diumenge, 26 d’abril de 2015

Cabacés, Ermita de Sant Roc, Mare de Deu de la Foia, Sant Salvador, Les Coves Altes, Cabacés.

País/Comarca: Catalunya/Priorat
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  750 metres
Descens acumulat:.................  750 metres
Distancia:..............................   15,33 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 06' ( total 7h 24' )
Alçada mínima - màxima:....... 334 - 921 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 25,0% - 39,1%
Prop de: Cabacés
Inici/final: Cabacés
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Avui l'aproximació no te cap complicació, ens em dirigit al poble de Cabacés per la T-702, en ple Priorat, i així que trobem l'entrada que dona accés al poble, tirem amunt fem un parell de revolts i veiem una plaça que s'obra a la nostre esquerra i al fons una zona ample d'aparcament, aprofitem per entrar-hi i deixar aparcat el nostre vehicle. 

Descripció: Es una ruta molt complerta, com gaire be totes les que podem fer en aquest racó de món. Recorrem les ermites de Cabacés, gaudim de bons paisatges, racons encisadors, fonts, coves, barrancs i curiositats naturals. Com es habitual, el Montsant no decep. 

Itinerari: Partim de l'aparcament que hi ha a l'entrar al poble i que ja em descrit més amunt. Enfilem el Carrer Major, que recorre Cabacés com si fos la seva espina dorsal, passarem pel costat de l'Ajuntament i de l'Esglesia fins que arribem al cap de munt, on hi ha la ermita de Sant Joan, dins al mateix poble. Aquí es bifurca el carrer, a l'esquerra la font i els safareijos (que és per on tornarem més tard) i a la dreta un cartell que ens indica una bona part de nostre recorregut d'avui, Sant Roc, La Foia i La Covassa, també un altre rètol del Cansell Comarcal diu, Sender de les ermites, així doncs cap a la dreta.
Enfilem amunt, per un camí encimentat, sempre en pujada i passem pel costat del mirador que domina la vista del poble de Cabacés. Nosaltres seguim amunt ara per pista sense ciment, fins a l'ermita i la font de Sant Roc, un capelleta construïda sota uns grans blocs de pedra, tot s'ha de dir que la font no raja i pel que sembla fa tems que no ho fa.
Tornem a prendre la marxa per la pista però immediatament trobem un sender a l'esquerra que forma part de l'itinerari de flora i un indicador hi diu Sender de les Ermites, el prenem. Es un corriol bonic, ben endreçat i ben mantingut, amb uns cartells indicatius de la flora que anem visitant i en qüestió de mitja hora arribem a la Mare de Deu de la Foia. Es un lloc adequat per fer-hi trobades, amb taules i una magnifica font, l'ermita es ben diferent de les que hi han per aquesta Serra, però es bonica i al costat mateix hi ha la cova.
Prosseguim el nostre camí, per un corriol que surt del costat de la cova i que fa de drecera per tornar a enllaçar amb la pista principal, aquesta pista va pujant fins al Collet del Ros, aquí veurem un trencall a l'esquerra, amb dues fites a costat i costat, no l'hem de prendre a no ser que vulguem escurçar el recorregut. Aquest camí ens duria directament al Mas de Serrador i forma part del recorregut que assenyalava el cartell de l'ermita de Sant Joan a Cabacés. Nosaltres seguim per la pista fins que trobem un pi amb un senyal de pintura de color groc a la nostre esquerra, aquest es el nostre camí. Es un corriol bonic, que va guanyant alçada sense masses esforços, sempre encaixonat i amb alguna pintada de color groc de tant en tant. Passarem pel Portell del Cinto, pel Portell del Planassot i per una zona plana i despoblada que l'hi diuen el Pla de les Argelagues. Des del Portell que anem carenant, trobarem en un punt que el camí es bifurca en "y", nosaltres cap a l'esquerra i anem prosseguint, al cap d'uns 5 minuts trobem un trencall molt evident a l'esquerra, com si féssim marxa enrrere i en baixada, es el camí que ens dura a l'ermita de Sant Salvador. El camí fa força pendent, però es preciós, passem pel costat d'una agulla singular coneguda com el Frare per la forma que te, sembla un cartoixà amb la seva caputxa, des del desviament anterior fins a l'ermita ens hi plantem en qüestió de mitja hora. Aquí hi trobem la font de Sant Salvador i també l'ermita singular del mateix nom. Una ermita que en el seu dia havia estat totalment blanca, "encalada" i avui esta folrada amb pedra, com si l'haguessin enrajolat, encara que no hi ha res a dir ja que al menys està ben conservada, a mi m'agradava mes com era abans.
Fem una parada a la font per fer un bon glop d'aigua i tornem a caminar direcció cap a el berenador que hi ha a prop de la font. El camí passa per entremig de taules i llars de foc, el cel amenaça pluja de fa estona però sembla que al final acabarà descarregant. Des de el corriol anem veien l'ermita de Sant Salvador ben protegida sota la gran balma del Tossal Pelat, es un corriol estret i ben fresat. Arribem en un punt on trobem una roca llisa i gran que em de superar, aquí ens comença a ploure però ja estem al Mas Serrador, un mas construït al abric d'una balma que ens dona bon aixopluc. Aprofitem per fer un mos mentre la pluja es desfà i al cap de mitja hora ja ha parat i tornem a arrancar. Tal com em arribat al mas mirant a l'esquerra surt un camí, aquest ens duria altre cop a la pista, al Collet del Ros, nosaltres cap a la dreta, el camí transita una bona estona amb el barranc a la dreta molt a prop fins a trobar un trencall a l'esquerra amb una pintada groga en un pi, aquest es el camí que ara prenem.
Aquest camí no te pèrdua, l'hem d'anar seguint, es un corriol en baixada, en un punt veiem la Bisbal de Falset a sota nostra, prosseguim i a la nostres dreta comença un marge de pedra,  el camí el va resseguint força tros, nosaltres no deixem aquest camí, passem per la Cova del Casament, que avui s'utilitza per guardar eines i te un bassa al davant. Continuem el camí i ben a prop trobem un cartell que indica Coves Altes i Cabacés pel Barranc del Montsant, doncs avall per un camí que va arrambat a la paret, anem cap a les coves que son uns grans forats erosionats a la paret, les visitem i tot seguit prenem el camí que creua el barranc, per passar al altre cantó i passem per La Covassa, una gran balma, aquí hi ha un pal indicador però sense cartells, prosseguim el camí que en algun punt te pintura groga i en algun moment ha patit un despreniment que hem de voltejar. Ara ja veiem Cabacés, i ha sortit el sol, passem pel costat d'un trencall amb un senyal que indica que el camí te l'accés temporalment tancat, aquest camí va cap a la Serra dels Solans i el Racó de les Pinedes.
Ara si que ja només cal deixar-se portar pel camí, creuem el pont que salva el Barranc del Montsant i el camí es torna ample, podem guaitar els horts que hi ha abans d'entrar al poble, i els safareijos i les fonts que hi han al costat de l'ermita de Sant Joan, ja som a Cabacés. Súper recomanable, es una mica trencacames però te'n adones quant seus a fer la cervesa. 

Observacions:  És una ruta apta per a tothom. Millor evitar les èpoques de forta calor, hem trobat fonts amb aigua a La Foia i a Sant Salvador, però això no és garantia de que a l'estiu ragin sempre, per tant, dur sempre aigua. Es aconsellable portar Gps si es possible, els camins son fresats, però hi ha moltes cruïlles i seria fàcil prendre un camí erroni i fer una bona marrada.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada