dissabte, 29 de març del 2014

La Serra dels Tossals des d'El Capolat

País/Comarca: Catalunya/Solsonès-Berguedà
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 625 metres
Descens acumulat: 578 metres
Distancia: 11,06 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 3h 56' ( total 6h 09' )
Alçada mínima - màxima: 1239 - 1538 metres.
Pendent màxima i mínima: + 28,9% - 44,7%
Prop de: Capolat, Berga.
Inici/final: Capolat
Lloc consultat: Wikiloc













Aproximació: A la C-15 direcció al Tunel del Cadí, a l'altura de Berga, trobem un trencall a ma esquerra que ens indica Berga i sant llorenç de Morunys, el prenem i seguim per la carretera direcció cap a Sant Llorenç de Morunys. Al arribar a la rotonda seguim l'indicador que diu Rasos de Peguera. i al proper trencall ja tornem a trobar un senyal que ens indica cap a Sant Llorenç a ma esquerra. Seguim doncs per l'esquerra durant 11,4 quilòmetres per la  BV-4241 fins que trobem un túnel i un desviament a l'esquerra que assenyala Capolat i l'Espunyola. Aquesta carretera ens dur fins a Capolat, lloc on hi deixem el vehicle al costat de l'església de Sant Martí.
 
Descripció: Una ruta magnifica, que primer ens ofereix unes fantàstiques vistes al vessant sud, al Berguedà i despres al nord, on s'ens planta al davant, Els Rasos de Peguera, La Serra d'Ensija, El Pedraforca, El Cadi, La Serra del Verd. També podrem apreciar els sobtats i continus canvis de vegetació, Boscos de pins i avets, amb un sotabosc de boix, alternant al nord amb unes fagedes frondoses i realment boniques.

Itinerari: Partim de Capolat, direcció nord pel GR-1, ben senyalitzat. Per una pendent suau al principi i que mica en mica es va enfilant per un grau, per dur-no al coll que hi ha entre el Santuari dels Tossals i El Tossal de Runers. en aquest coll hi veiem un corriol de baixada que es per on retornarem després. Fem un mos i prosseguim pel GR-1, que transita per la cinglera de la Serra dels Tossals, sempre molt a prop del cingle, cosa que ens proporciona molt bones vistes durant aquest trajecte, el camí en tot moment està ben senyalitzat i bastant fresat. Arriben al Mal Pas de Runers, punt on el camí ens obliga a abocar-nos cap a l'espadat, per descendir un mestres, per retrobar el camí. En un punt concret el camí s'eixampla, prenent les mides d'una pista, es a partir del punt anomenat el Pla de Tresserra. Prosseguim pel GR, ara més ample fins a trobar el trencall que ens dur al cim del Tossal de Tresserra, fetes les fotos de rigor, descendim per un pas entre roques per retornar a la pista, on hi ha un bon mirador per gaudir del magnific paisatge que tenim al davant. uns quant metres més endavant, trobem un trencall, si prenem el de l'esquerra, el GR, dona més volta però podríem estalviar-nos el descens que hi ha de la falda del Tossal de Vilella cap al Coll de Vilella. Decidim fer via i prenem el de la dreta, deixant el GR i que un metres més endavant hi trobem un faig monumental, prosseguim aquest camí molt cobert per les fulles de la fageda. Arribem un punt on no ens queda altre remei que descendir per una pendent que s'han de fer servir mans i peus, per anar baixant, està senyalitzat amb alguna fita. Al final d'aquest descens, hi trobem una pista amb un senyal indicador que ha perdut les banderoles però que te pintades unes marques blanques i blaves al tronc, prenem doncs aquesta direcció a ma dreta. Anem seguint les senyals blanques i blaves, per una pista fins que arribem a un replà, on les marques deixen la pista i segueixen per un corriol que va prenem una pujada cada cop més pronunciada, es  La Pujada d'en Matamatxos, una pujada força dura i que les fulles del terra dificulten una mica més. En un revolt a ma esquerra, després de la pujada i ara en una zona plana, veiem un trencall a ma dreta, ens hi desviem decantant-nos cap al canto esquerra. S'ha de tenir bon olfacte per no anar perdent el sender poc fresat i que està esborrat per les fulles, anem pujant fins arribar a la Font dels Tossals, ja a prop del coll on aquest matí em esmorzat. Un cop al coll ens arribem fins al Santuari dels Tossals en un estat de ruïna molt penos, on hi ha una magnifica vista de del Berguedà de 360º. Reculem per on em vingut fins al coll i baixem cap al Capolat pel GR, just per on em pujat a primera hora del matí.

Observacions: Una ruta apte per a tot l'any i per a tots els públics. Em trobat un punt d'aigua a la Font dels Tossals. S'ha d'estar al cas del camí, sobretot al vessant nord, on les fulles de la fajeda, an esborrat en la seva totalitat una bona part del camí. Si al Capolat, s'us apunta una gosa blanca per fer-vos companyia, no la desprecieu, l'hi agrada molt caminar i a nosaltres ens ha fet de guia en els trams més perdedors, es coneix mol be el camí, ha sigut una ruta diferent.

Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida

Clica l'imatge per veure l'àlbum


dissabte, 15 de març del 2014

Los Picons des d'Alberola

País/Comarca: Catalunya/Noguera
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 566 metres
Descens acumulat: 521 metres
Distancia: 10,30 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 2h 59' ( total 4h 23' )
Alçada mínima - màxima: 588 - 976 metres.
Pendent màxima i mínima: + 29,4% - 48,8%
Prop de: Alberola, Os de Balaguer
Inici/final: Alberola
Lloc consultat: Wikiloc







Aproximació: Ens em dirigit cap a Os de Balaguer, i prenem el trencall que ens indica Alberola i Tartareu. Des d'aquest punt, seguint els indicadors cap a Alberola i al cap de 9,3 quilòmetres arribem a Alberola, on hi deixem el vehicle.

Descripció: Una ruta sense grans desnivells, que no mereix un desplaçament llarg fins a la zona nomes per fer-la, però que si hi estem a prop, es una molt bona opció per gaudir d'un bon paisatge, dels camps verds i d'ametllers florits a la primavera. L'entorn es bonic i a Montessor, l'accés al cim es ben curios i ens proporcionara bones vistes sobre el Pantà de Santa Anna, i de les serres del Montsec i voltants.

Itinerari: Partim d'Alberola desfent un bocí de la carretera asfaltada per on em vingut, fins a trobar la font d'Alberola amb un rajolí d'aigua. Allí mateix hi neix una pista a ma dreta que passa pel davant d'una granja, anem resseguint la pista fins que es bifurca i prenem la opció de la dreta, una pista una mica mes difuminada, però que segueix en pendent. Haurem de estar alerta, perquè al cap de 100 metres, hi ha un corriol també a ma dreta, que em d'agafar. Aquest corriol està bastant fresat i amb unes fites mol grosses que no fan altre cosa que confirmar que anem pel bon camí. Anem fent ziga zagas per un camí agradable i envoltat d'alzines i ens sorprèn el fet de que ni des de l'Alberola ni fins ara, em vist en cap moment el petit massis que conformen El Picons. Ara el camí ha deixat de pujar i planeja entre garrigues fins enganxar amb la pista que es el Camí de Montessor. El prenem i divisem al final en un coll i en runes, La Cabana de Llobera. El camí aquí pren una suau baixada cap a la Cabana de Guitllo. Es en aquest punt on veiem per primer cop la curiosa formació de Los Picons i del Despoblat de Montessor, just després d'uns camps d'herba tendre. Prenem direcció cap a Montessor i en el punt on trobem un cartell indicatiu amb l'historia del lloc, hi neix una camí ample direcció als camps, el prenem i tot seguit creuem els camps fins arribar a un pal indicador que ens assenyala la direcció cap al Castell i Cim dels Picons. Quant arribem a les runes de Montessor, aprofitem la visita fer fer un mos i enfilar cap al Castell, resseguint un corriol evident que comença just on acaba el camí més ample. Aquest corriol en condueix fins una terrassa que ens proporciona unes vistes que en cap moment ens esperavem del l'espadat que hi ha l'altre canto del turó i a la nostra esquerra una profunda escletxa. Aquesta es la que ens dona accés al cim per un pas sense cap dificultat, però molt estret, que en els últims moments una sirga col·locada al llarg de tota la escletxa ens ajuda a sortir de l'estretor.
La vista des d'aquest punt es d'ocell i realment sorprenent, construir un castell aquí dalt deuria ser un encert per la dificultat de l'accés, encara se'n conserven algunes restes de l'antiga torre de guaita.
Fem unes fotos, descendim per l'escletxa, i retornem per les nostres passes fins el al principi del corriol, enfilant cap al cantó opost del sembrat del que em vingut, es a dir, cap a la nostra dreta. Es aquí on trobem un camí amb una fita, que va voltant El Picons mentre va perdent alçada fins a portar-nos al Camí de l'Obaga, una pista forestal ample, que ens dur en menys d'una hora i sense complicacions a l'Alberola, auest ultim tram una mica avorrit.

Observacions: Terreny dur, que fa preveure que serà poc atractiu a l'estiu, però ideal per a l'època de l'any en que nosaltres hi em anat, just avans de la primavera. Hem trobat aigua a La Font d'Alberola, però per la resta, cap font. Pel que fa a la dificultat, l'única complicació si l'hi volem dir així es l'estretor de l'escletxa.

Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida

Clica l'imatge per veure l'àlbum


diumenge, 2 de març del 2014

L'Espina i La Punta del Bassiol pel Carrer Ample

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre, Terra Alta
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 1106 metres
Descens acumulat: 1084 metres
Distancia: 20,06 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 6h 15' ( total 8h 01' )
Alçada mínima - màxima: 554 - 1188 metres.
Pendent màxima i mínima: + 24,5% - 33,4%
Prop de: Horta de Sant Joan, Alfara de Carles, Paüls.
Inici/final: Àrea de la Franqueta
Lloc consultat: Wikiloc









Aproximació: A la carretera T-330 de Prat de Compte a Arnes, a tocar del trencall cap a Horta de Sant Joan, trobem un desviament important que hi diu "Els Ports" a ma dreta. El prenem, es una pista asfaltada de 10 quilòmetres, que ens durà sense pèrdua, seguint sempre la oista principal sense desviar-nos fins l'Àrea de la Franqueta, lloc on hi deixem el vehicle i comencem la nortre ruta.

Descripció: Una ruta fantàstica que ens donarà a conèixer el magnific Barranc del Carrer Ample, passant per la Font de les Bassetes i pel Estrets de Palanquetes, punt on el barranc pren més força i despres de perdre el bosc i axiamplarse,ens mostra el Collvdel Frenassar amb els seus pins monumentals. El barranc ara canvia per tornar-se un espectacle de roca i per dur-nos de mica en mica, al solitari i silenciós Mas del Maraco, enfilarem fins al L'Espina que ens regalarà unes vistes espectaculars dels Ports, del Delta i de Les Roques de Benet. Passarem de la duresa de Les Rasses del Maraco a l'harmonia del bosc anant cap a Les Clotes i arribarem altre cop a la Franqueta gaudint dels Barrancs dels Estrts i de la Vall d'Uixó.

Itinerari: La ruta la comencem a l'Àrea de la Franqueta on hi deixem el vehicle, i remuntem el riu pel seu marge dret per una ample pista, fins que trobem la Marbrera a ma esquerra, ens desviem doncs aquí, i després d'observar la marbrera, enfilem barranc a munt, no hi ha un camí clar, nomes em d'anar remuntant per la llera del riu sec, amb algun corriol de tant en tant. Passarem per la Font de les Bassetes i pels Estrets de Palanquetes. Podríem dir que a partir d'aquest punt es on el Barranc pren realment la seva força. Finalment el barranc va perdent el bosc i es va eixamplant, fins a deixar-nos a la vista  el Coll del Fenassar amb uns pins monumentals. El barranc ja ha perdut el bosc que l'envoltava i ara se'ns mostra àrid i agrest. Trobem a mas esquerra un petit aixopluc de pastors i es potser a partir d'aquest punt on el paisatge ens sorprèn a cada pas. Es difícil descriure aquí les sensacions que ens provoca un entorn tan diferent, abrupte i encisador al mateix temps. En una zona on el barranc s'eixampla una mica, veiem un barranc mes petit a ma esquerra, ens hi endinsem i trobem la Cova del Frare o de la Rambla, hi fem una visita i només entrar a ma esquerra i a l'altura de la vista veurem unes falses pintures rupestres, molt ben fetes per cert. Prosseguim el nostre camí i ben aviat arribem al Mas del Maraco, un mas que no fa massa que ha perdut el cobert, ens desviem cap a ma dreta per anar a buscar l'aresta de la Punta del Bassiol, i L'Espina acte seguit que està just al davant i des d'aquí li veiem el vèrtex geodèsic. Baixem al Coll d'Alfara per pujar a L'Espina fent drecera, hi fem una parada per menjar alguna cosa i recuperar forces i tot seguit baixem ara pel GR-7, que dona una mica de volta per anar al Coll d'Alfara i durant un tros desfem el camí de pujada, fins que el GR es desvia a l'esquerra per remuntar i carenar les Rases del Maraco. La vista es realment bonica a totes bandes, el camí fa un puja i baixa fins arribar a la Punta de l'Edrera, on veiem el bosc a tocar. Nomes entrar-hi el terreny canvia de sobte, estem envoltats de pins, i el terreny dur i aspre fa uns instant, ara es tou i entapissat de pinassa, es per veure-ho. Anem resseguit el GR fins a trovar una zona assolellada, ja que es bosc es molt ombrívol, en hi aturem a dinar i aprofitem per gaudir la vista que ens ofereix un balco natural, amb una timba que no ens esperaven, ens sobta que als mapes no hi surti reflectit. Prosseguim camí avall, fins a trobar el trencall on el GR-7 ens duria al refugi de Les Clotes, nosaltres el deixem i trenquem a la dreta, seguim envoltats de bosc per anar a parar a una zona despoblada on travessem un gran tartera i poc després empalmar amb la pista forestal al Coll de les Saleres. Al ser pista ara progressem ràpid però el bon paisatge no ens abandona, a la nostra esquerra hi tenim el Barranc de la Vall  d'Uixó, envoltat de bosc i a la nostra dreta unes grans parets, Els Roquers de les Coves Rogues i el Barranc dels Estrets. La pista va fent marrades, fins que perd la pendent, trobem una senyal que fa referencia a la Cova de Picasso, ens hi desviem per tornar ara per un corriol que ens dur a la Franqueta però pel marge esquerra del riu, mes ombrívol.
Una ruta 10, per repetir-la, sense dubtes.

Observacions: No cal dir, que si amenaça tempesta, desestimem la idea de remuntar el Barranc de el Carrer Ample, ja que es una zona inundable en cas de fortes pluges. El pou d'aigua que trobarem al Mas del Maraco, pel que em llegit, l'aigua no es potable. Per tant nomes em trobat una font al mig del Carrer Ample, la Font de les Bassetes. Si tenim la certesa de que trobarem un dia ventós, es per plantejar-s'ho, a les Rases del Maraco, el vent no perdona. Que la gaudiu.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida

https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/5989657454146856241/5989657533705914914?authkey=CIKSmZSZhP_kQQ&pid=5989657533705914914&oid=108856405706086010673
Clica l'imatge per veure l'àlbum

dissabte, 1 de març del 2014

Castell de l'Airosa des del Barranc de la Vall

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 686 metres
Descens acumulat: 674 metres
Distancia: 10,20 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 3h 52' ( total 6h 00' )
Alçada mínima - màxima: 466 - 1003 metres.
Pendent màxima i mínima: + 32,9% - 54,1%
Prop de: Mas de Barberans
Inici/final: Area de la Vall
Lloc consultat: Wikiloc







Aproximació: Arribats a Mas de Barberans, en dirigim cap a La Sénia per la TV-3421, fins a trobar el desviament a ma dreta cap a l'Àrea de la Vall i el Barranc de la Galera. Prenem aquest camí que es apte per a tots els vehicles, i anem seguim les indicacions fins arribat a l'Àrea de la Vall on deixem el vehicle per començar el nostre recorregut.
Descripció: Una ruta preciosa pels Ports, que ens durà a recorre partint de l'Àrea de la Vall, el misteriós Racó d'en Marc, el solitari Castell de l'Airosa i la seva Foradada, les fantàstiques vistes des de la  Roca Xapada, i el descens per La Canal de l'Escaleta. Això sempre amb la Joca com acompanyant, roca singular que no perdrem de mai de vista i que a mode de far, ens indica sempre on som. 
Itinerari: Partim de l'aparcament de l'Àrea de lleure de La Vall, retrocedint la pista per on em vingut, creuem el pont i tot seguit veiem el retol davant d'un pont petit que ens indica El Racó d'En Marc, prenem doncs aquest trencall que ens fa deixar la pista principal i remuntem per la llera d'un barranc sec i tot seguit per un corriol, en poc temps s'ens obre als nostres ulls un misteriós i encisador Racó que es el punt final del Barranc d'en Marc, un lloc bonic i silenciós i de unes grans dimensions, ja que ens adonem que no hi ha manera de fer-li una foto sencera, que transmeti la grandiositat del lloc.
Prosseguim el camí, sempre ben fresat i amb senyalització vertical direcció al Castell de l'Airosa. Trobem un trencall a ma dreta que ens indica L'Airosa, en hi desviem i en més temps del que semblava arribem a un collet, ja molt a prop del Castell, on les vistes sobre el Delta i El Montsià i El Castell de l'Airosa son fantàstiques, no en hi aturem i arribem a la Foradada de l'Airosa. Ens quedem aquí ja que si es vol pujar a cim, s'ha de dur corda per grimpar-hi fins dalt.
Retornem per on em vingut fins al indicador de L'Airosa i prosseguim cap a la Roca Xapada, el camí es realment espectacular, les formacions rocoses tant peculiars i les vistes sobre El Caro i els barrancs que ens envolten, fa que sense adonar-nos ens plantem a la Roca Xapada. A partir d'aquí el camí no es tan visible, però es dificil extraviar-se, no hi ha masses llocs on anar si no volem complicar-nos la vida pels espadats del nostre voltant. Anem passant entre brucs, grans parets i bones vistes, per un terreny de forta pendent. La pluja que ens ha vingut a fer companyia a partir de la Roca Xapada es va animant, fent preveure que haurem  de baixar la Canal de l'Escaleta molla, i no es fa massa gracia. Les pintades de color vermell ajuden a anar seguir el camí, de cop, trobem a la nostra dreta una canal amb tartera i amb traces de camí que descendeix cap al Coll de Lloret. No l'hem de prendre, les traces les fa la gent que equivocadament pren aquest camí i poc després ha de fer mitja volta, unes senyal vermelles en forma de creu ens ho confirmen. Un parell de minuts més endavant, trobem La Canal de l'Escaleta, ben molla per cert, però que poc a poc i bona lletra la descendim sense cap problema. Ara haurem d'estar alerta a les maques vermelles o liles, per no perdre el camí cap al Coll de Lloret. Un cop hi arribem, trenquem cap a la dreta, la pluja no ha minvat, però a partir d'aquí ja es pista forestal fins a l'Àrea de la Vall.
Una ruta que fins hi tot amb el plugim que ha anat fent, l'hem gaudit moltíssim, ja que el paisatge i l'entorn son una meravella.
Observacions: Aquesta ruta no no te punts d'aigua, no es molt llarga, però a l'estiu per aquest paratges ja se sap, millor prevenir. Durant tot el recorregut les marques vermells i liles cap al final al Coll de Lloret, no les perdrem de vista i ens seran molt útils per anar-nos cnfirmant que anem pel camí correcte.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida