dissabte, 31 de maig del 2014

Montalt Punta Nord i Sud, des de Capçanes.

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:............. 668 metres
Descens acumulat:................. 677 metres
Distancia:.............................. 12,31 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 15' ( total 6h 45' )
Alçada mínima - màxima:....... 224 - 760 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,4% - 38,4%
Prop de: Capçanes, Falset.
Inici/final: Prop de l'Hotel Mas Collet a Capçanes
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Arribats a Capçanes, a la rotonda, prenem el carrer de l'esquerra que indica "centre" i tot seguit, prenem el carrer paral·lel a l'esquerra que passa just pel costat mateix del Celler de Capçanes, també en baixada. Seguint aquest carrer, ens acaba duent a la pista que està senyalitzada amb cartells d'Hotel Mas Collet, i que es la direcció que seguim. Em aparcat el vehicle nomes creuar el Barranc de la Vall, en un entrant que hi ha a ma esquerra.

Descripció: Una ruta molt variada, on gaudim de terrenys ben diferents, on ens podrem aturar per veure bones vistes sobre la Serra de Llaberia, passarem per llocs curiosos com la Cova dels dos Ulls o d'una ascensió directa al coll dels Montalt per la Canal del Mano.

Itinerari: Partim de la pista forestal on em aparcat el vehicle, aquesta es la pista que dur a l'Hotel Mas Collet, però nosaltres ens desviem ben aviat així que trobem un trencall a ma dreta sense asfaltar, el Camí de la Canyera, que es el camí que nosaltres prenem. Es una pista forestal, i a pesar que no el perdrem mai de vista, anirà sent cada cop menys clar, ja que la vegetació s'el va menjant més i més fins a tornar-se un camí brut dins la mateixa pista. La pista s'acaba, i comença un camí en pujada dins del bosc que ens dur fins la carena. Arribats a aquest punt, encara que no es veu, tenim la Cova sota els nostres peus i podem gaudir d'unes bones vistes de la Serra de Llaberia.
Encara que hi ha camí, i pel track sembla que la direcció correcte seria anar cap a la dreta, em de girar cap a l'esquerra i tot seguit descendre per un corriolet en forta baixada que ens acosta a l'entrada d'aquesta de la Cova dels dos Ulls. Te dos boques i sembla que sigui això el que l'hi dona el nom dels dos ulls, però si els volem veure em d'anar a la cavitat més gran, enfilar-nos un parell o tres de metres i veurem els dos ulls ben definits, semblen talment il·luminats. Sortim de la cova i descendim per un camí que hi ha al davant mateix en forta pendent, fins que troba el GR-7. Aquest es ara el camí que nosaltres prenem cap a la dreta en direcció a La Portella de Montalt, un cop aquí en un coll ben evident, comencem a baixar fins a trobar el pal indicador en una esplanada, on una de les direccions que indica es la de Canal del Mano - Montalt. Enfilem doncs aquesta canal amb una forta pujada i que va combinant grimpades i sender. En poc temps superem un desnivell d'uns 200 metres i ens plantem al Collet, virem a l'esquerra resseguint la carena i amb una senzilla grimpada pugem al cim de la Punta Nord del Montalt, desfent el camí, retornem al collet i ens dirigim ara, passant pel Coll de la Moleta, cap a la Punta Sud del Montalt. Des d'aquí podem veure la Miranda de Llaberia, el Montredon, La Serra de Tivissa, L'Ebre, el Montsant i el Mar, una panoràmica molt completa. Prenem el camí de retorn seguin unes fites que tenim davant mateix del cim, direcció a la pendent. Aquestes fites que em anat seguint i que son prou visibles, ens duen a la pista forestal, el Camí de Llaberia, i la prenem en sentit esquerra. Aquesta pista ens ofereix bones vistes del cims on em pujat i del Salt del Barranc de Portadeix, per difícil que sembli, nosaltres em de baixar fins al fons d'aquest barranc per un camí que salva aquest magnific espadat. La pista ens dur fins al Coll de la Mina i em d'estar atents, just on la pista fa un revolt a la dreta en aquest Coll, comença un caminet a la nostra esquerra que em de prendre. Aquest camí va descendint suaument fins al Portell de Portadeix, una bretxa que permet salvar l'espadat i així dur-nos per aquest corriolet fins al fons del Barranc de Portadeix. Creuem el barranc i anem seguint aquest camí (Camí de Portadeix), que sigui dit de pas, es una autèntica "pista americana", està farcit de pins travessats al camí, un rere l'altre, que dificulta molt la progressió per aquest corriol, es un bosc molt tupi't i enmaranyat. Arribem a la fi a un camp de xiprers i tot seguit, a la pista on tornem a trobar el GR-7 i el PR-C 91, la prenem direcció esquerra. El PR deixa aquesta pista per un corriol a la dreta ben indicat i nosaltres el prenem. Passem per sota del Mas Collet i pel costat dels degotalls, resseguint aquests camí ens dur directament a la pista forestal, just al punt on em deixat el vehicle. 

Observacions: Evitar de fer la ruta als mesos forts de calor. Anar ben provistos d'aigua, no em trobat cap font ni punt de subministrament. La ruta no te cap dificultat específica, però es fa dura pel fet que entreten moltissim haver d'anar sortejat arbres caiguts i camins embrossats.

Descarregat el track AQUÍ
https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/6037451590624127009?authkey=CJGrruqey-7XDw
Clica l'imatge per veure l'àlbum

diumenge, 11 de maig del 2014

Lo Pimpoll i lo Pi Ramut, passant per Les Valls i l'Algars

País/Comarca: Catalunya/Terra Alta 
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:............. 614 metres
Descens acumulat:................. 609 metres
Distancia:.............................. 16,65 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 13' ( total 7h 05' )
Alçada mínima - màxima:....... 527 - 1097 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 28,8% - 30,5%
Prop de: Arnes
Inici/final: Prop del Toll del Vidre
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la T-330, de Prat de Compte a Vallderoures, trobem el trencall a ma esquerra que indica "Arnes", el prenem i resseguint la carretera trobem ara una desviació a ma dreta amb un senyal que diu "Toll del Vidre", aquesta es la nostre destinació, ens hi desviem i anem resseguint la pista fins a arribar a la zona d'aparcament.

Descripció: Una ruta molt bonica, no em fet cap cim però des de dalt del Coll de l'Ereta, em gaudit d'unes esplèndides vistes del Penyagalera  i de la Ballestera. Em remuntat el riu de Les Valls, un paratge preciós i solitari, més endavant em pogut visitar els dos magnífics exemplars de Pinus Nigra, Lo Pimpoll i lo Pi Ramut, i la tornada l'hem fet per l'Algars. Una ruta molt recomanable per gaudir dels Ports i copsar perfectament el seu esperit. 

Itinerari: Partim de la pista forestal on em aparcat el vehicle, aquesta es la pista que dur al Toll del Vidre, nosaltres em aparcat abans, en una esplanada que em trobat a ma esquerra, just on comença el camí que remunta el Riuet de Les Valls, un camí ample que aviat es transforma en un bonic corriol que transcorre entre el riu i el cingles de la Ballestera, en certs moments ens recorda els estrets d'Arnes, ni molt menys tant espectaculars, però molt mes feréstecs i solitaris i això l'hi dona un encant especial. Arribem al Mas de Botzut i al Mas de de les Valls, un i l'altre a cada cantó. creuem el riu i trobem l'indicador que ens assenyala el nostre camí, Barranc de les Tosques i Coll de Miralles. Anem pujant per la Vall de les Tosques per un bonic camí empedrat, trobem la Font del mateix nom on hi esmorzem i mes amunt la Cova de Les Tosques, un bon aixopluc en cas de pluja. Al final d'aquest barranc, enllacem amb la pista que prové del Coll de Miralles, trenquem a ma esquerra i arribem al Coll, on hi ha una gran bassa i una font. Prenem el camí que un pal indicador assenyala Lo Pimpoll i Lo Pi Ramut, el corriol ens dur fins a aquest dos monumentals pins i després al Coll de l'Ereta, les panoràmiques des de la cresta d'aquest coll son esplèndides, podrem veure el nostre recorregut i la orografia agrest de la zona. Tornem a caminar prenent el camí de la dreta en la cruïlla que hi ha en aquest coll, es un camí molt bonic, amb bons boscos i penjat al barranc en algun punt del trajecte, seguim tenint bones vistes. Aquest camí desemboca en una pista que només seguirem un centenars de metres, fins al Coll de Montfort, punt on s'origina un corriol a la nostre esquerra i en forta pendent, nosaltres es el camí que prenem, un camí molt fresat i que perd alçada força ràpid i en un tres i no res arribem al Mas de Llússero o de Llosera, segons la cartografia, creuem ara l'Algars i tot seguit el Mas de Pau, un mas bastant gran amb una monumental alzina, la Carrasca de del Mas de Pau, probablement deu les seves grans dimensions a la font que raja just a la soca d'aquest arbre. A partir d'aquí, la resta de la nostra ruta transcorre per pista forestal, uns 6 quilòmetres aprox. Creuem l'Algars més d'un cop, passem pel refugi del Mas de Damià i després per l'esplèndid Toll del Vidre, un popular toll que a l'estiu fa les delícies dels forasters. Ara si, en poc troç arribem al punt on tenim el vehicle aparcat. 

Observacions: Evitar de fer la ruta als mesos forts de calor, Em trobat aigua a les fonts de Les Tosques, al Coll de Miralles i al Mas de Pau . La ruta no te cap dificultat específica. 

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

dissabte, 10 de maig del 2014

Mola Grossa i Tossal d'Engrilló pel Pujador de Valero

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre-Terra Alta
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 857 metres
Descens acumulat: 842 metres
Distancia: 11,48 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 4h 22' ( total 7h 23' )
Alçada mínima - màxima: 470 - 1067 metres.
Pendent màxima i mínima: + 41,5% - 35,9%
Prop de: Horta de Sant Joan
Inici/final: Prop de Mas Silvestre
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Arribant a Horta de Sant Joan per la T-330, vinguen de Prat de Compte, trobem un trencall sense indicar a l'alçada de la Muntanya de Santa Bàrbara, ens hi desviem a la dreta passant per sota de la carretera i resseguim la pista fins a trobar lloc per aparcar prop del Mas de Sivestre o Mas d'Andill, nomenclatura que canvia depenent de la cartografia.
 
Descripció: Una ruta molt interessant, que ens descobreix a traves d'un pas impossible, que no s'endevina fins que s'hi arriba, l'altiplà que hi ha entres els dos Montsagres i aprofitem per pujar a La Mola Grossa pel Forat de la Finella, una petita escletxa que dona accés a aquest cim i al Tossal d'Engrilló, amb unes esplèndides vistes en tot moment.
Itinerari: Partim de la pista forestal on em aparcat el vehicle, i de moment el paisatge no es tot l'engrescador que voldríem. Aquí va tenir lloc el desgraciat incendi on malauradament hi van perdre la vida cinc bombers el juliol de 2009. Comencem a caminar i el terreny calcinat arriba fins pràcticament el Pujador o Baixador de Valero, depenent del mapa. A partir d'aquest punt la ruta fa un gir espectacular, ja que el pas que dona accés a la planúria que hi ha a dalt era impossible endevinar-lo de lluny, aprofitant un punt on el mur infranquejable d'Engrilló hi una fissura, aquest magnific camí empedrat i molt utilitzat per ramaders, ens obre la porta al Montsagre d'Horta. Arribats al pla, ens dirigim fins a la font del Montsagre d'Horta on aprofitem per fer un petit descans i enfilem en sentit descendent cap al Montsagre de Paüls, just a l'altre cantó. Arribats a l'altre Montsagre hi fem un glop d'aigua i comencem a pujar les primeres rampes que ens duen a la mole que tenim al davant, la Mola Grossa. Un caminet serpentejant i cada cop més dret en porten fina la Forat de la Finella, una escletxa que ens permet creuar la paret i ascendir pel cantó contrari, la vessant de Paüls, tot crestejant cap al cim d'aquesta Mola. Fetes les fotos de cim resseguim la cresta decantant-nos cap al cantó esquerra fins que trobem un corriol que ens dur còmodament fins a la pista al Coll de la Refoia.
Girem doncs a l'esquerra direcció cap al Tossal d'Engrilló, però abans fem una parada a la Bassa de la Refoia o de Coll Roig, per fer dinar-hi mentre gaudim d'un magnific entorn adornat per aquest petit estanyol.
Reprenem la marxa per la pista, però ben aviat trobem un corriol a ma dreta que ens dur per un llom fins al Tossal d'Engrilló, passant pel venerable Teix d'engrilló. Les vistes des del cim son fantàstiques i paga la pena la suadeta, només ho espatlla una pista forestal que arriba pràcticament fins al mateix cim.
Descendim cap al Baixador de Valero, per un camí que corre arrambat a la cinglera, em d'estar alerta de no passar-nos de llarg les fites que indiquen el punt d'entrada d'aquest baixador, es fàcil no veure-les
Desfem el camí del matí, "Valero" avall, però la falta de vegetació degut a l'incendi, fa que la calor sigui sufocant. Se'ns va fer molt llarg fins arribar al vehicle. 

Observacions: Evitar de fer la ruta als mesos forts de calor, Em trobat aigua als dos Montsagres. La ruta no te cap dificultat específica. 

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum