dissabte, 6 de desembre del 2014

La Cova Pintada i els Escarrisons de la Vall de Lloret ( Borosa i Barretes )

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1237 metres
Descens acumulat:.................  1296 metres
Distancia:..............................  16,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 59' ( total 10h 02' )
Alçada mínima - màxima:....... 280 - 897 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,3% - 35,8%
Prop de:  Mas de Barberans.
Inici/final: Mas de Pep Manel a la Vall de Lloret.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la TV-3421, de Mas de Barberans direcció a Roquetes, trobem un trencall a ma esquerra amb un indicador que hi diu "Barranc de Lloret". Nosaltres el prenem i sense desviar-nos i seguint sempre el camí principal, arribem a un punt on el camí s'eixampla força i es divideix en dos. El de l'esquerra queda barrat per una tanca  i el de la dreta finalitza en 200 metres, així que aparquem en aquesta zona ample del camí a tocar del riu.

Descripció: Una ruta en la que s'ha de treballar molt, però es realment impressionant, de les més autèntiques que es poden fer a la part llevantina dels Ports, amb un sender que voreja sempre l'espadat dels barrancs que recorre, el de Lloret, el d'Orió i el de Barretes. Les vistes son realment esplèndides, gaudim de l'espectacularitat dels profunds barrancs i d'un entorn magnific com el Castell de l'Airosa i la Roca Xapada, amb boscos majestuosos i alguna cabra de tant en tant, que queda sorpresa per la falta de costum de veure gent per aquests racons.

Itinerari: Iniciem la ruta a costat del riu del Barranc de Loret, fins arribar al pont de fusta que creua el riu. Prenem el camí de la dreta, que remunta el Barranc de la Cova Pintada pel nostre cantó dret, un camí planer que primer passa per la font de la Costa dels Dolors i ben aviat arriba al final d'aquest barranc on hi ha un salt d'aigua que nomes hi raja quant plou, a sota hi ha una balma molt gran, la Cova Pintada, un racó realment bonic, val la pena d'acostar-si si es disposa de temps.
Retrocedim per on em vingut fins al pont de fusta i ara remuntem el Barranc de Lloret riu amunt, que va molt ple per les abundants pluges dels dies anteriors. De seguida trobem un indicador que ens assenyala els Bufadors de Lloret, punt on el riu si no dur molta aigua torna a ressorgir. Tot seguit trobem el trencall a la nostra esquerra que indica el Racó del Moro, nosaltres decidim no anar-hi i enfilem amunt cap a la dreta, direcció cap a l'Escarrissó de Borosa, el camí no te masses indicadors ni fites però es força fresat, excepte en algun punt que desapareix de la nostra vista, sobretot desprès de la figuera, però sempre s'acaba trobant. Arribem a l'Escarrissó de Borosa, una escaleta feta amb troncs que ens ajuda a superar un ressalt de roca, el camí fa un gir a l'esquerra i enfila cap al Coll dels Morralets, on hi arribem en un no res. Les vistes des d'aquí ja son imponents, també si mirem al nord, veurem El Caro.
Prosseguim el nostre camí, deixant el coll enrere però continuant per la vessant de la Vall de Lloret, des del coll anem seguint unes pintades roges, que ens acompanyaran el que queda de trajecte fins a la pista. Aquest tram es un del que ens ofereix un vistes mes espectaculars sobre Lloret, l'Airosa, la Roca Xapada i també sobre el Racó del Moro, tot a vista d'ocell.
Passem per un petita balma on hi hem trobat una font amb aigua i tot seguit arribem a un collet, es a partir d'aquest punt on s'ens gira  feina. El camí es un continu puja i baixa, no es un camí massa fresat, encara que hi anem trobant marques vermelles, no sempre en bon estat, que ajuden a anar progressant. Ens endinsem fin a la capçalera del Barranc d'Orió, les vistes en tot moment son immillorables, l'entorn no pot se més frestec, voltem tot el barranc perdent de tant en tant, el camí i tornant-lo a trobar molts cops per intuició, en algun punt concret, un parell, em trobat que les marques vermelles no son a lloc i despisten més que ajuden.
Desprès de recorre tot el Barranc d'Orió s'obre a la nostre dreta el Barranc de Barretes, aquí l'entorn canvia, des d'un preciós mirador veiem que passem de estar envoltats d'agulles, morralets com n'hi diuen, a gaudir d'unes fantàstiques vistes dels espadats per on em transitat al matí, sobretot la de la Roca del Migdia, un esplèndia paret d'una sola peça.
Despres de creuar la capçalera del Barranc de Barretes, passem ben aprop d'una foradada, i aviat trobem l'escarrisso de Barretes, també fet d'un tronc. Un cop abaix, no em de baixar la guàrdia, sembla impossible però en un punt com aquest, el camí s'ha esborrat, deidim anar per l'únic lloc possible, barranc avall, ben aviat torna a formar-se el camí. Més endavant, fem un cop d'ull enrere, i sembla mentida que hi hagi camí per on em passat. Poc després, el camí es suavitza i es fa molt més visible, això ens tranquilitza, s'està fent fosc, però ja som practicament a la pista forestal que ve del Coll de Lloret, o sigui que no tindrem problemes per falta de llum.
Un cop a la pista, només ens queda anar tirant avall, s'ens fa una mica llarg, no se si per la foscor o pel cansament, però en una hora i quart, ja som al cotxe. Una ruta increïble.

Observacions:  Em trobat aigua a la fonts que hi han assenyalades al track, possiblement no totes ragin a l'estiu, la ruta es llarga, per tant s'ha de dur aigua.
Es una ruta molt entretinguda, que no complicada, on tots els càlculs del temps que es pot tardar en fer un trajecte, acostumen a ser curts, ja que la progressió no es fàcil.
Si no s'està acostumat en trescar per terrenys amb camí poc fresat, millor desestimar la ruta. Important tenir bon sentit de la orientació ja que es fàcil que el GPS perdi la senyal, si no trobem maques roges millor retrocedir fins estar-ne segur de que anem pel bon camí, ja que encara que no ho veiem anem gaire be sempre penjats del barranc, i sobretot es aconsellable de fer-la quant el dia es llarg, si no s'està segur de sortir del barranc abans que es faci fosc, podria ser complicat haver de trobar el camí a fosques. Es per tot això i no per l'aspecte tècnic, que es pot qualificar com un ruta difícil.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada