diumenge, 22 de juny del 2014

De Queralbs a Núria pel Camí dels Enginyers

País/Comarca: Catalunya/Ripollès
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1580 metres
Descens acumulat:.................  1545 metres
Distancia:..............................  23,01 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 8h 19' ( total 10h 42' )
Alçada mínima - màxima:....... 1147 - 2139 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 29,6% - 40,3%
Prop de: Queralbs, Ribes de Freser.
Inici/final: Central elèctrica de Daió de Baix
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la carretera que va de Ribes de Freser a Queralbs, la GIV-5217, poc abans d'arribar a Queralbs i immediatament després de l'Alberg de la Farga, hi ha un indicador que ens assenyala a ma dreta Fustanyà 2 i Serrat 4. Prenem aquest trencall i sense desviar-nos en lloc, al cap d'un quilòmetre, trobem aparcament just al davant del pont de la Central de Daió de Baix. Nosaltres l'hem trobat ple i em hagut d'aparcar el vehicle més enrere.

Descripció: Una ruta essencialment paisatgística, en la que no assolim cap cim, però que ens dona unes perspectives immillorables de les Gorges del Freser tant des de dins com a vista d'ocell, de la Coma de Fresers, la Coma de Vaca i de les Gorges de Nuria. 

Itinerari: Comencem la nostra ruta passant pel pont de fusta que hi ha al davant de la central de Daió. Passat aquest pont, veiem just al davant un corriol que ve de dalt la muntanya, aquest serà el camí del nostre retorn, ara enfilem el camí que remunta el riu Freser a la nostra dreta. Poc després trobem un rierol, i un caminet a l'esquerra que el remunta, aquest ens dur fins al Salt del Grill, un salt espectacular que paga la pena de no deixar-lo passar, sense fer-hi una visita. Prosseguim el camí, que va remuntant el riu suaument pel seu marge dret i envoltats d'un paisatge esplèndid i verd. Prosseguim per aquest camí fresat i suau però que va guanyant alçada fins a arribar a una passera que en canvia de marge, ara i a partir d'aquí el camí es torna més exigent, va ment ziga zagues per guanyar alçada, poc després arribem a la zona anomenada de les Marrades, on el camí fa justament això, marrades, per seguir guanyat alçaria ràpidament. Passat aquests trams el camí es torna a suavitzar, em deixat el bosc enrere però estem envoltats de flors i d'unes vistes fantàstiques, al davant, a l'altre canto de la vall, s'endevina el Camí dels Enginyers i ja veiem Coma de Fresers on esta situat el refugi Manelic. Descendim ara cap a La Plana per arribar-nos al refugi de Coma de Vaca (Manelic) on aprofitem per fer un mos i gaudir d'un paisatge encisador.
Em recuperat forces, i reprenem el camí que comença al darrere del refugi, es va enfilant cap al Coll dels Homes, on hi ha un mirador natural i on es pot apreciar perfectament el camí per on em pujat i s'evidencien les marrades que em anat fen. A partir d'aquest punt el camí es un continu puja i baixa, passem per un pas en el que hi trobem una cadena posada per donar seguretat, encara que pràcticament no l'utilitzem, també trobem una pas amb unes grapes que ajuden a superar un gran roc en mig del camí. Passats els Cingles de Malaterra, creuem un rierol i enfilem una curta rampa fins la Jaça Roja, es a partir d'aquest punt on el camí es manté ara pla, sense canviar de nivell, fins al Serrat de Pedrisses, on comença a baixar cap a l'Alberg Pic de l'Àliga i seguidament cap a Núria.
Aprofitem la visita al Santuari per fer un mos i un refresc i emprenem el camí de baixada.
Partim pel costat dret del llac, el GR-11, passant pel davant de l'ermita de Sant Gil, i després per la Creu d'en Riba, i a partir d'aquí, a baixar pel Camí Vell de Núria, un camí empedrat en la seva majoria de trams i realment espectacular. La part mes bonica, comença just després de creuar per sota el pont del cremallera, a la Cua de Cavall i fins al Pont de Cremal. Aquest tram, coincideix amb la zona en que el cremallera s'introdueix al ampliat túnel de Fontalba, es a dir que els visitants que pugen en cremallera, es perden la part mes bonica del recorregut, avui dia s'ha de fer a peu si en volem gaudir.
Passat el Salt del Sastre des d'on s'aprecia el salt d'aigua de Fontalba a l'altre cantó de la vall, arribem al Pont de Cremal, es aquí on deixem el GR-11per prendre un corriol a ma esquerra que no te pèrdua, està prou fresat, i en tres quarts d'hora ens plantem a la Central de Daió, davant del pont de fusta que em creuat al matí. Cansats, però satisfets per una ruta que en ha fet gaudir, al màxim.

Observacions: Anar ben provistos d'aigua, trobarem molts rierols, però a l'estiu la calor apreta. La ruta no te cap dificultat específica, es apta per a tots els nivells, però exigent per la llargària. Si la volem fer mes curta, podem deixar el vehicle aparcat a l'estació del cremallera a Queralbs, fer la ruta igual fins al santuari i baixar de Núria a Queralbs en cremallera.


Descarregat el track AQUÍ

https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/6051114627051730161?authkey=CPW9m_yFzZ3EhQE
Clica l'imatge per veure l'àlbum