aparcat el vehicle. Ens ho hem passat força be, curta però intensa.

Observacions:  És una ruta apta per a tothom, encara que hem de superar un tram en que haurem de fer servir les mans. S'ha de dur aigua si la ruta la feu a ple estiu, si no en duem com que es una ruta curta, no seria greu.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

diumenge, 19 d’abril del 2015

Sant Miquel de Montclar des de Biure de Gaià

País/Comarca: Catalunya/Conca de Barberà
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  602 metres
Descens acumulat:.................  602 metres
Distancia:..............................   16,06 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 16' ( total 5h 29' )
Alçada mínima - màxima:....... 540 - 947 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 33,7% - 21,8%
Prop de:  Santa Coloma de Queralt, Les Piles
Inici/final: Biure de Gaià
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: A la carretera C-241d, entre Santa Coloma de Queralt i Montblanc, prop del poblet de Les Piles, hi ha el trencall direcció a Biure o Biure de Gaià, depenent del plànol. Nosaltres prenem aquest trencall, i seguim ara per la TV-2014 fins a Biure, aparquem el vehicle a la mateixa entrada del poble on hi ha la creu del terme i un senyal indicador de la nostre ruta d'avui. 

Descripció: Es una ruta bonica, ben diferenciada en la seva orografia, entre la part més muntanyosa del Montclar i la plana farcida dels camps sembrats de Les Piles. Fent-la en aquesta època de l'any, em gaudit del verd intens dels conreus, un paisatge que no deixa indiferent, però haurem de pagar el peatge de transitar força tros per pista forestal.

Itinerari: Partim de l'aparcament de Biure, enfilant el carrer que passa per davant del castell, que ben aviat es converteix en pista i que nosaltres anem seguint. La pista es bifurca i nosaltres seguim per la dreta, la de l'esquerra es per on tornarem després. Anem seguint sempre per la pista principal fins que es converteix en camí, ja prop de la línia elèctrica d'alta tensió que hem de creuar. Aquest camí es en pujada i que va buscant sempre la carena, ens dur fins a Sant Miquel de Montclar i que ja fa estona que divisem. Just abans d'arribar-hi creuem la torre de l'antic castell, suposem, ens hi aturem per gaudir de les vistes i aprofitem per fer un mos en aquest bonic paratge. Tot seguit prosseguim ara cap al cim del Montclar que el tenim a tocar i aprofitem per anar-hi, un cop allí fem les fotos de rigor i desfem un bocí del camí direcció a Sant Miquel altre cop, per agafar un trencall a mig camí a ma dreta que baixa cap a la vall i que es el que nosaltres prenem.
La pendent d'aquest camí no afluixa fins arribar a enllaçar amb una pista forestal que anem seguint, tot seguit voltem un camp preciós, ple de verd, arribem a una pista asfaltada que direcció a l'esquerra ens duria directament cap a Pontils, pel contrari nosaltres tirem cap a la dreta, per fer uns 300 metres d'aquesta pista asfaltada, i girem cap a l'esquerra al primer trencall que trobem en una lleugera pujada. Tornem a girar a l'esquerra al primer desviament que hi ha i ara anem sempre recte, sense desviar-nos en cap moment. Ben aviat enllacem amb el GR7 i fem cap al poblet de Pontils, el creuem passant per davant de l'església i al cap de munt del poble girem a l'esquerra per un corriol que apareix al final del carrer.
Tornem a transitar per zona muntanyosa i el corriol transcorre a tocar del Torrent de Biure, es un dels trams més bonics de la ruta d'avui. Resseguint aquest camí haurem de creuar el torrent en alguna ocasió fins que arriba a una pista, la prenem tot recte i tot seguit creuem el torrent per últim cop, just al davant tenim una cruïlla de varies pistes, nosaltres prenem la de l'esquerra i acte seguit prenem un caminet que apareix al revolt, nosaltres recte i tot seguit a la dreta. Aquest caminet que ara ja no te pèrdua i que no deixarem, va a buscar les torres d'alta tensió, durant uns 250 metres caminem resseguint la línia, el camí s'hi aparta un tros per tornar-hi després un tram d'uns 300 metres més, ara si, per deixar-la i enllaçar ben aviat amb un camí ample que es transforma en camí ample i que tot seguit enllaça amb la pista per on pujàvem fa unes hores. Tirem avall i ens plantem a Biure en un tres i no res. Ha estat be, una mica massa de pista pel nostre gust, però una matinal bonica. 

Observacions:  És una ruta apta per a tothom. S'ha de dur aigua, ja que no hi ha fonts fins arribar a Pontils. 

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum