diumenge, 24 de novembre del 2013

La Mola d'Irto, Punta Redona i Cim de la Mort

País/Comarca: Catalunya/Terra Alta
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 703 metres
Descens acumulat: 665 metres
Distancia: 14,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 4h 32' ( total 6h 02' )
Alçada mínima - màxima: 261 - 496 metres.
Pendent màxima i mínima: + 29,7% - 33,2%
Prop de: Gandesa, Pinell de Brai
Inici/final: Area de la Fonteta
Lloc consultat: Wikiloc


Aproximació: A Gandesa prenem la carretera C-43 direcció a Pinell de Brai, i passat el quilòmetre 11, trobem un trencall molt tancat a ma dreta que ens indica Fontcalda, La Fonteta i Serra de Pàndols, el prenem i a pocs metres trobem l'Àrea de la Fonteta i lloc per deixar el vehicle. (WGS84 41.038848ºN, 0.461511ºE)
Descripció: La ruta la iniciem a l'Àrea de la Fonteta, sortim a la carretera C-43 i tirem avall direcció al Pinell de Brai, al primer trencall que trobem a ma esquerra el prenem i anem seguint aquest camí forestal força recte seguint sempre el camí principal. Just al punt on el camí faria un gir de 90 graus a l'esquerra, nosaltres prenem un trencall de baixada a ma dreta. Aquest camí ample que te un camp de vinyes a la nostra esquerra, sobtadament s'acaba igual que el camp de vinyes i ens enfilem a ma dreta per anar resseguint un corriol, que a trams la garriga està esborrant per no ser un corriol massa transitat, que ens dur a la Mola d'Irto, això ens fa desviar un tros del nostre itinerari natural, però realment si hi ha temps i ganes, es mol recomanable. Arribem al pla inclinat de la Mola i al bell mig hi trobem les runes de l'ermita de Sant Marc, fem unes passes mes i ens acostem fins al punt més alt de la Mola, al cingle que ens dona pas a una magnífica vista de la Vall de Carruves i de Gandesa. Descendim retrocedint sobre les nostres passes fins a tornar al camp de vinyes, i creuant-lo pel seu final just on s'acaba, veiem el camí, el GR-171 que ens portarà per la carena fins al cim de la Punta Redona. Durant aquest recorregut el camí es molt fresat i podrem gaudir unes esplèndides vistes i per desgracia i degut al incendi de l'estiu del 2012 en aquesta zona, veurem les restes de les trinxeres i amagatalls que han quedat totalment a la vista, i amb el paisatge cremat, sembla talment que ens traslladi en el temps, fins al 25 de juliol de 1938, data en que va començar la Batalla de l'Ebre, i que ens du el trist record d'una batalla que va costar més de 100.000 vides, i molts d'ells en defensa de les llibertats i d'un estat democràtic. Aquest any s'ha conmemorat el 75è aniversari i que avui s'ha fet una recreació a la Fatarella. Prosseguim dons el nostre camí, entre arbres calcinats i al cap de poc de transitar per la carena, el nostre voltant ja no es cremat i això es un alleujament per la vista. El paisatge contrasta espectacularment entre el vessant frestec i escarpat de Pinell de Brai i el planer i ple de camps conreats de Gandesa i Corbera, es realment molt bonic. Arribem a la Punta Redona i trobem una bandera republicana, que el fortissim vent que bufa aquest cap de setmana deu d'haver arrancat del piló i el tornem al seu lloc. Ens fem les fotos de rigor, mengem una mica i prosseguim ja que el temps incomoda, ben aprop trobem un pal indicador, on trenquem a ma esquerra direcció a Corbera, superem la cresta i tirem avall pel GR, una senyal pintada ens indica GR 171 però crec que es un enllaç amb el 171-3. El camí baixa ràpid en ziga zaga, fins a trobar la pista, la prenem en direcció sud, es a dir cap a la Mola d'Irto i ben aviat trobem una desviació, prenem la pista més evident, la de l'esquerra. Aquesta pista va creuant tots el camps de la Vall de Carruves, amb la Serra Cavalls a la nostra esquerra i així podem apreciar el recorregut que acabem de fer i la Serra de Santa Madrona a la dreta, on es hi dirigim però cap al seu final, a la "Cota 481 - Punta Targa o Pico de la Muerte" també anomenat "El Grano" per l'exercit republicà. punt on la batalla va ser molt crua i amb moltes baixes. Seguint la pista, quant gaire be som a coincidir amb la ruta d'aquest matí direcció a la Mola, abans de girar bruscament a l'esquerra, veiem un camí ample però poc freqüentat, el prenem i l'anem seguint-lo fins que en mig d'un camp d'olivers hi ha un trencall a mà esquerra, l'agafem i no el deixem, aquest camí ens dura fins la carretera C-43 passant per Cim de la Mort. Un cop creuat el cim descendim fins a la carretera, la creuem i prenem el primer camí a ma dreta i tot seguit el primer camí a ma esquerra, camí que de forma paral·lela a la carretera ens durà fins l'Àrea de la Fonteta. Un gran recorregut, amb forts contrastos de paisatge, bones vistes i amb un component històric important. Molt recomanable.
Observacions: La zona es desprovista d'aigua però ens i podem subministrar a l'Àrea de la Fonteta. Duran la ruta, anirem trobant diferent senyalitzacions, marques de GR, ruta de la Pau, que ens ajudaran a facilitar-nos el recorregut. Evitar de fer a ple estiu o en dies de forta calor.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
https://plus.google.com/u/0/photos/108856405706086010673/albums/5958497269945616673/5958497353081701634?authkey=CPnU8K6plb3oYg&pid=5958497353081701634&oid=108856405706086010673
Clica l'imatgre per veure l'album








dissabte, 23 de novembre del 2013

La Picossa

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 325 metres
Descens acumulat: 305 metres
Distancia: 5,05 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 1h 55' ( total 3h 02' )
Alçada mínima - màxima: 261 - 496 metres.
Pendent màxima i mínima: + 41,4% - 39,2%
Prop de: Mora d'Ebre
Inici/final: Ermita de Santa Madrona i Sant Jeroni
Lloc consultat: Wikiloc
 





Aproximació: A Mora d'Ebre prenem la N-240 direcció a Gandesa, i abans de deixar la població, prenem una travessia a ma dreta que ens indica "Ermita de Santa Madrona". Prenem aquest carrer, Av. Generalitat sense desviar-nos, i a prop de l'hospital hi ha un carrer a ma esquerra amb un indicador que diu "Sant Jeroni", el prenem i no deixem aquesta pista asfaltada fins arribar a l'àrea de Santa Madrona i Sant Jeroni, on hi deixem el vehicle. (WGS8441.115968 º N, 0.574147ºE)
Descripció: La ruta la iniciem a l'àrea de les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni. Partim direcció Sud, cap al fons de l'àrea i divisem a ma dreta la carena que de forma circular ens durà fins a la Picossa. Quant arribem al final de la zona d'esbarjo, veiem un corriol indicat amb una fita, aquest corriol ens duria directament a la carena, just al senyal que esta indicat al waypoint de la ruta, practicament a tocar de la Picossa. Nosaltres no el prenem i trenquem a la dreta, per començar a enfilar-nos a la carena. La carena no presenta dificultats però comença amb una bona pendent, que ens ajuda a guanyar alçada i bona visibilitat molt depressa. Al cap d'uns 600 metres trobem un pas un pel mes estret que podem esquivar per un dels flancs. A partir d'aquí el camí es va obrint i va perdent pendent fins que trobem un fita i un corriol que ve de La Cresta de les Cabres. Seguim pel nostre camí que va sortejant algun obstacle i que va pujant i baixant fins a arribar a cim de la Pena Roja, que ens proporciona molt bona vista del vessant oest, Ports, Serra Cavalls, Corbera d'Ebre. A partir d'aquest punt, el camí cada cop es torna mes planer, i va tancant el cercle que forma la carena d'aquest circ de la Picossa. Ens trobem el senyal que ens indica per anar cap a les ermites, que es el camí que em vist abaix al final de la zona d'esvarjo indicat amb una fita. Prosseguim el camí i aviat trobem els primers passos que ens condueixen al cim de la Picossa. Ens hi plantem en un tres i no res sense cap dificultat especial i des del cim podem divisar una molt bona vista de la Ribera d'Ebre. Fem les fotos de rigor, i descendim de la Picossa passant per un pas equipat amb una maroma i que ens condueix al coll, el deixem per tornar-hi desprès i ens enfilem per un camí molt costerut fins al Cim de l'Estel. A dalt del cim apreciem el que ja es veia a venir des de la Picossa. La visió des del l'Estel es de 360º, més ample i bonica que la visió des de la Picossa. Retornem al coll i baixem seguint el camí mes evident que es va decantant i resseguint les parets per passar per sota de l'Estel. Anem resseguint aquest camí que ens dur fina a la Cova de la Porca, un gran forat a la paret practicament a sota del cim de l'Estel. Seguim avall i a partir d'aqui haurem de fer sevir el nostre olfacte per anar seguint un camí que fins ara a estat sempre molt evident i que de cop s'ha esborrat bastant. Mica en mica anem perdent alçada i decantant-nos cap al nord-oest, fins que trobem la pista forestal que ens durà ràpidament a les ermites. Es una ruta curta però molt concentrada, amb varietat de terrenys i diferents maneres de progressar i amb molt bones vistes dels massissos que tenim a prop, Montsant, Llaberia, Tivissa, Cardó, Ports.
Observacions: La zona es seca i desprovista de cap altre punt d'aigua des de que hem partit de les ermites, per tant anar ven provistos d'aigua. Trobem senyals de pintura verda i blanca des del trencall que ve de La Cresta de les Cabres fins al senyal del camí que baixa a les ermites, el camí fins la cova es sempre molt fresat i visible.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
Clica limatg per veure l'album
 


diumenge, 3 de novembre del 2013

El Castellot pel Pas del Clau fins al Puig Rodó

País/Comarca: Catalunya/Alt Penedès
Cartografia: ICC 1:25.000
Ruta: Circular
Ascensió acumulada: 644 metres
Descens acumulat: 639 metres
Distancia: 11,59 quilòmetres
Temps efectiu sense parades: 3h 04' ( total 4h 44' )
Alçada mínima - màxima: 266 - 592 metres.
Pendent màxima i mínima: + 52,7% - 29,3%
Prop de: La Múnia
Inici/final: Castellví/Sant Sadurní
Lloc consultat: Wikiloc
Aproximació: A Vilafranca del Penedès prenem la B-212 direcció a la Múnia. Un cop arribats al poble de la Múnia, el creuem i nomes sortir-ne trobem un trencall a ma dreta que en indica El mas de la Pansa el prenem, es la BV-2176 que no deixem fins trobar un trencall a ma dreta que ens indica Cal Margarit, ens desviem però inmediatament agafem el camí de la dreta, sense cap indicador, i en qüestió de 200 metres arribem a l'esplanada que hi ha davant de Sant Sadurní on hi deixem el vehicle. (WGS84 41.334665º N, 1.582022ºE)
Descripció: La ruta la iniciem davant mateix de l'Esglesia de Sant Sadurní de la Marca, seguint l'indicador que hi ha just al davant. Al cap de pocs metres en un revolt, i al costat d'una antiga pedrera trobem un pal senyalitzador que ens indica per pujar al Castellot, nosaltres el descartem i seguim pel corriol. Quant el camí s'endinsa al bosc, trobem a ma esquerra unes tarteres que procedeixen de les parets del Castellot, a la tercera en una tartera que hi trobem una fita, la prenem i anem seguint un camí bastant evident i de forta pendent que ens dur fin al Pas del Clau, un pas equipat amb un parell de cadenes i un potent clau que ens ajuden a superar aquest obstacle sense dificultats. Un cop sobrepassat aquest clau fem cap a la base de la paret just a sota del Castellot, on hi ha un magnific exemplar de Margalló. Aquí prenem el camí cap a l'esquerra on trobem tot seguit una esplèndida balma amb cova inclosa, des de la que podem gaudir ja d'unes molt bones vistes del Penedès. Prosseguim el nostre itinerari, i aviat el camí fa un gir cap a la dreta per fer cap a la carena ja al mateix Castellot. Des del cim les vistes son un privilegi, podem veure perfectament tot el Penedès, Montserrat en tota la seva extensió i també divisem el mar. Realment un regal pel sentits des d'un mirador, que el preveiem singular, ja que des de la planúria del Penedès aquesta torre del Castellot es visible des qualsevol punt.
A partir d'aquí el nostre recorregut transcorre per les pistes que hi tenim pels voltants, per poder allargar una mica la ruta i fer així una caminada, un itinerari que cadascú pot modificar al seu gust per que de possibilitats ni ha tantes com pistes te la zona. Nosaltres hem descendit anar fins a Les Casetes de Gomila, a baix el pla, per tornar a pujar direcció al Puig de la Cogulla, resseguint una pista forestal, que de sobte finalitza i un corriol amb marques blaves ens condueix al Puig de la Cogulla i desprès per una mena de tallafocs cap al Puig Rodó. Arribats a la cruïlla de camins sota el Puig Rodó, trobem per sorpresa una senyal que ens adverteix de una batuda de senglars, jus pel camí que nosaltres aviam triat per tornar al Castellot on hi tenim el vehicle. La veritat es que no ens ha fet gens ni mica de gracia haver de desfer tot el recorregut. La senyalització que adverteix de la batuda l'hem trobat al mateix punt on estaven apostats els caçadors, pel que no hi ha hagut previ avis. Així que, tornem per on em vingut fins a arribar a la pista, i a l'encreuament de pistes de més avall. Prenem la pista de l'esquerra que ens porta als cingles del Castellot, fins que trobem un corriol a ma dreta, senyalitzat, que ens retorna a l'Esglesia de Sant Sadurní.
Observacions: La zona es molt calorosa i assolellada, en gran part del recorregut no hi ha ombres, per tant, dur aigua per que no hi ha fonts. Els itineraris que poguéssim triar son en la seva majoria per pista, i sempre tindrem com a referència visible la torre del Castellot, així que es difícil desorientar-se, a més de tant en tant anem trobant indicadors.
Descarregat el track aquí
Seleccioneu per visualitzar el plànol al ICC
Itinerari fins al lloc de sortida
Clica l'imatge per veure l'album