dissabte, 30 de maig de 2015

La Ruta de La Capona

País/Comarca: Catalunya/Alt Camp
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  33 metres
Descens acumulat:.................  33 metres
Distancia:..............................   8,51 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 2h 38' ( total 3h 51' )
Alçada mínima - màxima:....... 396 - 357 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 9,0% - 9,1%
Prop de: Santes Creus (Aiguamúrcia)
Inici/final: Prop del punt quilomètric K.7 de la TP-2002
Lloc consultat: XTEC.CAT


Aproximació: A la TP-2002, entre Vila-rodona i El Pont d'Armentera, més o menys a la alçada de Santes Creus i poc abans d'arribar al K.7, hi trobem a ma esquerra una pista en pujada, la prenem i busquem lloc per aparcar. La ruta l'hem començat a la primera cruïlla que trobem en aquesta pista. 

Descripció: És una ruta bonica, perfecte per omplir una matinal sense grans esforços i envoltats d'un bonic paisatge i a més hi descobrim la magnífica feina feta pels habitants d'aquest territori, per aixecar les monumentals barraques de pedra seca que trobarem en aquest recorregut. A pocs llocs podrem trobar una concentració de tantes barraques i tant grans, en tant poc espai.

Itinerari: Comencem a caminar partint de la cruïlla per la pista forestal en direcció nord, trobarem una cruïlla en forma de T, nosaltres virem a la dreta i al cap de poc, ja veiem la primera barraca a la nostra esquerra a prop del camí i ens hi acostem. Prosseguim per la pista fins que trobem una desviació a la nostra dreta, es una pista que baixa, nosaltres la seguim i encara que sembla que la pista s'esborra en arribar a un camp, ja veiem la Ermita de Sant Pere. L'edifici esta pràcticament derruït, i no es precisament una ermita petita, però l'abandó no perdona.

Desfem el camí per on em vingut i tornem a ser al la cruïlla amb la pista principal. Tal com anem caminat, anem veient en mig dels camp d'altres barraques que no visitarem, però que son grans i ni ha forces. Arribem a una cruïlla i girem a l'esquerra, trobem un altre trencall i prenem el de la dreta i ben aviat arribem a una pineda, de fet es la zona habilitada com aparcament, on hi ha el panell indicador. Ens hi passegem per llegir informació i per veure una gran barraca que hi ha a prop. Resseguin el corriol que hi ha entre els pins i arribem a la barraca de l'Era de la Capona, després anem seguin el camí en sentit esquerra fins arribar a una pista, la prenem deixant el bosc a la dreta i tot seguit trobem la barraca de La Capona, una barraca gran, fins hi tot te un lloc expres dins la barraca per guardar el carro.

Prosseguim per anar just al davant on veiem el  Cossiol de La Capona, i després seguint el camí passem pel conjunt d'Arneres, uns forats fet en un marge per encabir-hi les arnes per les abelles. Al davant hi ha el Mas de la Capona, on hi anem, està bastant malmès,  hi fem una ullada i seguim pel camí fins arribar a la pista, nosaltres la prenem seguint recte i quant la pista fa un gir a l'esquerra la deixem per seguir recte cap a la barraca de l'Augé, una barraca amb una figuera al davant que proporciona una esplèndida ombra. Continuem i anem ara a la de cal Grauet, que ens queda a la nostra dreta, ens hi arribem i tornem a camí fins arribar a la pista. Tombem a l'esquerra i a la bifurcació prenem la pista de l'esquerra també, ben aviat veiem el Cossiol del Soletà, una curiosa construcció per emmagatzemar aigua, amb un pilar al centre, continuem per la pista i arribem a un camp d'oliveres a la nostra dreta, aquí hi trobem la barraca de les Oliveres, una gran construcció però que comença a patir el principi d'un enfonsament.

Ara ens toca retornar per on em vingut, fins a la barraca de l'Augé, si ens fixem be al terra, poc abans de trobar  la barraca de Cal Grauet, veurem llaurades a la roca de terra, les marques de les rodes dels carros que van fer-hi de tant passar.  Arribem a la pista i ara girem a la dreta, l'anem seguint i al proper trencall, prenem la del cantó esquerra, i sense deixar per res la pista principal arribarem on tenim el vehicle. Una ruta ben diferent de les que fem normalment, ens ha agradat.

Observacions:  És una ruta fàcil, fins hi tot familiar. No hem trobat fonts ni punts d'aigua potable. Evitar els mesos de més calor.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum


Indicacions de dificultat de les excursions:
* Dificultat baixa: 5-12 km, amb menys de 300 m desnivell positiu acumulat i menys de 4 h de camí efectives
* Dificultat mitjana: 12-25 km, o bé 400-800 m desnivell positiu acumulat, o bé 4-7h de camí efectives
* Dificultat alta: Més de 25 km, o bé més de 800 m de desnivell positiu acumulat, o bé més de 7 h de camí efectives, o bé dificultats especials (grimpades, passos aeris, camins difícils...)

diumenge, 24 de maig de 2015

Estany de Font Viva

País/Comarca: Catalunya Nord/Capcir-Alta Cerdanya
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  246 metres
Descens acumulat:.................  246 metres
Distancia:..............................   7,78 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 2h 34' ( total 3h 23' )
Alçada mínima - màxima:....... 1701 - 1920 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 15,7% - 23,9%
Prop de: Portè (Porté-Puymorens)
Inici/final: Aparcament llac el Passet
Lloc consultat: WIKILOC


Aproximació: A la N-20, de Puigcerdà al Coll de Pimorent o Coll de Puymorens a França, passat el trencall de l'entrada a la boca sud del Túnel de Pimorent, arribem a Portè, just abans trobem el trencall que ens indica "Massif du Carlit par le Lanoux", es aquí on trenquem a la dreta i tot seguint la carretera estreta que passa entre les cases de Portè, arribem a la zona d'aparcament on nosaltres hi deixem el vehicle, just al costat del llac de "el Passet". 

Descripció: És una ruta bonica, perfecte per omplir una matinal sense grans esforços i envoltats d'un bonic paisatge, i que si volem i tenim temps, la podem allargar fins l'Estany de Lanós passant pel refugi dels Enginyers i tornant per GR-7. 

Itinerari: Comencem a caminar partint de l'aparcament que hi ha al costat del llac, al principi per la carretera asfaltada fins que arribem a un altre zona d'aparcament, es on la carretera gira cua per poder tornar per on hem vingut. D'aquest punt parteix un corriol a la dreta amb un senyal indicador de color roig que ens indica Font Viva i Lanos pel camí dels Enginyers, aquest es el corriol que nosaltres prenem.

Aquest camí transcorre per dins d'un bosc molt bonic i endreçat i que de tant en tant creua algun rierol que recull l'aigua dels cims. Es un camí fàcil i amb poca pendent i amb bonics prats que anem creuant, cosa que contribueix a gaudir d'un trajecte que es preveu senzill i previsiblement no massa llarg. La nostra sorpresa ha sigut  però, que  diversos allaus durant l'hivern han arrasat literalment el bosc en diferent punts del camí, deixant un rastre d'arbres tombats a terra que han dificultat moltíssim la progressió del nostre recorregut, cosa que a alentit molt la nostra marxa. Hem trobat més d'un grupet que han girat cua, nosaltres hem decidit dedicar-hi el matí a fer aquesta circular, per tant prosseguim la ruta.

Sortejat tots aquests obstacles arribem al Rec de Lanos, el riu que baixa de l'estany de Lanos, el creuem pel pont de fusta i enfilem una petita rampa, tot seguit creuem uns prats que donen pas a l'Estany de la Font Viva, un estany no massa gran, però amb bones vistes ja que a diferencia de la gran majoria, no està enclotat si no en una balconada sobre la vall de Portè.

Voltem el llac fent parada per menjar una peça de fruita i arribem a l'altre extrem, des d'on tenim molt bones vistes de la vall, del llac de el Passet i dels cims que ens envolten, encara que el dia no es massa propici. Iniciem el descens per un camí molt fresat i més transitat que l'anterior, ja que molta gent puja al llac de la Font Viva directament des de l'aparcament per aquest camí, sense voltar com hem fet nosaltres. En qüestió de 30 ó 40 minuts tornem a ser a l'aparcament. Molt recomanable si s'està per la zona. 

Observacions:  És una ruta fàcil, fins hi tot familiar si el bosc està net, clar. Hem anat trobant rierols al nostre pas, però es una zona de pastures i hi ha força bestiar, poder millor dur l'aigua de casa. El camí en tot moment esta senyalitzat i es molt evident. 

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum