La Mola Castellona pel Barranc de la Caramella

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  969 metres
Descens acumulat:.................  924 metres
Distancia:..............................  9,78 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 02' ( total 7h 00' )
Alçada mínima - màxima:....... 239 - 1033 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 66,8% - 48,6%
Prop de:  Mas de Barberans, Roquetes.
Inici/final: Camí de la Caramella, prop de Casa Carvallo.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: La aproximació d'avui es un pel enrevessada, us deixo doncs l'enllaç a Google Maps partint de la propera població de Roquetes, perquè pugueu prendre les indicacions que us semblin millors per arribar fins al punt d'inici d'aquesta ruta.. En tot moment el camí es apte per a un turisme i al final del trajecte, hi ha una tanca que impedeix que els vehicles arribin fins a Casa Carvallo, però s'ha habilitat una ample zona d'aparcament que dista uns 500 metres.

Descripció: Ruta imprescindible per poder apreciar les dimensions dels barrancs que hi ha a aquesta banda dels Ports. Remuntant el Barranc de la Caramella, hem pogut gaudir del seus grogs, i dels penya-segats que l'envolten, també del fantàstic salt que fa el riu que prové del Barranc del Racó de la Gralla.
Des del Coll de l'Escaleta veiem el Mont Caro i tot seguit des de la talaia immillorable de la Mola Castellona, punt privilegiat d'aquest cantó dels Ports, em pogut apreciar les dimensions del estimballs de la Mola del Moro, la profunditat del Barranc de la Conca, o la plana de l'Ebre i del Delta. Un regal per a tots el sentits. 

Itinerari: Iniciem la ruta a la Casa de Carvallo, pujant les escales que hi ha a la dreta de la casa. Resseguim el camí encimentat que va remuntant el riu, un camí molt clar en tot moment. Anem creuant el gorgs, alguns artificials que servien per acumular i canalitzar l'aigua d'aquest barranc per donar subministre d'aigua potable. Un cop arribats a la última presa, al final del barranc, veiem a la nostre dreta La Cua de Cavall, salt d'aigua que prové del Barranc de la Caramella i a l'esquerra el salt d'aigua que prove del Barranc de la Gralla, i aquí es on conflueixen. Creuem doncs aquesta presa, i comencem a enfilar per un camí en el que haurem de fer servir les mans de tant en tant, es força vertical i molt moll ja que en aquesta ocasió i regalima aigua. El camí a trams es poc clar, l'hem d'anar endevinant, si més no, ens em d'anar dirigint cap a la paret que tenim a dalt, El Racó dels Degotalls, sense deixar d'anar girant el cap per gaudir de les vistes que anem deixant enrere. El camí transcorre entre matolls i un cop em arribat a ran de paret, comencem a caminar amb un bon estimball al nostre costat esquerra, em d'estar alerta en algun tram, sense cap dificultat però alerta. Des d'aquí les vistes sobre el salt d'aigua del Barranc del Racó de la Gralla son espectaculars, es un salt tant gran que no em cap en una foto vertical, la estampa es grandiosa. Ben aviat arriben al punt on l'aigua salta cap a la Cua de Cavall, el Barranc de la Caramella, el creuem i tot seguit trobem Els Forats de la Caramella, unes obertures a la paret am una balma més o menys gran que ens serviria de eixepluc si plogues. Poc després trobem una placa al terra que ens indica que el camí que hi ha a la nostra esquerra ens tornaria a la Casa de Carvallo, es una opció en cas de fer una ruta curta però bonica. Nosaltres seguim a la dreta direcció al Caro, però fem una escapada Barranc del Racó de la Gralla amunt per poder veure el salt d'aigua que hi ha. Desfem el camí per on em vingut i continuem cap al Caro, o millor dit cap al Coll de l'Escaleta que es on ens desviem, el camí es molt clar, passem per una formació rocosa en forma de dromedari on es hi fem unes fotos i desprès pel Raco de la Gralla. Prosseguim fins al Coll de l'Escaleta, des d'on veiem el Caro, girem cap a l'esquerra, direcció cap a la paret de roca i veiem al terra una placa que ara ens indica el camí cap a la Mola Castellona, ens enfilem per un escletxa que te la paret i un cap dalt, ja veiem la Mola, en aquest tram es perden les marques vermelles que ens anaven acompanyant i tampoc i ha fites, el camí per això es clar, abaix en una clariana i torna a haver una gran fita de pedres que confirma la bona direcció. El camí ens acosta a la cinglera sobre el Barranc de la Conca a la nostre dreta, les vistes sobre la Mola del Moro i les impressionants parets, son espectaculars, d'aquí ens desviem cap a la carena que tenim a la nostre esquerra per accedir a la Mola Castellona, un balcó perfecte per dominar tot el territori que s'ens obre als nostres peus, es un bon lloc per fer un mos, gaudir de la vista i preparar-nos per la baixada que ens espera.
Desfem els nostres passos fins a trobar el camí que prove del Coll de l'Escaleta per on veníem abans i continuem el nostre descens, passant pel costat de la cisterna de la UEC i per sota de la Mola Castellona. Ben aviat arribem a un pla rocós on hi ha una placa que ens indica que el trencall que tenim a l'esquerra es la drecera que comunica amb el camí que pujava al Coll de l'Escaleta, prop del Barranc del Racó de la Gralla. En aquest punt veiem perfectament unes senyals de pintura vermella al terra que ens indican el nostre camí. Veiem clarament la Roca del Migdia i el corriol penjat al buit que haurem de seguir. Comencem doncs el descens, un baixada dura i pedregosa fins arribar al corriol que transcorre per la Roca del Migdia, no te cap pas dificil, només hem d'estar al cas d'on posem els peus ja que es un tram exposat al barranc. Trobem al final d'aquest corriol el Forat del Vent, pas que ens permet travessar aquesta paret i enfilar l'ultim descens cap a la Casa de Carvallo. El camí està ben senyalitzat com en tot el trajecte amb senyals vermelles, però es un recorregut molt dur, es molt costerut i pedregós, es fa difícil endevinar per on ens farà baixar el camí de retorn per lo abrupte del terreny. Al cap de dos hores i 1/4 de la Mola Castellona, ja som al riu, a Casa de Carvallo, al mirar enrere costa de encertar per on em baixat, realment es un laberint, però preciós. Estem cansats, la ruta es dura però inoblidable. 

Observacions: Em anat trobant aigua fins al Barranc del Racó de la Gralla. La ruta es exigent, s'ha d'estar acostumat a trescar per aquest terrenys i saber orientar-se, hi ha punts perdedors. No te cap dificultat tècnica específica, però te alguns passos exposats al barranc, s'ha d'anar amb precaució. Si la fem a l'hivern, i a glaçat, no es aconsellable començar molt d'hora, la pujada fins als Degotalls després de creuar el riu, per on hi regalima l'aigua, l'hem trobat glaçada cosa que fa perillosa la ascensió.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Punta de l'Aigua des de Paüls, pel Barranc de l'Escudelleta

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre - Terra Alta
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  798 metres
Descens acumulat:.................  778 metres
Distancia:..............................  10,80 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 3h 42' ( total 5h 06' )
Alçada mínima - màxima:....... 364 - 1091 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 38,6% - 33,7%
Prop de:  Paüls.
Inici/final: Aparcament al cementiri de Paüls.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Arribats al Poble de Paüls, trobem un desviament a la dreta que ens indica l'acces al poble. El prenem i la carretera ens dur fins a una plaça, només arribar-hi girem el primer carrer que veiem a la dreta en pujada, gaire be en sentit invers al que veniem, aquest carrer ens dur a la zona del cementiri on hi aparquem el cotxe.

Descripció: Una ruta sense complicacions, si no fa vent, i molt bonica per fer una matinal. Aquesta variant, puja a La Punta de l'Aigua sense passar per cap de dels dos Montsagres, ni el de Paüls ni el d'Horta, d'aquesta manera remuntem en una bona pujada però molt ràpid pel Barranc de l'Escudelleta, fins a la Gilaberta, que un cop al coll, tindrem un primer tastet de les boniques vistes que veurem des del cim. Un cop a dalt, gaudirem de l'entorn esplèndid que ens ofereix aquest cim, a l'oest La Terralta i Les Roques de Benet, al sud la zona de l'Espina, el Tossal de Montclí i a la llunyania la Serra de Montsià, al nord el Tossal d'Engrilló i la Mola Grossa i a l'est la zona del Cardó, el Montsant el podem veure a l'horitzó mirant cap nord-est, tota una talaia, un cim molt ben ubicat.

Itinerari: Iniciem la ruta per la pista que hi ha a la dreta del cementiri, anirem seguint la pista sense perdre de vista les marques del GR-171. Trobem algunes bifurcacions, però nosaltres prenem sempre la de l'esquerra, on en un encreuament deixem a la dreta el camí del Montsagre, per on seguix el GR que nosaltres ja no seguim. Un cop la nostra pista  passa de llarg la Font del Morellà s'endinsa en un camp d'oliveres on hi acaba i allí mateix comença el corriol que enfila cap al Barranc de l'Escudelleta.
Aquest camí va fent ziga-zagas buscant sempre la manera de superar els pràcticament 500 metres de desnivell que ens separen fins al Coll de la Gilaberta. El camí a estones s'endinsa en un bosc humit de bruc, pins i molsa, com va pel pedregar, com sempre els Ports ens ofereixen un amalgama d'entorns insuperable. En una hora i mitja, incloent la parada per esmorzar som al Coll, avui el vent bufa de forma força virulenta, especialment a partir d'aquest punt i anem una mica de corcoll.
En poc temps ens plantem al collet on hi ha una pintada que indica d'on venim, " ← Al Coll de la Gilaberta" i a l'esquerra la cresta que ens dur al cim de la Punta de l'Aigua.
Des del cim les vistes son magnífiques, un cop al collet altre cop, comencem a baixar cap al Vacarissal, una esplanada d'herba on hi trobem un aljub ben conservat i amb aigua i la cruïlla de camins amb un senyal que ens indica Paüls o Horta de Sant Joan, comencem doncs a fer la última pujada d'avui, direcció Paüls. Ben aviat arribem al Coll de l'Avenc on ja divisem el poble i aquí comença la baixada i en el primer trencall que trobem, si ens hi volem acostar girant a ma dreta hi tenim a un minut la Barraca del Jordi, un antic refugi de pastors rehabilitat. Tirem enrere i prosseguim pel nostre camí de baixada, que ara va serpentejant per un tobogan de pinassa fins a trobar el pal indicador de la Cova del Llop, un bon lloc per refugiar-si en cas de necessitat. Un cop vista la cova i la font, tornem al camí que ben aviat desemboca en una pista forestal. Haurem de estar alerta, perquè després de superar un Mas molt ben arreglat que hi ha a la dreta del camí, ens desviem a l'esquerra per un corriol en baixada que creua un camp i poc desprès desemboca a la pista forestal, a l'altura de l'Area de la Fonteta, a tocar del poble. Un bonic itinerari que ens ha fet gaudir de valent sense fer una caminada llarga. 

Observacions:  Em trobat aigua a la font del Morellà, al Pou del Vacarissal i a la Cova del Llop. Desconeixem si a l'estiu la del Morellà raja, possiblement no, però les altres dos duen aigua sempre. Aquesta ruta no te cap dificultat específica, realment molt recomanable.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

La Cova Pintada i els Escarrisons de la Vall de Lloret ( Borosa i Barretes )

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1237 metres
Descens acumulat:.................  1296 metres
Distancia:..............................  16,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 59' ( total 10h 02' )
Alçada mínima - màxima:....... 280 - 897 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,3% - 35,8%
Prop de:  Mas de Barberans.
Inici/final: Mas de Pep Manel a la Vall de Lloret.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la TV-3421, de Mas de Barberans direcció a Roquetes, trobem un trencall a ma esquerra amb un indicador que hi diu "Barranc de Lloret". Nosaltres el prenem i sense desviar-nos i seguint sempre el camí principal, arribem a un punt on el camí s'eixampla força i es divideix en dos. El de l'esquerra queda barrat per una tanca  i el de la dreta finalitza en 200 metres, així que aparquem en aquesta zona ample del camí a tocar del riu.

Descripció: Una ruta en la que s'ha de treballar molt, però es realment impressionant, de les més autèntiques que es poden fer a la part llevantina dels Ports, amb un sender que voreja sempre l'espadat dels barrancs que recorre, el de Lloret, el d'Orió i el de Barretes. Les vistes son realment esplèndides, gaudim de l'espectacularitat dels profunds barrancs i d'un entorn magnific com el Castell de l'Airosa i la Roca Xapada, amb boscos majestuosos i alguna cabra de tant en tant, que queda sorpresa per la falta de costum de veure gent per aquests racons.

Itinerari: Iniciem la ruta a costat del riu del Barranc de Loret, fins arribar al pont de fusta que creua el riu. Prenem el camí de la dreta, que remunta el Barranc de la Cova Pintada pel nostre cantó dret, un camí planer que primer passa per la font de la Costa dels Dolors i ben aviat arriba al final d'aquest barranc on hi ha un salt d'aigua que nomes hi raja quant plou, a sota hi ha una balma molt gran, la Cova Pintada, un racó realment bonic, val la pena d'acostar-si si es disposa de temps.
Retrocedim per on em vingut fins al pont de fusta i ara remuntem el Barranc de Lloret riu amunt, que va molt ple per les abundants pluges dels dies anteriors. De seguida trobem un indicador que ens assenyala els Bufadors de Lloret, punt on el riu si no dur molta aigua torna a ressorgir. Tot seguit trobem el trencall a la nostra esquerra que indica el Racó del Moro, nosaltres decidim no anar-hi i enfilem amunt cap a la dreta, direcció cap a l'Escarrissó de Borosa, el camí no te masses indicadors ni fites però es força fresat, excepte en algun punt que desapareix de la nostra vista, sobretot desprès de la figuera, però sempre s'acaba trobant. Arribem a l'Escarrissó de Borosa, una escaleta feta amb troncs que ens ajuda a superar un ressalt de roca, el camí fa un gir a l'esquerra i enfila cap al Coll dels Morralets, on hi arribem en un no res. Les vistes des d'aquí ja son imponents, també si mirem al nord, veurem El Caro.
Prosseguim el nostre camí, deixant el coll enrere però continuant per la vessant de la Vall de Lloret, des del coll anem seguint unes pintades roges, que ens acompanyaran el que queda de trajecte fins a la pista. Aquest tram es un del que ens ofereix un vistes mes espectaculars sobre Lloret, l'Airosa, la Roca Xapada i també sobre el Racó del Moro, tot a vista d'ocell.
Passem per un petita balma on hi hem trobat una font amb aigua i tot seguit arribem a un collet, es a partir d'aquest punt on s'ens gira  feina. El camí es un continu puja i baixa, no es un camí massa fresat, encara que hi anem trobant marques vermelles, no sempre en bon estat, que ajuden a anar progressant. Ens endinsem fin a la capçalera del Barranc d'Orió, les vistes en tot moment son immillorables, l'entorn no pot se més frestec, voltem tot el barranc perdent de tant en tant, el camí i tornant-lo a trobar molts cops per intuició, en algun punt concret, un parell, em trobat que les marques vermelles no son a lloc i despisten més que ajuden.
Desprès de recorre tot el Barranc d'Orió s'obre a la nostre dreta el Barranc de Barretes, aquí l'entorn canvia, des d'un preciós mirador veiem que passem de estar envoltats d'agulles, morralets com n'hi diuen, a gaudir d'unes fantàstiques vistes dels espadats per on em transitat al matí, sobretot la de la Roca del Migdia, un esplèndia paret d'una sola peça.
Despres de creuar la capçalera del Barranc de Barretes, passem ben aprop d'una foradada, i aviat trobem l'escarrisso de Barretes, també fet d'un tronc. Un cop abaix, no em de baixar la guàrdia, sembla impossible però en un punt com aquest, el camí s'ha esborrat, deidim anar per l'únic lloc possible, barranc avall, ben aviat torna a formar-se el camí. Més endavant, fem un cop d'ull enrere, i sembla mentida que hi hagi camí per on em passat. Poc després, el camí es suavitza i es fa molt més visible, això ens tranquilitza, s'està fent fosc, però ja som practicament a la pista forestal que ve del Coll de Lloret, o sigui que no tindrem problemes per falta de llum.
Un cop a la pista, només ens queda anar tirant avall, s'ens fa una mica llarg, no se si per la foscor o pel cansament, però en una hora i quart, ja som al cotxe. Una ruta increïble.

Observacions:  Em trobat aigua a la fonts que hi han assenyalades al track, possiblement no totes ragin a l'estiu, la ruta es llarga, per tant s'ha de dur aigua.
Es una ruta molt entretinguda, que no complicada, on tots els càlculs del temps que es pot tardar en fer un trajecte, acostumen a ser curts, ja que la progressió no es fàcil.
Si no s'està acostumat en trescar per terrenys amb camí poc fresat, millor desestimar la ruta. Important tenir bon sentit de la orientació ja que es fàcil que el GPS perdi la senyal, si no trobem maques roges millor retrocedir fins estar-ne segur de que anem pel bon camí, ja que encara que no ho veiem anem gaire be sempre penjats del barranc, i sobretot es aconsellable de fer-la quant el dia es llarg, si no s'està segur de sortir del barranc abans que es faci fosc, podria ser complicat haver de trobar el camí a fosques. Es per tot això i no per l'aspecte tècnic, que es pot qualificar com un ruta difícil.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

La Vall del Riu Glorieta i els Cingles de la Canaleta, des de Mont-ral.

País/Comarca: Catalunya/Alt Camp
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  561 metres
Descens acumulat:.................  580 metres
Distancia:..............................  10,67 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 3h 46' ( total 7h 44' )
Alçada mínima - màxima:....... 353 - 814 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 43,1% - 24,8%
Prop de:  Mont-ral, Alcover.
Inici/final: Mon-tral.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Enfilem la TV-7041, d'Alcover direcció a Capafonts, fin que trobem el desviament a l'esquerra direcció a Mont-ral per la TV-7045, el prenem i ben aviat arribem al poble de Mont-ral i poc després ens desviem a l'esquerra, un carrer en baixada amb un indicador que diu Forn de pa. tirem avall i aparquem al primer lloc que em trobat, un trencall a l'esquerra sota una ombra.


Descripció: Una ruta molt bonica i molt popular, que convida a fer-la fora de l'època de bany per poder gaudir-la, amb la tranquil·litat que es mereix. Descendirem el Barranc del Glorieta, on veurem el naixement del riu del mateix nom, passarem pels resplendits gorgs, entre ells el de Les Fonts del Glorieta i el del Niu de l'Àliga. Enfilarem després cap a l'Ermita de la Virtut i el Mas de Tinet, tot baixant altre cop al riu per tornar a Mont-ral però pel Cingle de la Canaleta.

Itinerari: Partim de Mont-ral i prenem el corriol que tenim just al davant del carrer on em aparcat i que s'eixampla a l'altura d'un camp d'avellaners. Anem seguint les indicacions que anem trobant, però el camí es molt clar i molt fresat, que va recorrent el riu pel seu marge esquerra. A l'arribar a les fonts del Glorieta trobem un mirador i panell indicador, aquest es el primer gorg que veiemja que més amunt el riu era sec. Prosseguim el camí,  passem per la Bassa de la Central i més avall als Molins Nous, es a aquí on hi un petit trencall que ens dur al mirador del Niu d'Àliga, on veiem el gorg des de dalt i la roca amb forma d'ocell que probablement dona nom a aquest gorg. Baixem fins al mateix gorg i resseguim una mica més avall, per trobar un raconet, del molts que hi han a la riba, per gaudir del paisatge i fer un mos.
Prosseguim riu avall i trobem una cruïlla, nosaltres girem direcció al riu i el creuem. Ara transitem per una pista ample que ressegueix el riu per el seu marge dret, trobem una pista forestal que es desvia a la dreta en pujada, mirem el mapa i la pista puja cap a l'Ermita de les Virtuts i veiem que s'acaba just a sota i donem per bo que hi haura camí fins l'ermita. No ho proveu, la pista no te continuïtat, s'acaba sobtadament.
Així doncs tornem la pista del riu i prosseguim fins a una zona ample de cultiu i prenem el camí de la dreta, una pista ample que ben aviat es torna en corriol que ens dur a l'Ermita de les Virtuts. Es una ermita gran on les seves runes ens parlen de la grandiositat d'un temple que un dia va ser. Continuem ara fin el Mas de Tinet. Es a partir d'aquest mas, que el camí baixa fins a tornar al riu, el creuem i prenem el camí ascendendent cap als Cingles de Glorieta, un camí en forta pujada i assenyalat amb fites de pedra. Un cop arribats a sota de les parets del cingle, el corriol gira cap a la dreta a buscar una pas per superar les parets, aquest pas estret es conegut pel pas de l'Escaleta, una escletxa equipada amb una escaleta de fusta. Un cop superat aquest pas, només ens resta pujar per un camí molt costerut i ja som a la plataforma, just al damunt del cingle. La vista es esplèndida sobre la vall del Glorieta i també sobre tota la ruta que em fet avui. En un tres i no res seguint el camí que ens dur a un antic camp de futbol i seguidament a Mont-ral, on tenim el vehicle. 

Observacions:  D'aigua n'em vist molta, però font, cap. Per tant a l'estiu anar previstos.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum de fotos

Castellcir ( Castell de Popa ) i Castell de Sant Martí de Centelles.

País/Comarca: Catalunya/Osona
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  498 metres
Descens acumulat:.................  514 metres
Distancia:..............................  13,68 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 3h 55' ( total 5h 21' )
Alçada mínima - màxima:....... 596 - 955 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 40,4% - 24,7%
Prop de: Centelles, Sant Martí de Centelles.
Inici/final: Centelles.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A Centelles, a la C-1413b, de Centelles a Sant Quirze de Safaja, hi ha un trencall a ma dreta que indica Jardineria AYZA, el prenem i un cop em sobrepassat la segona masia, busquem lloc per aparcar el vehicle. 

Descripció: Una ruta bonica, que tal i com va guanyant alçada, ens permet obtenir unes privilegiades vistes del Montseny i de la Plana de Vic. Però el realment interessant d'aquesta ruta son els dos castells, el de Castellcir, també anomenat Castell de Popa per la forma tant peculiar de la roca on està construït, i el de Sant Martí de Centelles, castell d'unes sorprenent dimensions i ubicat al damunt d'un turó rocós que el permetia de ben segur està ben defensat, i com a resultant, gaudeix d'una esplèndida  panoràmica a vista d'ocell.

Itinerari: Partim del petit aparcament que em trobat a la pista entre les masies de Can Manel i Can Pla, i ens dirigim en direcció cap a els cingles que tenim al davant nostre. El corriol es força evident i ben fresat, en tot moment anem trobant senyals de pintura de color groc.
En bastants punts trobem passos equipats en molt bon estat de manteniment, baranes i grapes que de ben segur a l'hivern, ajuden a superar les plaques de gel que es deuen formar a les lloses inclinades on estan col·locades aquestes ajudes.
Arribem al coll anomenat Morro de Porc, i el camí ens dur fins al cingle, on i trobem un pal indicador. Es un aquest punt on deixem les marques grogues i girem cap a l'esquerra, en sentit oest i   travessant el camp. Ben aviat al final del camp, comença una pista que passa prop d'una masia, el Corral de la Rovira, i tot seguit creuem una tanca per bestiar. Prenem el camí del mig en baixada, aquest camí te algun tram de pocs metres bastant embrossat i una mica més abaix trobem un filat, que el podem creuar sense dificultat una mica més avall. De seguida arribem a una esplanada on hi ha la Font de la Sauva Negra on aprofitem per fer-hi un mos i reprendre la marxa pel camí que comença en pujada, aquest camí ens dur al Collet de la Sauva Negra on hi ha una petita porta que creuem. Aquí prenem el camí de la  nostre esquerra, aquest, fa baixada però que haurem d'estar alerta perquè ben aviat el deixem al trobar una corriol difuminat que es desvia a la dreta, l'anem seguint fins arribar al Castell de Castellcir o Castell de Popa, que rep aquest nom per la forma de popa de vaixell que pren la roca on es construït i que s'aprecia des d'on venim.
Arribats al Castell de Castellcir, gaudim de la bellesa del monument i girem en sentit contrari però ara pel camí que hi ha una mica més avall i que ben aviat es converteix en un camí ample i planer, passem a prop de la Balma d'en Romà que avui no tenim tems per pujar-hi i prosseguim la nostre ruta. Passem prop d'una gran bassa que queda alçada respecte al camí, i ara enganxem amb una pista que ens dur cap a la Rovira dels Cerdans, creuem la reixa de la masia, i prosseguim el nostre recorregut en baixada. Aquí em d'estar alerta, veurem un cordill a la nostra dreta que priva el pas al bestiar, aquest es el trencall que nosaltres em de prendre per dirigir-nos cap al castell de Sant Martí. Es un corriol que aviat es torna en camí ample i en un tres i no res tenim una visió sorprenent del magnific castell, que no es pot apreciar des de lluny però sorprèn quant s'hi es a prop. Des d'aquest mirador, fem unes fotos i prosseguim cap al castell, el voltem i ens arribem fins a la porta que es tancada però es pot visitar si us poseu en contacte am l'ajuntament de Sant Martí de Centelles, aprofitem per fer unes fotos, i retornem al collet on s'acabava el camí.
Aquí mateix doncs, comença un corriol de baixada que desemboca en una pista que prove de la Rovira dels Cerdans, el resseguim i em d'estar alerta perquè trobarem un trencall a ma esquerra en una petita rampa i que se'ns pot passar per alt, aquí tornem a trobar marques grogues, resseguint-lo retornarem al lloc on em aparcat el vehicle. 

Observacions:  Em trobat aigua  a la font de la Sauva Negra, però rajava molt poc i per tant es previsible que als mesos d'estiu quedi seca. Es una ruta apte per tot l'any. Si es disposa de temps val la pena pujar a la Balma d'en Romà. 

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

 

Tuc de Molières o Mulleres des de l'Espitau de Vielha

País/Comarca: Catalunya/Val d'Aran
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1428 metres
Descens acumulat:.................  1403 metres
Distancia:..............................  15,64 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 7h 15' ( total 12h 14' )
Alçada mínima - màxima:....... 1605 - 3010 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 58,7% - 39,9%
Prop de: Vielha e Mijaran, .
Inici/final: Espitau de Vielha, Boca sud del Túnel de Vielha.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Ens dirigim a Vielha per la N-230 i poc abans d'entrar al túnel, hi ha un desviament a la dreta per dur als vehicles amb mercaderies perilloses cap a l'antic túnel de Vielha. Després hi ha un trencall a la dreta, en una rotonda petita i just abans de la boca del túnel vell, ens hi desviem i tot seguit aparquem el nostre vehicle a l'esplanada que hi ha a l'Espitau de Vielha, on iniciem la nostra ruta. 

Descripció: Una ruta paisatgísticament parlant, esplèndida. Remuntant el Barranc de Molières ens dur fins al Tuc de Molières, passant pel refugi lliure del mateix nom, anirem descobrint a mesura que anem guanyant alçada, els Estanhòts de Molières i si girem la vista enrere, veurem l'imponent Massís de Bessiberri en tot el seu esplendor. Després, tot superant el Coret de Molières prop del cim, tindrem una singular vista del majestuós Massís de la Maladeta, amb l'Aneto en primer terme, custodiat pel Tempestades i el Pic de Coronas. 

Itinerari: Des de l'aparcament de l'Espitau de Vielha ens mirem el Tuc de Molières que es veu perfectament des d'aquí, i iniciem el nostre camí, partim doncs descendint direcció al riu per una camí ample, que enllaça poc després amb el corriol que remunta aqusta vall, el Barranc de Molières. El camí es molt fresat, i creua un bosc amb uns salts d'aigua ben bonics. Poc després sortim del bosquet i comencem a trobar els primers pedregars a sortejar. A la nostre esquerra veiem retallada al cel la Serra de Salenques, i ben aviat arribem al segon salt d'aigua, que superem per la nostre dreta. Un cop dalt, a la Pleta Naua, veiem un fort desnivell al fons de la vall i que em de superar sortejat un altre pedregar per poder arribar al refugi. Ens ho prenem amb paciència i seguim les fites. Enfilem aquesta mena de paret prèvia al refugi de Molières i que un camí serpentejant ens ajuda a guanyar alçada.
Ja som a dalt i albirem el cim d'avui i també ben a prop una mica elevat a la dreta, el nou refugi, ens hi acostem per poder veure'l i fer un petit descans i prosseguim camí amunt, sempre seguint les fites, que poder n'hi ha masses i fins hi tot n'hi ha un exces i en algun tram despisten més que orienten. El corriol va intercalant zones de camí amb pedreres que anem sortejant, mentre anem guanyant alçada i descobrint estanys.
El camí es divideix en dos, i com que duem un track que puja per un cantó i baixa per l'altre, optem per pujar pel cantó esquerra,  això suposarà una bona pèrdua de temps ja que el camí, sense gens de neu, es fa excessivament entretingut pel fet d'anar saltant d'un roc a l'altre.
Per fi arribem a la grimpada, que superem sense dificultat, només s'ha d'estar pel que es fa i un cop al Coret de Molières, xalem d'allò més amb les vistes que ens ofereix la Maladeta, un gust i un bon premi a l'esforç. Ara només ens queda anar resseguint la carena que està ben fitada fins al cim, que tot s'ha de dir, doncs a l'anvantcim hi ha un monòlit fet de pedres però el cim del Tuc de Molières està uns metres més endavant, tal com indica el clau posat allí per l'ICC.
Mengem alguna cosa, reposem el temps just i retornem per on em vingut, la desgrimpada no te complicacions, i ara al tornar per l'altre camí podem comparar la diferencia amb el camí de pujada, molt millor. Anem baixant i l'esforç del matí junt amb els pedregars constants, fan que les cames s'en ressentin i cada cop tenim més ganes d'arribar a l'aparcament. Aquest cop ja no ens acostem al refugi i des de la balconada del pla del refugi, veiem l'aparcament on hi tenim el vehicle. Es questió d'anar baixant. Una gran ruta i molt bonica, però que si no es amb neu, no repetirem.


Observacions:  Em anat trobant aigua durant tot aquest recorregut fins arribar al refugi, un cop superat aquest, el camí s'aparta del rierol i depenent de l'època de l'any, ja no trobarem més aigua. La excursió a l'estiu, no te cap dificultat excepcional, excepte la grimpada fins al coll, gens complicada però amb un parell de passos de II. S'ha d'estar acostumat a trescar, la ruta farcida de rocs es dura. Anar preparats amb alguna cosa d'abric i una peça impermeable, la ruta es suficientment llarga com per trobar canvis sobtats de temps, com vent o pluja. Si podem triar, es una ruta que preferiria fer-la a l'hivern i no pas cap a final d'estiu, la neu amaga l'immens pedregar que hi ha gaire be en tot el recorregut. Si fem la ruta com em fet nosaltres sense neu, un cop superat l'ultim estany de pujada, el camí s'omple de fites producte de les diferents èpoques en que s'hi transita i per tant en funció de la quantitat de neu, el nostre consell es que aneu sempre seguint les fites de la vostre dreta, es tartera de pedra més menuda però de més bon fer que la quantitat de blocs de pedra que hi ha per l'altre banda.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

L'Olla de Núria

País/Comarca: Catalunya/Ripollès
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1738 metres
Descens acumulat:.................  1676 metres
Distancia:..............................  21,54 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 7h 16' ( total 9h 34' )
Alçada mínima - màxima:....... 1964 - 2911 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 35,5% - 33,2%
Prop de: Queralbs, Ribes de Freser.
Inici/final: Santuari de Núria.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Avui l'aproximació no te cap secret, em d'anar a Ribes de Freser, i dirigir-nos cap a l'Estació de Ribes Vila del Cremallera de Nuria, que es d'on surt el primer cremallera cap a Núria a les 7:30 del matí el més d'agost. Aquest cremallera està enfocat a la gent que va a caminar i en aquest horari gaudeix d'un descompte. 

Descripció: Una ruta clàssica i ambiciosa, i que agrada fer a tot pirineista. Durant el trajecte hem assolit tots el cims que envolten el Santuari de Núria i a més hem pogut gaudir d'unes vistes excepcionals. Podem destacar d'entre els cims per on em passat El Puigmal d'Er 2911, El Puigmal de Segre 2843, El Pic de Finestrelles 2828, Pic d'Eina 2789, El Noufonts 2861, El Noucreus 2799 i El de la Fossa del Gegant 2808, tot un catàleg. 

Itinerari: Aquesta ruta l'iniciem al Santuari de Núria, a la part del darrere, on comença un camí que remunta al primers compassos el Torrent de Finestrelles, que queda a la nostra dreta. Aquest es el camí al Puigmal, que en al seus inicis transcorre per un bosquet, però per poca estona, de seguit sortim al descampat, es el Pla de l'Ortigar i immediatament trobem el Forat de l'Embut, curiositat natural que engoleix per complet el Torrent de la Coma de l'Embut que desapareix en aquest punt. Poc més endavant creuem el Torrent i ja divisem el cim del Puigmal d'Err i també el camí costerut que ens hi durà. Un cop arribats a dalt del cim, ja tenim al nostre abast la panoràmica complerta del trajecte de l'Olla, ara doncs, només haurem d'anar seguint el camí que va carenejant i que no te pèrdua, només en algun punt com es el cas de L'Eina per exemple, podrem triar si pujar al cim o vorejar-lo. Nosaltres em decidit pujar a tots els cims.
L'itinerari encara que pugui semblar que un cop a dalt del Puigmal, es qüestió d'anar planejat per la carena, es un  autentic trenca-cames, es un  puja i baixa continu, que nosaltres ens em pres a un bon ritme, i  no ha sigut fins a l'ascensió al pic d'Eina, que em començat a sentir les cames i fent un cop d'ull enrere ens adonem del recorregut que ja duem al damunt. Per altre banda, tenim més clar que mai, que ja l'hi tenim el peu al coll. Fem una parada tècnica, el temps just per fer un simulacre de dinar a la Barraca del Noufonts, al mateix Coll del Noufonts i prosseguim fins al Noucreus, Coll de Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant. Es en aquest punt on decidim baixar cap a Núria, teniem pesndada la possibilitat d'allargar una mica més l'itinerari, carenejant cap al Pic de la Fontnegra fins a Núria, tot passant per l'Alberg, però s'ha embolicat el temps s'ha embolicat massa i no volem complicacions, ja anem prou cansats com per arribar xops a Núria.


Observacions: Un cop al Puigmal d'Er, no em trobant punts d'aigua durant tot aquest recorregut. La excursió no te cap dificultat específica, i en ple estiu es apta per a tots els nivells, si s'esta acostumat a trescar. Anar preparats amb alguna cosa d'abric i una peça impermeable, la ruta es suficientment llarga com per trobar canvis sobtats de temps, com vent o pluja i el fet de ser tot carena fa que les inclemències s'accentuïn.

Descarregat el track AQUÍ

Els cims de l'Olla de Núria des del Puigmal d'Er

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Pic dels Pessons o del Gargantillar des de Grau Roig

País/Parroquia: Andorra/Encamp
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  829 metres
Descens acumulat:.................  830 metres
Distancia:..............................  14,28 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 44' ( total 6h 19' )
Alçada mínima - màxima:....... 2109 - 2864 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 39,7% - 33,9%
Prop de: El Pas del la Casa.
Inici/final: Aparcament de la estació d'esquí de Grau Roig.
Lloc consultat: Wikiloc, Andorra

Aproximació: Marxem del Tarter direcció cap al Pas de la Casa, per la CG-2, i ben aviat trobem el trencall que ens dona la opció d'anar per túnel de peatge, nosaltres prenem l'altre opció, seguim per la CG-2 direcció França. De seguit trobem a ma dreta la desviació que ens indica Grau Roig per la CS-280, ens hi desviem i en un tres i no res arribem a l'aparcament de l'estació. 

Descripció: Una ruta especialment bonica, durant el trajecte passarem a tocar de més d'una quinzena de llacs, entre ells l'Estany Primer o l'Estany de les Fonts. L'entorn ens recorda Les Bulloses, una zona lacustre amb la que hi trobem certa similitud. Ens enfilem fina a la Collada de Pessons, des d'on tenim bones vistes del del llacs i del cim. 


Itinerari: Comencem aquesta ruta a l'aparcament de l'estació de Grau Roig, i ens desplacem cap a la zona del aparcament inferior en sentit Oest. D'aquí prenem una pista ample en forta pujada que dur a l'Estany Primer, on hi ha un bar-restaurant, el rodegem per la part del darrera del edifici i veiem el camí que enfila cap a l'Estany Forcat.
Aquest magnífic camí ens dur de pujada cap a la Collada de Pessons, però passant per un paisatge preciós farcit de llacs, primer l'Estany Forcat i després per una corrua d'estanyols, els  Estanys de la Solana.
Poc abans d'arribar a l'Estany de les Fonts, enllacem amb e GR-7 i enfilem per un terreny una mica més complicat cap a la Collada, passant abans per l'Estany del Cap dels Pessons. A partir d'aquí el camí enfila dret cap al coll, anant fent ziga zagas arribem al cap de munt on hi trobem un senyal indicador. Nosaltres anem cap a l'esquerra, carenant per un camí prou visible i fàcil. Un cop al cim, podem apreciar perfectament el camí per on em pujat a vista d'ocell, i l'Estany de l'Illa a l'altre banda, mirant cap al sud. Fem mitja volta i desfem el camí, però ara quant arribem a l'Estany de les Fonts no deixem el GR-7 per poder gaudir un altre reguitzell de llacs, l'Estany del Meligar i l'Estany Rodo i més avall per els primers estanys que em vist avui però ara per l'altre cantó, el Forcat i el Primer.
Tornem a baixar per la pista i en poc temps ja som a l'aparcament. Una ruta indispensable a Andorra. 


Observacions: Em anat trobant punts d'aigua durant tot aquest recorregut. La excursió no te cap dificultat específica, i en ple estiu es apta per a tots els nivells. Aquest cim està a una de les zones lacustres més important d'Andorra, paga molt la pena fer-hi una ruta per gaudir-la. Si es vol fer com a passeig, arribat a l'Estany de les Font, prenem el GR-7 però de baixada i farem així una circular pels llacs.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Casamanya Sud i Nord des del Coll d'Ordino

País/Parroquia: Andorra/Canillo, Ordino
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  812 metres
Descens acumulat:.................  809 metres
Distancia:..............................  9,22 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 3h 20' ( total 4h 31' )
Alçada mínima - màxima:....... 1983 - 2749 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 37,8% - 36,0%
Prop de: Ordino, Canillo.
Inici/final: Aparcament al Coll d'Ordino
Lloc consultat: Wikiloc, Andorra

Aproximació: Partint del Tarter i arribats a Canillo, trobem a ma dreta una desviació que ens indica Coll d'Oridno i Ordino 18,5, per la CS-240, prenem doncs aquesta carretera i sense desviar-nos a arribem al Coll d'Ordino, on trobem lloc per aparcar el vehicle i també el punt on comença el nostre itinerari. 

Descripció: Aquesta ruta ens dur al cim del Casamanya Sud i també fins al Nord. Un cim que no ens ofereix unes vistes espectaculars però que fa de mirador per per qui coneix be la orografia Andorrana, ja que està molt ben ubicat. 

Itinerari: Comencem aquesta ruta al Coll d'Ordino, a l'aparcament construït al coll i que no està pensat per masses vehicles. Al mateix coll, veiem el rètol que ens indica, Pic de Casamanya 2740" senyalitzat amb marques grogues. Enfilem el camí que no te pèrdua en cap moment ja que es molt transitat i que sense fer massa pujada va circulant per dins d'un bosc. Mitja hora després, el camí deixa el bosc enrere en una clariana i poc a poc, va augmentant la pendent. Es una ruta una mica ensopida, que va seguint la carena de la Serra de Casamanya i que no ens deixa veure el cim en cap moment, fins que ja hi som, salvant les diferències i sense desmerèixer cap dels dos, però es te una mena de "deja vu", sembla el Taga d'Andorra!!. De tant en tant fem un cop d'ull al paisatge que tenim al darrere, i podem apreciar el desnivell que em anat guanyant en poca estona, la pendent es continuada amb petits replans molt espaiats que ens permeten recuperar les forces. Arribats al cim, quedem sorpresos per unes vistes que no esperàvem, aquí el paisatge es mes escarpat i rocós i no tant verd i arrodonit com el del camí de pujada. Tenim molt a prop el Casamanya Nord, i després de fer un mos no ens ho pensem dos cops i en un tres i no res, som dalt del pic Nord d'aquesta parella.
Retornem però sense tornar a passar pel cim Sud, vorejant-lo per sota fins a enllaçar amb el camí per on em pujat. Un camí ara bastant mes concorregut, ja que a la guia de Canillo es un dels cims recomanats per a fer-hi senderisme. En qüestió de poc més d'una hora ja som a l'aparcament.


Observacions: No em trobat punts d'aigua durant aquest recorregut. La excursió no te cap dificultat específica, i en ple estiu es apta per a tots els nivells. Aquest cim, per on l'hem pujat avui, de ben segur te molts més al·licients a l'hivern, ja que es perfecte per fer amb raquetes.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Pic de la Serrera per la Vall de Ransol

País/Parroquia: Andorra/Canillo
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  962 metres
Descens acumulat:.................  956 metres
Distancia:..............................  10,03 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 53' ( total 6h 02' )
Alçada mínima - màxima:....... 1944 - 2913 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 44,6% - 42,0%
Prop de: Ransol, El Tarter.
Inici/final: Aparcament de l'àrea de lleure de la Vall de Ransol
Lloc consultat: Wikiloc, Andorra

Aproximació: Partint del Tarter direcció a Canillo per la CG-2 de seguit trobem el desviament a ma dreta en una rotonda que ens indica Ransol, aquest es el trencall que nosaltres prenem. Poc després, mentre creuem Ransol, la carretera en divideix en dos i nosaltres em d'anar cap a munt, a la dreta, i ja no deixarem aquesta Carretera de Ransol fins que s'acaba, a l'aparcament de la Coma de Ransol.

Descripció: Avui em pujat al Pic de la Serrera remontant el Riu dels Meners i que ens ha dut fins als bonics Estanys de Ransol. Seguint el GRP em pujat fins a la Collada dels Meners, que ens proporciona una visió immillorable sobre la Vall i el Parc Natural de Sorteny, i ja em enfilat directe fins al Pic de la Serrera, fronterer am França.  Al tornar, ho em fet per GRP, passant per La Coma de Ransol i pel refugi Dels Cóms de Jan, el camí es més elevat i així d'aquesta manera, la visió de la vall per on em pujat es total i podem apreciar al màxim la bellesa d'aquest paratge. 

Itinerari: Comencem la nostra ruta d'avui a l'aparcament de la Coma de Ransol, on ja veiem el cartell que diu Estanys de Meners i Pic de la Serrera, senyalitzat amb marques grogues. Prenem aquest camí que passa al cantó d'un muret de pedra seca i que va pujant resseguint el Riu dels Meners pel seu marge dret, envoltats d'un paisatge preciós. Al arribar a  l'esplanada de la Font dels Clots de la LLosa, creuem el riu i veiem a la nostre dreta el rierol que desaigua els Estanys de Ransol.
Anem pujant fent ziga-zaga, i ens plantem al costat de l'estany petit de Ransol, i superant un petit turó arribem a l'Estany gran de Ransol. A partir d'aquest punt enganxem amb el GRP que prové del Refugi dels Cóms de Jan, anem enfilant cap un collet on un cop arribats, hi ha un trencall a ma dreta que deixa el GRP per anar direcció cap al Estany dels Meners de la Coma, nosaltres seguim per GRP. Poc després arribem a una cabana molt possiblement refugi de miners, ja que al nostre voltant s'hi veuen els forats d'on s'extreia el mineral de ferro d'aquesta vall. Seguim amunt i uns metres abans d'arribar a la Collada de Meners, prenem el camí que hi ha a la nostres dreta i que ens dur fins la carena. Des d'aquesta carena ara ja veiem a l'altra cantó la Vall de Sorteny i a la nostra dreta seguint la carena, la última rampa per arribar al cim. Tibem amunt per un camí serpentejant, ja que fa força pujada, fins arribar al cim del Pic de la Serrera, des d'on tenim unes fantàstiques vistes. El temps sembla que te ganes d'embolicar-se i tirem avall sense perdre massa temps, anant desfent el camí per on em pujat fins arribar pràcticament a l'Estany de Ransol, on abans havíem enganxat amb el GRP ara no el deixem si no que el seguim, per baixar just pel cantó contrari de la vall. Aquest camí es manté sempre més alt que el camí per on em pujat, i això permet tindre una visió de la Vall de Ransol, molt més amplia i bonica. Encara que el temps s'ha tapat i ja no tenim sol, la vall es magnífica, i el paisatge ens sorprèn. Comencem a descendir cap al refugi dels Cóms de Jan i a poc d'arribar-hi tallem pel dret deixant el GRP per no fer volta, i anar a buscar el camí que es veu perfectament i que ens dur ràpidament cap a l'aparcament, creuant per la zona de "Picnic" de la Coma de Ransol. 

Observacions: No tindrem problemes d'aigua, trobarem molts rierols. La ruta no te cap dificultat específica i a ple estiu es apta per a tots els nivells. Si fos a decidir ara, la faríem de ben segur en sentit contrari, la vista de la vall per aquest cantó es més amplia i per tant la gaudirem molt més, i després al tornar per l'altre cantó, el trajecte es més curt.


Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

 

Pic de Posets o Punta Llardana, per la Canal Fonda

País/Comarca: Espanya/Ribagorça
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1839 metres
Descens acumulat:.................  1237 metres
Distancia:..............................  13,19 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 7h 09' ( total 11h 11' )
Alçada mínima - màxima:....... 1525 - 3375 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 52,0% - 48,1%
Prop de: Eriste (Grist), Benasque (Benás).
Inici/final: Aparcament de la Cascada d'Espigantosa
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Partint de Eriste cap a Benasque, per la carretera A-139, ben aviat veiem una estació transformadora elèctrica a ma esquerra i just després hi un trencall bastant gran també a ma esquerra però sense cap indicador. El prenem i sense cap pèrdua ens dur fins l'aparcament de l'Espigantosa, que es on s'acaba la pista asfaltada i es l'inici de la nostra ruta d'avui. 

Descripció: Aquesta es una ruta clàssica, que ens dur fins al segon cim més alt del Pirineu, El Posets. Durant l'ascensió, passem pel refugi Àngel Orús, més endavant la Canal Fonda en conduirà fins al Coll de Llardana, vigilat per la imponent Dent de Llardana i d'aquí al Posets. Aquest cim ofereix unes vistes magnifiques, però nosaltres no n'em pogut gaudir, per la persistent boira que hi ha hagut durant tot el dia. 

Itinerari: Comencem la nostra ruta d'avui a l'aparcament de l'Espigantosa. El camí, el PR-HU 36, parteix del mateix aparcament i poc després a l'altura del Pont de l'Espigantosa, tindrem unes bones vistes de la cascada del mateix nom, que avui dur força aigua. Prosseguim el camí, que no te pèrdua i que en tot moment es va enfilant cap al refugi pel marge dret del riu Aigueta de Grist. El camí no te grans desnivells però va guanyant alçaria progressivament, fins que arriba a Les Marrades del Lluguero, es a partir d'aquest punt on ara el camí s'enfila decididament cap al refugi, que no el veurem fins que som ben a prop i que es un detall curiós, el fet que aquest refugi està situat de tal manera no es fa visible fins que ja hi ets, no es veu ni pujant ni baixant, ni que fos de nit no el veuriem. Arribats al refugi, descarreguem pes i el guardem a les guixetes de l'entrada, que quedem obertes, i advertim a recepció de la nostra arribada. Tot seguit, tornem a enfilar el camí cap al Posets pel GR-11.2 que comença al mateix refugi. Es un camí bonic, amb bastants blocs de roca i evidentment molt fresat. Enllacem amb GR-11.2 que ve del refugi d'Estós i nosaltres el prenem en sentit al refugi de Viados, poc desprès creuem el Torrent de Llardaneta i les Gorgues del mateix nom en un pont, que vist per les fotos. cada cop està més doblegat. En aquest punt ja veiem ben definida l'entrada a la Canal Fonda, que en aquesta època de l'any, encara conserva neu en tot el seu recorregut, també veiem que al final de la canal, la boira hi està ben establerta i no te traces de bellugar-s'hi.
Així que toquem neu, optem per posar-nos els grampons, al no fer sol, la neu es força dura i a partir de mitja canal, la pendent augmenta considerablement, així que no ens ho pensem dos cops i enfilem canal amunt fins al  Collado del Diente, on parem uns instants per treure'ns el grampons que ja no ens calen i menjar alguna cosa, mentre ens refem una mica de la pujada. Tornem a arrancar, i seguim sense veure ni el cim, ni la carena de la Espalda de Posets, i així anem fent fins al cim, envoltats de boira. Fem les fotos de rigor, mentre es comencen a obrir algunes finestres entre la boira que ens permeten si mes no, apreciar l'alçada a la que estem, respecte dels barrancs que ens envolta'n. Comencem el descens i la boira s'ha trencat una mica més i ara podem veure el Diente de Llardana amb tot el seu esplendor, es espectacular i desafiant. Arribats al coll i amb el grampons altre cop, descendim la Canal Fonda, i anem desfent el camí de pujada fins arribar al Àngel Orús. Val a dir que es un refugi que a nosaltres en ha agradat força, el menjar es suficient i correcte i l'esmorzar també, però el que em podríem destacar, es que esta dividit en compartiments o "habitacions" de varies lliteres ( la nostra era de sis) prou amples i amb lavabo i dutxa per cada compartiment, no es gens habitual, podriem dir que gaire be es un luxe a aquestes alçades.
A l'endemà partim del refugi cap al aparcament, satisfets pels deures fets, mentre veiem com les diferents colles es van preparant per començar l'ascensió. En qüestió de una hora mitja ja som al cotxe.

Observacions: No tindrem problemes d'aigua, trobarem molts rierols. Cal informar-se de l'estat de la Canal Fonda per si hi ha molta neu, ja que pot ser necessari l'us de grampons i piolet.  La ruta no te cap dificultat específica i a ple estiu es apta per a tots els nivells, però exigent per la llargària.


Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

 

De Queralbs a Núria pel Camí dels Enginyers

País/Comarca: Catalunya/Ripollès
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1580 metres
Descens acumulat:.................  1545 metres
Distancia:..............................  23,01 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 8h 19' ( total 10h 42' )
Alçada mínima - màxima:....... 1147 - 2139 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 29,6% - 40,3%
Prop de: Queralbs, Ribes de Freser.
Inici/final: Central elèctrica de Daió de Baix
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la carretera que va de Ribes de Freser a Queralbs, la GIV-5217, poc abans d'arribar a Queralbs i immediatament després de l'Alberg de la Farga, hi ha un indicador que ens assenyala a ma dreta Fustanyà 2 i Serrat 4. Prenem aquest trencall i sense desviar-nos en lloc, al cap d'un quilòmetre, trobem aparcament just al davant del pont de la Central de Daió de Baix. Nosaltres l'hem trobat ple i em hagut d'aparcar el vehicle més enrere.

Descripció: Una ruta essencialment paisatgística, en la que no assolim cap cim, però que ens dona unes perspectives immillorables de les Gorges del Freser tant des de dins com a vista d'ocell, de la Coma de Fresers, la Coma de Vaca i de les Gorges de Nuria. 

Itinerari: Comencem la nostra ruta passant pel pont de fusta que hi ha al davant de la central de Daió. Passat aquest pont, veiem just al davant un corriol que ve de dalt la muntanya, aquest serà el camí del nostre retorn, ara enfilem el camí que remunta el riu Freser a la nostra dreta. Poc després trobem un rierol, i un caminet a l'esquerra que el remunta, aquest ens dur fins al Salt del Grill, un salt espectacular que paga la pena de no deixar-lo passar, sense fer-hi una visita. Prosseguim el camí, que va remuntant el riu suaument pel seu marge dret i envoltats d'un paisatge esplèndid i verd. Prosseguim per aquest camí fresat i suau però que va guanyant alçada fins a arribar a una passera que en canvia de marge, ara i a partir d'aquí el camí es torna més exigent, va ment ziga zagues per guanyar alçada, poc després arribem a la zona anomenada de les Marrades, on el camí fa justament això, marrades, per seguir guanyat alçaria ràpidament. Passat aquests trams el camí es torna a suavitzar, em deixat el bosc enrere però estem envoltats de flors i d'unes vistes fantàstiques, al davant, a l'altre canto de la vall, s'endevina el Camí dels Enginyers i ja veiem Coma de Fresers on esta situat el refugi Manelic. Descendim ara cap a La Plana per arribar-nos al refugi de Coma de Vaca (Manelic) on aprofitem per fer un mos i gaudir d'un paisatge encisador.
Em recuperat forces, i reprenem el camí que comença al darrere del refugi, es va enfilant cap al Coll dels Homes, on hi ha un mirador natural i on es pot apreciar perfectament el camí per on em pujat i s'evidencien les marrades que em anat fen. A partir d'aquest punt el camí es un continu puja i baixa, passem per un pas en el que hi trobem una cadena posada per donar seguretat, encara que pràcticament no l'utilitzem, també trobem una pas amb unes grapes que ajuden a superar un gran roc en mig del camí. Passats els Cingles de Malaterra, creuem un rierol i enfilem una curta rampa fins la Jaça Roja, es a partir d'aquest punt on el camí es manté ara pla, sense canviar de nivell, fins al Serrat de Pedrisses, on comença a baixar cap a l'Alberg Pic de l'Àliga i seguidament cap a Núria.
Aprofitem la visita al Santuari per fer un mos i un refresc i emprenem el camí de baixada.
Partim pel costat dret del llac, el GR-11, passant pel davant de l'ermita de Sant Gil, i després per la Creu d'en Riba, i a partir d'aquí, a baixar pel Camí Vell de Núria, un camí empedrat en la seva majoria de trams i realment espectacular. La part mes bonica, comença just després de creuar per sota el pont del cremallera, a la Cua de Cavall i fins al Pont de Cremal. Aquest tram, coincideix amb la zona en que el cremallera s'introdueix al ampliat túnel de Fontalba, es a dir que els visitants que pugen en cremallera, es perden la part mes bonica del recorregut, avui dia s'ha de fer a peu si en volem gaudir.
Passat el Salt del Sastre des d'on s'aprecia el salt d'aigua de Fontalba a l'altre cantó de la vall, arribem al Pont de Cremal, es aquí on deixem el GR-11per prendre un corriol a ma esquerra que no te pèrdua, està prou fresat, i en tres quarts d'hora ens plantem a la Central de Daió, davant del pont de fusta que em creuat al matí. Cansats, però satisfets per una ruta que en ha fet gaudir, al màxim.

Observacions: Anar ben provistos d'aigua, trobarem molts rierols, però a l'estiu la calor apreta. La ruta no te cap dificultat específica, es apta per a tots els nivells, però exigent per la llargària. Si la volem fer mes curta, podem deixar el vehicle aparcat a l'estació del cremallera a Queralbs, fer la ruta igual fins al santuari i baixar de Núria a Queralbs en cremallera.


Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Montalt Punta Nord i Sud, des de Capçanes.

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:............. 668 metres
Descens acumulat:................. 677 metres
Distancia:.............................. 12,31 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 15' ( total 6h 45' )
Alçada mínima - màxima:....... 224 - 760 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,4% - 38,4%
Prop de: Capçanes, Falset.
Inici/final: Prop de l'Hotel Mas Collet a Capçanes
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Arribats a Capçanes, a la rotonda, prenem el carrer de l'esquerra que indica "centre" i tot seguit, prenem el carrer paral·lel a l'esquerra que passa just pel costat mateix del Celler de Capçanes, també en baixada. Seguint aquest carrer, ens acaba duent a la pista que està senyalitzada amb cartells d'Hotel Mas Collet, i que es la direcció que seguim. Em aparcat el vehicle nomes creuar el Barranc de la Vall, en un entrant que hi ha a ma esquerra.

Descripció: Una ruta molt variada, on gaudim de terrenys ben diferents, on ens podrem aturar per veure bones vistes sobre la Serra de Llaberia, passarem per llocs curiosos com la Cova dels dos Ulls o d'una ascensió directa al coll dels Montalt per la Canal del Mano.

Itinerari: Partim de la pista forestal on em aparcat el vehicle, aquesta es la pista que dur a l'Hotel Mas Collet, però nosaltres ens desviem ben aviat així que trobem un trencall a ma dreta sense asfaltar, el Camí de la Canyera, que es el camí que nosaltres prenem. Es una pista forestal, i a pesar que no el perdrem mai de vista, anirà sent cada cop menys clar, ja que la vegetació s'el va menjant més i més fins a tornar-se un camí brut dins la mateixa pista. La pista s'acaba, i comença un camí en pujada dins del bosc que ens dur fins la carena. Arribats a aquest punt, encara que no es veu, tenim la Cova sota els nostres peus i podem gaudir d'unes bones vistes de la Serra de Llaberia.
Encara que hi ha camí, i pel track sembla que la direcció correcte seria anar cap a la dreta, em de girar cap a l'esquerra i tot seguit descendre per un corriolet en forta baixada que ens acosta a l'entrada d'aquesta de la Cova dels dos Ulls. Te dos boques i sembla que sigui això el que l'hi dona el nom dels dos ulls, però si els volem veure em d'anar a la cavitat més gran, enfilar-nos un parell o tres de metres i veurem els dos ulls ben definits, semblen talment il·luminats. Sortim de la cova i descendim per un camí que hi ha al davant mateix en forta pendent, fins que troba el GR-7. Aquest es ara el camí que nosaltres prenem cap a la dreta en direcció a La Portella de Montalt, un cop aquí en un coll ben evident, comencem a baixar fins a trobar el pal indicador en una esplanada, on una de les direccions que indica es la de Canal del Mano - Montalt. Enfilem doncs aquesta canal amb una forta pujada i que va combinant grimpades i sender. En poc temps superem un desnivell d'uns 200 metres i ens plantem al Collet, virem a l'esquerra resseguint la carena i amb una senzilla grimpada pugem al cim de la Punta Nord del Montalt, desfent el camí, retornem al collet i ens dirigim ara, passant pel Coll de la Moleta, cap a la Punta Sud del Montalt. Des d'aquí podem veure la Miranda de Llaberia, el Montredon, La Serra de Tivissa, L'Ebre, el Montsant i el Mar, una panoràmica molt completa. Prenem el camí de retorn seguin unes fites que tenim davant mateix del cim, direcció a la pendent. Aquestes fites que em anat seguint i que son prou visibles, ens duen a la pista forestal, el Camí de Llaberia, i la prenem en sentit esquerra. Aquesta pista ens ofereix bones vistes del cims on em pujat i del Salt del Barranc de Portadeix, per difícil que sembli, nosaltres em de baixar fins al fons d'aquest barranc per un camí que salva aquest magnific espadat. La pista ens dur fins al Coll de la Mina i em d'estar atents, just on la pista fa un revolt a la dreta en aquest Coll, comença un caminet a la nostra esquerra que em de prendre. Aquest camí va descendint suaument fins al Portell de Portadeix, una bretxa que permet salvar l'espadat i així dur-nos per aquest corriolet fins al fons del Barranc de Portadeix. Creuem el barranc i anem seguint aquest camí (Camí de Portadeix), que sigui dit de pas, es una autèntica "pista americana", està farcit de pins travessats al camí, un rere l'altre, que dificulta molt la progressió per aquest corriol, es un bosc molt tupi't i enmaranyat. Arribem a la fi a un camp de xiprers i tot seguit, a la pista on tornem a trobar el GR-7 i el PR-C 91, la prenem direcció esquerra. El PR deixa aquesta pista per un corriol a la dreta ben indicat i nosaltres el prenem. Passem per sota del Mas Collet i pel costat dels degotalls, resseguint aquests camí ens dur directament a la pista forestal, just al punt on em deixat el vehicle. 

Observacions: Evitar de fer la ruta als mesos forts de calor. Anar ben provistos d'aigua, no em trobat cap font ni punt de subministrament. La ruta no te cap dificultat específica, però es fa dura pel fet que entreten moltissim haver d'anar sortejat arbres caiguts i camins embrossats.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum