Pica d'Estats per Pinet

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Venim d'Acs (Ax-les-Thermes en frances) i ens dirigim cap a Tarascon d'Arieja (Tarascon Sur-Arièja) fins que just abans d'entrar a la població trobem la rotonda on hi l'indicador cap a Vicdessos i Auzat a l'esquerra. Prenem aquest trencall per la D-8 i no la deixem creuant els pobles de Auzat i Marc entre d'altres veinats, no deixem mai la D-8 que es la via principal fins arribar a un trencall que ens indica l'Artigue 2,5 per la D-66 passat Marc, girem en aquest sentit i anem seguint aquest camí ben asfaltat però molt estret fins arribar a l'area d'aparcament de l'Artigue on deixem el vehicle. (WGS84 42.710172º N, 1.424654ºW)
Ruta dia 1: No circular, d'anada amb 1140 metres de pujada acumulada i 4,58 km. de recorregut.
Ruta dia 2: No circular d'anada i tornada pel mateix camí, amb 1389 metres de pujada acumulada, 2351 metres de descens acumulat i 13,87 km. de recorregut.
Prop de: Auzat
Inici/final: Aparcament de l'Artigue
Temps efectiu sense parades dia 1: 3h 06' ( total 3h 26' )
Alçada mínima - màxima dia 1: 1192 - 2224 metres.
Pendent màxima i mínima dia 1: + 57,5% - 40,3%
Temps efectiu sense parades dia 2: 7h 03' ( total 9h 23' )
Alçada mínima - màxima dia 2: 1192 - 3143 metres.
Pendent màxima i mínima dia 2: + 57,5% - 40,3%
Lloc consultat: Anar-hi anant

Descripció: Dia 1. Iniciem la ruta a l'aparcament de l'Artigue, el camí comença planer vorejant el riu i protegits per l'hombra del bosc. Poc a poc el camí va perdent la vergonya i es va enfilant , ascendits 300 metres de desnivell, s'acaba el Bosc de Fontanal i per tant l'hombra i la fresqueta que ens proporcionaba. Prosseguim el camí ara pel sol, passant pels Orris del Pla Nouzere, la pendent s'endureix però el paisatge ens distreu i fa el recorregut més agradable. El camí va fent llaçades per superar el desnivell i per fi divisem l'Estany de Sourd, a ma esquerra, per on passa el camí de tornada, dona una mica més de volta però la pendent es més suau, que sempre ho agraeixen els genolls. Arribem al refugi, deixem els trastos a l'habitació i partim ràpidament per aprofitar les hores de llum que queden per retre homentje en Josep Vila, colocarem una placa en lloc del succés i tornarem al refugi de Pinet.
Dia 2. Partim a 3/4 de 7 del matí amb les primeres llums cap a la Pica, per sort ens fa un dia esplèndit, l'estiu deixa entrar les primeres fresques del matí. El camí no es massa exigent i va per la fondalada de la vall fina que arribem a l'Estany d'Estats, i que encara conserva força neu, a partir d'aquest punt la pendent s'accentua, i al cap de no gaire arribem al llarguerut Estany de Montcalm, el deixem a ma esquerra i enfilem amunt. La pendent no dona treva en  cap moment, fins que per fi arribem al Coll de la Cometa, punt on es troba amb el camí català que ve del Port de Sotllo. Girem a l'esquerra per anar a buscar el Coll de Riufred, la pendent segueix sent dura, però ara gaudim de la visió diàfana del cim de la Pica d'Estats, i aixó esperona i rapidament assolim el cim de la Pica on no hi trobem massa gent. Fem les fotos de rigor i comencem el retorn passant primer pel cim de Verdaguer i tot seguit pel cim del Cap de la Coma de Riufred. Anem desfent el camí fins arribar al refugi on refem la motxilla amb el que hi hem deixat i aprofitem per fer un mos. Partim direcció a l'Estany de Sourd, nomes començar a caminar ens adonem que la calor ens tornara a passar factura, i en arribar a l'Estany ens atiborrem d'aigua de la font, ens hi remullem el cap, per ara si, enfilar d'una sola tirada la baixada fins a l'aparcament de l'Artigue.

Observacions: Durant el trajecte de pujada del primer dia fins al refugi, anem trobant rierols dels que ens podrem aprovisionar d'aigua si ens cal. El camí des de l'aparcament fins al Coll de la Cometa, està senyalitzat amb les marques del GR.
Descarregat el track complert aquí 
Descarregat el track dia 1 aquí
Descarregat el track dia 2 aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.

Clica l'imatge per veure l'àlbum

 

Desnivell dia 1

Desnivell dia 2

Taillon ( Tallón o Punta Negra ) des del Coll de Tentes

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Vinguem d'on vinguem em d'anar a parar a Luz-Saint-Sauveur, i d'aquí prendre la D-921 direcció Gèdre i Gavarnie. Un cop arribats al poble de Gavarnie, no tenim pèrdua, cap a la  dreta, molt possiblement serà l'única opció que tindrem. Creuem la zona d'aparcament i seguim amunt fins a trobar un revolt molt tancat, on veiem un trencall a ma esquerra que ens ndica Port de Bucharo (Bujaruelo) i Col de Tentes, prenem aquesta direcció, la D-923 i no la deixem fins arribar a la zona d'aparcament al Col de Tentes. (WGS84 42.713892º N, -0.050383ºW)
Ruta: No circular, d'anada i tornada pel mateix sender, amb 1044 metres de pujada acumulada i 14,99 km. de recorregut.
Prop de: Gavarnié (Gavarnia)
Inici/final: Aparcament de Col de Tentes
Temps efectiu sense parades: 6h 02' ( total 7h 43' )
Alçada mínima - màxima: 2208 - 3144 metres.
Pendent màxima i mínima: + 49,2% - 38,2%
Lloc consultat: Wikiloc

Descripció: Un cop hem arribat al Coll de Tentes, prenem la pista abans asfaltada direcció al Port de Bujaruelo, Port de Bucharo com indiquen els cartells francesos, el dia es una mica boirós i amb núvols a les valls. Arribats al port prenem el camí a l'esquerra direcció al refugi de Serradets. Camí molt agradable de fer i que no presenta una excessiva pendent, cosa  que ens permet anar escalfant progressivament fins arribar al les rampes que ens duen a la zona on em de creuar el riu que baixa de la Gelera del Taillon, i on el camí va fent ziga-zaga. Un cop creuada la zona d'aigua on hi han les cadenes per ajudar a pujar quant hi ha gel, seguim amunt ara força dret, cap al Coll de Serradets, i amb el que queda de la Gelera a la nostre dreta. Uns metres abans d'arribar al coll es comença a endevinar que les vistes que tindrem des d'aquest punt seran un bon espectacle, i això fa de mes bon passar aquest tram. Arribats al coll, les vistes superen les expectatives, ja havíem vist aquest paisatge en fotografies, però "in situ", el Circ de Gavarnie, la carena amb els Marbores, la Bretxa de Rotllan i els Serradets, conformen una de les vistes clàssiques i més boniques del Pirineu, no hi ha prou objeciu per fotografiar-ho, és grandiós. Creuem un parell de congestes de neu i arribem al refugi de Serradets o de la Brêche de Roland on aprofitem per fer un mos. Tot seguit proseguim pel camí que remunta la morrena de l'antiga Glacera de la Bretxa direcció a la Bretxa de Rotllan, que és el nostre proper objectiu. Aquest any que ha sigut un bon any de neu, el camí ens obliga a creuar dues bones pales de neu fins a la Bretxa, grimpem una mica, passant a prop de l'Abri Russell, que rep el nom per l'emblemàtic pirineista Henry Russel i un cop creuat el pas de la Bretxa, tenim al davant la vessant aragonesa d'aquesta serra, Cotatuero i la Vall d'Ordesa. Enfilem a la dreta, passant per sota de la Punta Bazillac. El camí passa molt arrambat a la paret per esquivar la neu i això ens permet veure els 2 o 3 bivacs que hi ha a la paret, que a més d'un l'hi han fet un bon servei en cas de tempesta. Mentre anem pujant la feixuga pendent, el nostre proper objectiu es el Dit a la Falsa Bretxa. La calor comença a apretar quant arribem al Dit, grimpem una mica per creuar aquest enorme pedrot i veiem la petita gruta amb una placa dedicada a Johannes Schmidt, un muntanyenc de 18 anys que l'any 1992 va morir per un llamp en aquest punt, a la gruta. Un cop creuat el Dit, ara si, ens enfrontem al nostre objectiu final i el tenim just al davant, el Taillon, prenem el corriol, i en poc més de mitja hora ens plantem a dalt del cim del Taillon, no ha sigut una ascensió ni massa llarga ni complicada i el recorregut ens ha ofert unes vistes inmillorables. Un cop fetes les fotos de rigor i un mos per recuperar forces, retornem per el mateix camí i en unes 3 hores tornem a ser al Coll de Tentes, on des d'aquest punt, observem la cara nord del Taillon en tot el seu esplendor. No ens faria cap mandra tornar-hi a pujar demà mateix.

Observacions:  El trajecte ens permet assolir un 3000 sense dificultats i amb uns paisatges fantàstics. Un cop creuat el refugi no hi han punts d'aigua. A l'estiu el calor a la vessant sud es potent, dur aigua i protecció pel sol.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.

 

Panoràmica des del Taillon

Des del Coll de Serradets

Bretxa de Rotllan i el Casco

Pont d'Espagne - Refugi de les Oulettes de Gaube

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Ens dirigim a la població de Cauterets, per la D-920, en arribar al poble trobem la primera senyalització cap a Pont d'Espagne, seguim l'indicador i anem travessant el poble seguint els  indicadors que diuen totes direccions fins a arribar a una cruilla on tornem a trobar un indicador cap al nostre destí, prenem aquest trencall a ma dreta i a partir d'aquí no te perdua, els indicadors cap a Pont d'Espagne evitaran qualsevol error, sempre per la D-920. Arribem al aparcament, i com no, trobem les barreres del peatje, 15 minuts de franc, 5.50 € fins a 12 hores i 8 € més de 12 hores. (WGS84  42.851834º N, -0.135697ºW)
Ruta: No circular, d'anada i tornada pel mateix sender, amb 680 metres de pujada acumulada i 17,47 km. de recorregut.
Prop de: Cauterets (Cautarés)
Inici/final: Aparcament de Pont d'Espagne
Temps efectiu sense parades: 4h 56' ( total 7h 40' )
Alçada mínima - màxima: 1471 - 2151 metres.
Pendent màxima i mínima: + 38,2% - 24,7%
Lloc consultat: Wikiloc

Descripció: Iniciem aquesta ruta una mica amb la sensació d'anar a un parc d'atraccións, l'aparcament es immens i tothom va en la mateixa direcció. Decidim anar a veure els salts d'aigua al tornar per no trobar tanta aglomeració de gent. El camí esta perfectament senyalitzat, es el GR-10 i á més una ruta que permet al caminador que no vol utilitzar els serveis del telecabina i telecadira desprès per pujar al Llac de Gaube, gaudir d'una bona passejada. La gran majoria dels visitants arriben al llac i giren cua, d'altres més coneixedors de la zona recorren tot el llac per passar el dia a la zona envoltada de gespa, un paisatge idíl·lic. La nostra intenció es remuntar el el riu seguint el GR. El camí a partir d'aquest punt es bastant solitari i transcorre sempre resseguint el riu de les Oulettes, creuem un primer pont per superar un sorollós salt d'aigua, i passem tot seguit pel costat de la Cabana de Pinet, el camí va enfilantse poc a poc per superar la "Cascade Esplumouse" un fantastic salt d'aigua, que per aquest paratges l'aigua n'es la protagonista, un cop superada la cascada veiem el nostre pròxim objectiu a superar, la "Cascade Darrè Splumouse", un altre cascada tant sorollosa com l'anterior. Aqeusta hi passem una mica mes lluny, i un cop superada, entrem en una zona de calma on el riu transcorre sense preses envoltat de prats i amb el  colofó majestuós del Massis del Vignemale just al nostre davant. A partir d'aquest punt els nostres ulls ja no treuen la vista d'aquestes impresionants parets, un paisatge mític que va captivar a  Henry Russel el gran divulgador del Pirineu. En uns moments ens plantem a la planúria que les glaceres de les Oulettes i del Petit Vignemales han conformat i la visió del paisatge es de les que... no s'hi troba qualificatiu. Es un espectacle que t'empetiteix, les dimensions son tant grans, que des del refugi diries que les tens a tocar i ens hi separen 1.500 metres. Ens quedem a dinar prop del refugi per gaudir de l'entorn únic que tenim al davant. Retornem pel mateix camí que hem vingut, satisfets per la recompensa del esforç i ens dirigim cap a l'aparcament, no sense passar pels salts d'aigua de Pont d'Espagne, punt on conflueixen el Gave de Mercadau i el Gave de Gaube, dos rius que aquest any van molts plens d'aigua per les neus abundants i per les pluges d'ahir i que ens regalen amb un espectacle de salts d'aigua i soroll que impreisonen al visitant. Una ruta que recomanem sense cap por de decebre al caminador.

Observacions:  El trajecte esta senyalitzat am les marques de GR. L'aigua sempre la tindrem a prop per més val dur-ne al damunt per que la calor que fa en aquests paratges a l'estiu fa que en consumim molta.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.
 


 

Pico Punta la Pala o Pic de Bouneu (Circ de Troumouse)

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Prenent la D-921 direcció a Gavarnie, uns quilòmetres abans, just passat Gèdre, trobem el trencall de la D922 direcció al Cirque de Troumouse. Desprès de 15 quilòmetres, de gaudir d'uns paisatges esplèndids i de pagar els 4€ de rigor del peatge, arribem a l'aparcament del circ. (WGS84  42.726673º N, 0.096791ºW)
Ruta: Circular amb 474 metres de pujada acumulada i 6,16 km. de recorregut.
Prop de: Gavarnie ( Gavarnia )
Inici/final: Gavarnie
Temps efectiu sense parades: 1h 14' ( total 1h 34' )
Alçada mínima - màxima: 1381 - 1856 metres.
Pendent màxima i mínima: + 30,8% - 26,5%
Lloc consultat: Wikiloc

Descripció: Iniciem aquesta ruta a l'aparcament del mateix Circ de Troumouse, ben a prop d'aquest aparcament a ma dreta hi tenim dues moles inmenses de pedra amb un clar passadís al mig, aquest es el camí que aprofitarem per ascendir fins al Pic de Bouneu. La ruta, esta ben senyalitzada amb fites menys al principi, i excepte la forta pendent en algun tram, no presenta cap dificultat, i ens permetrà descobrir un cim que ens proporcionarà unes vistes insuperables. Des del cim podem contemplar en tot el seu esplendor el Circ de Troumouse coronat per La Munia, un dels circs glacials més grans d'Europa, la vall de Pineta, el Coll d'Añisclo, amb les Tres Maries a l'esquerra i les Tres Sorores (Soum de Ramond, Mont Perdut i Cilindre de Marboré) a la dreta. Per nosaltres una sorpresa, un cim desconegut o gens nomenat, però que ens ha regalat amb una del les millors vistes del viatge. Les perspectives que ens ofereix son excepcionals, i més si tenim en compte la relació esforç/benefici. La ruta es fa curta, i diverteix amb la facilitat que anem descobrint paisatges a mesura que anem avançant, degut a la rapida ascensió pel seu fort desnivell.

Observacions:  Durant el trajecte no hem trobat aigua. No trobem cap senyalització fins que entrem al corredor a la dreta del Tumeu de Bouneu, a partir d'aquí el camí està ben fitat.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.

 

Circ de Troumosue

Pic de Bouneu

Cirque de Gavarnie (Circ de Gavarnia)

País/Comarca: França/Hautes-Pyrénées
Cartografia: IGN 1:25.000
Aproximació: Vinguem d'on vinguem em d'anar a parar a Luz-Saint-Sauveur, i d'aquí prenem la D-921 direcció Gèdre i Gavarnie. Un cop arribats al poble de Gavarnie, no tenim escapatoria ni perdua, cap a l'aparcament, "paiant". (WGS84  42.7365º N, 0.0098ºW)
Ruta: No circular amb 474 metres de pujada acumulada i 6,16 km. de recorregut.
Prop de: Gavarnie ( Gavarnia )
Inici/final: Gavarnie
Temps efectiu sense parades: 1h 14' ( total 1h 34' )
Alçada mínima - màxima: 1381 - 1856 metres.
Pendent màxima i mínima: + 30,8% - 26,5%
Lloc consultat: Wikiloc

Descripció: Iniciem la ruta a l'aparcament, de pagament per descomptat, habilitat a l'entrada del poble de Gavarnie. Si us voleu estalviar els 4€ de l'ala, si és d'hora, seguiu el carrer amunt fins que desapareguin les senyalitzacions de terra per aparcar i ja no hi ha cap màquina de parquímetre,  aparqueu-hi, caminareu una mica més. La ruta és una passeig que transcorre entre botiguetes al principi, i al costat del riu de Gavarnie durant tot el recorregut. El trajecte és molt planer fins a prop d'arribar a l'Hotel de la Cascade, on s'enfila una mica. Les dimensions del circ i de la cascada son tant grans, que des de l'hotel es te l'impresió que en 5 minuts serem al peu de la cascada, i en linea recta hi ha un quilòmetre exacte. La caminada encara que molt freqüentada, és una visita obligada i que no deceb, per algun motiu està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1997. Segons els francesos, que ja sabem que no tenen padrina, és la cascada més gran d'Europa, 423 mts. d'alçada. Un cop arribats al peu d'aquest grandiós salt d'aigua, que aquest any amb les neus dels últims mesos i que les muntanyes encara retenen, gaudim d'un espectacle fantàstic. Pels que ens agrada la muntanya i la natura, és una visita ineludible.

Observacions:  Tot s'ha de dir, per la burrada de gent que hi arriba a anar al cap de l'any, els anys que fa que es un referent turístic, que a mes hi ha una estació d'esqui, Les Espécières, Gavarnie continua sent un poblet, sense cap monstre de formigó, ni complexes hotelers, ni urbanitzacions. El paisatge, que és el seu patrimoni, resten intactes.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al IGN
Itinerari fins al lloc de sortida
Per veure les fotos en pantalla gran, fes clik aquí.