dimecres, 30 de desembre del 2015

Mola Castellona i Mola del Moro des del Mont Caro

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  675 metres
Descens acumulat:.................  675 metres
Distancia:..............................   10,13 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 04h 22' ( total 07h 01' )
Alçada mínima - màxima:....... 839 - 1307 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 80,4% - 26,7%
Dificultat: Mitjana
Prop de: Roquetes, Tortosa
Inici/final: Coll del Vicari, Mont Caro
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: A la Plaça de la Corona d'Aragó una cruïlla habitual a Tortosa, hi ha l'indicador que assenyala el Parc Natural dels Ports. Prenem aquesta "Avinguda Ports de Tortosa Beseit" sempre recte, fins a trobar una bifurcació, on continuem tot dret pel Carrer Major fins a trobar ara una plaçeta amb una rotonda al mig, aquí seguim recte pel Carrer Diego León, que es converteix en carretera per anar a trobar aquesta cruïlla a l'esquerra que indica Mont Caro 13. A partir d'aquest punt només hem d'anar seguint els indicadors i gaudir dels paisatge que es impressionant. Poc abans del Mont Caro trobem un trencall, agafem la carretera de l'esquerra i uns quants revolts després arribem al Coll del Vicari on hi deixem el vehicle.

Descripció: És una ruta espectacular, que la haguéssim pogut fer em menys temps, però, es impossible si es vol gaudir dels paisatges vertiginosos i peculiars d'aquest vessant llevantí dels Ports. Es terreny de cabres, i la ruta hi fa els honors, el camí es molt net i evident amb bons indicadors fins a la Escaleta, abans de la Mola Castellona, A partir d'aquí la cosa canvia, sobretot a partir de la placa al terra en forma de T que assenyala Mola Castellona, haurem de estar al cas de les marques vermelles i del nostre olfacte senderista. El camí a estones es difumina i es perd entre matolls i el GPS  en aquestes situacions, ajuda molt. Tot això queda compensat sobradament per l'entorn, les vistes i les parets verticals de la Mola del Moro i el seu entorn, tot un espectacle, es per això que val molt la pena dedicar-hi el temps que calgui a gaudir dels miradors naturals que anem trobant al nostre pas.

Observacions: Hem trobat aigua gaire be al final del recorregut, als Bassis del Caro, però pel que fa a la resta del recorregut, no hi ha cap font, per tant s'ha d'anar provist d'aigua. No es pot dir mai que sigui imprescindible, però el GPS en aquesta ruta i en aquests paratges es de gran ajuda, perdres en aquest entorn es fàcil i pot dur-nos a fer marrades importants, un tema destacable, sobretot a l'hivern que el dia es més curt. Si no es dur un GPS, fer-nos amb un plànol és imprescindible.

Descarregat el track AQUÍ


Iniciem la ruta al Coll del Vicari

El camí en un principi, es molt fresat

Trobem la placa que indica el Bassis i es per aquí per on tornarem.

Prop del Coll del Mig.

Coll del Mig

Una vista esplèndida del Castell de l'Airosa.

La Mola Castellona des del encreuament amb el Barranc de la Geganta.

Prop de l'Escaleta.

A l'Escaleta, pas previ abans del Collet Herbos

Pujant l'Escaleta, que avui dia no n'hi ha cap, vist des de dalt.

Impresionant la Mola del Moro des de prop del cim de la Mola Castellona

Cim de la Mola Castellona, amb unes vistes privilegiades.

Un espectacular mirador del Barranc de la Geganta, la Mola del Moro i
a l'horitzó la punta del Castell de l'Airosa.

Comencem el descens cap a la Mola del Moro amb unes vistes espectaculars.

Aquesta es la part on el camí està més esborrat en algun tram, i les marques vermelles
no hi son sempre que voldriem.

Unes magnífiques vistes del Barranc de la Geganta i de la Mola del Moro des de
una llosa que fa de mirador.

Creuant el Barranc de la Geganta.

Curta grimpada per accedir al la planuria de la Mola del Moro.

Cim de la Mola del Moro

Des del cim, veiem El Caro, i part del camí de tornada
Aquesta zona es una mica confosa, encara que si estem al tanto, hi ha marques visibles.

Bassis del Caro.

Arribant al Coll del Vicari, fem una ullada enrere 
per gaudir de les últimes llums sobre les Moles



Per visualitzar l'àlbum de fotos complert, feu clic AQUÍ



dissabte, 5 de desembre del 2015

La volta a Otín, ( Rodellar, Barranc de Mascún, Otín, Nasarre, Dolmen Losa de la Mora, Barranco de las Gargantas )

País/Comarca: Espanya/Somontano de Barbastre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  755 metres
Descens acumulat:.................  755 metres
Distancia:..............................   17,21 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 05h 05' ( total 07h 16' )
Alçada mínima - màxima:....... 708 - 1191 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 23,38% - 34,28%
Dificultat: Mitjana
Prop de: Rodellar
Inici/final: Rodellar
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Venint per la A-22, direcció Osca, ens desviem a la sortida 77 cap a Alquézar, per la A-1229. Sense deixar aquesta carretera i al cap d'uns quilòmetres, trobem una cruïlla a l'esquerra que indica Bierge i Rodellar, girem doncs cap a la A-1227 a l'esquerra cap a Rodellar. Quan arribem a l'entrada de Bierge hi ha una desviació a la dreta a que indica Rodellar, el nostre destí. Agafat aquesta carretera la HU-341 ens dur a Rodellar on deixam el vehicle a l'entrada del poble.

Descripció: És una ruta espectacular, que la podem dividir en dos grans blocs, la zona càrstica i engorjada del Barranc del Mascún (per on em pujat) o del  Barranc de la Gargantas (per on em baixat) i la zona plana i de secà del triangle d'Otín, Nasarre i el Dolmen de la Losa de la Mora, dos zones radicalment oposades i de gran bellesa. Es un recorregut 100% recomanable, amb vistes esplèndides des de les alçades com les del camí a la Ciudadela, o des de les proximitats d'Otín a les alçades, sempre acompanyats pels voltors que s'han fet seu aquest escarpat i abrupte entorn. Es un bon exponent de la Serra de Guara, i amb l'avantatge que els camins son molt fresats i ben indicats. Tant el fet de desviar-nos per anar a buscar el barranc per accedir a Otín o com anar fins a Nasarre per veure la seva església, son aspectes opcionals, que nosaltres em volgut afegir a la ruta per copçar coma vivien aquells pobladors i en quin entorn, però que depenent del temps i les ganes que s'en tinguin, es pot retallar evitant aquests dos punts.

Observacions: Si dueu un plànol i una mica d'olfacte orientatiu, no és imprescidible dur un GPS, ja que la ruta està força ben indicada, així i tot aquests estris sempre son un bon reforç. L'aigua l'hem perdut de vista a la que em deixat el barranc del riu Mascún, així hi tot, a prop d'Otín hi ha una font que em marcat amb un "punt d'interès" al track que tenim penjat al Wikiloc, però que a nosaltres no ens ha calgut anar-hi ja que la ruta l'hem fet al desembre, així que molt important anar ben previstos d'aigua, sobretot als mesos de calor.

Descarregat el track AQUÍ


Partim de Rodellar i fem una ullada enrere per veure el poble

Només començar la ruta ja trobem indicadors cap al Mascún

Les vistes en aquesta primera meitat del recorregut son realment espectaculars,
aquí veiem Os Ventanajes

La ruta d'avui esta en tot moment molt ben senyalitzada amb rètols com aquest.

El camí des de Rodellar ens porta ràpidament a la llera del Mascún.

Es un recorregut força pla fins al trencall cap a Otín.

Punt on surt l'aigua de la font del Mascún, on hi trobem un cartell explicatiu

De cartellería no en falta.
Punt on prenem el trencall cap a Otín, aquí comença la pujada cap a l'altiplà

La Ciudadela, en primer terme

Aquest camí que a trams fa força pujada per dur-nos a la planaria d'Otín, rep el nom de La Costera.

La Cuca Bellostas

Aquests no et perden de vista en cap moment durant tot e trajecte, ells sempre al tanto....... per si des cas.

Un cop arribats a la planaria les vistes son fenomenals, passem a prop d'aquest mirador per gaudir de les vistes del Mascún Superior

L'aigua ha donat formes curioses a la pedra calcaria d'aquest massís. A baix el barranc del Mascún Superior a la zona de les Puntas de Cagatés.

Camí molt tranquil que ens dur cap al despoblat d'Otín

Pel camí trobem aquests dos fenomenals roures plantats junts,
 ja que semblen més o menys, de la mateixa edat

Abans d'anar al poble, decidim fer una petita volta que us podeu estalviar si voleu, i baixem al barranc que veieu a la foto per retrobar-nos amb el camí mes endavant.

Llera seca del barranc que ens dur al poble d'Otín.

Camps previs a l'entrada del poble

Primeres cases d'Otín, que al seu dia deuria de ser un poble amb força vida a jutjar per les seves dimensions.

Aquí veiem l'indicador del nostre pròxim destí, Nasarre.

Aquí el tema no està clar, hi ha dos camins i cap senyal no indica Nasarre, però en prenem un.

Poc després trobem aquesta cabana/refugi, doncs si també la trobeu, no aneu be per anar a Nassare, mitja volta.

Un cop al bon sender, passem per les quatre cases de la Pardina Vellanuba.

I poc després Nasarre.

Senyal que hi ha a l'entrar al poble

Entrada a Nasarre

Desfem el camí, per on hem vingut i girem a la dreta on ens indica cap al Dolmen de la Losa de la Mora i Rodellar, un camí molt visible i força pla fins al dolmen.

Dolmen de la Losa de la Mora, en aquesta cruïlla, girem a la dreta per anar
 cap al Barranc de las Gargantas

El Barranc de las Gargantas, sota el Puntal de la Vendosa. El pasiatge sorpren pel
contrast que hi ha amb la planuria d'on venim, es espectacular.

Baixant cap a la Garganta Baja, trobem el trencall cap al Barranc de Barrasil
que també ens duria al de la Gorgas Negras.

Enfilant cap a la Garganta Baja

Des de la Garganta Baja veiem al nostre davant El Turuezo

Ja tornem a ser a la llera del Mascún Inferior, a tocar de la font del Mascún.

A la tornada, a l'últim tram, em fet una variant pel marge dret del riu per no repetir itinerari,
per tornar a fer cap a Rodellar.
Per visualitzar l'àlbum de fotos complert, feu clic AQUÍ