dissabte, 13 de setembre de 2014

Tuc de Molières o Mulleres des de l'Espitau de Vielha

País/Comarca: Catalunya/Val d'Aran
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1428 metres
Descens acumulat:.................  1403 metres
Distancia:..............................  15,64 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 7h 15' ( total 12h 14' )
Alçada mínima - màxima:....... 1605 - 3010 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 58,7% - 39,9%
Prop de: Vielha e Mijaran, .
Inici/final: Espitau de Vielha, Boca sud del Túnel de Vielha.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Ens dirigim a Vielha per la N-230 i poc abans d'entrar al túnel, hi ha un desviament a la dreta per dur als vehicles amb mercaderies perilloses cap a l'antic túnel de Vielha. Després hi ha un trencall a la dreta, en una rotonda petita i just abans de la boca del túnel vell, ens hi desviem i tot seguit aparquem el nostre vehicle a l'esplanada que hi ha a l'Espitau de Vielha, on iniciem la nostra ruta. 

Descripció: Una ruta paisatgísticament parlant, esplèndida. Remuntant el Barranc de Molières ens dur fins al Tuc de Molières, passant pel refugi lliure del mateix nom, anirem descobrint a mesura que anem guanyant alçada, els Estanhòts de Molières i si girem la vista enrere, veurem l'imponent Massís de Bessiberri en tot el seu esplendor. Després, tot superant el Coret de Molières prop del cim, tindrem una singular vista del majestuós Massís de la Maladeta, amb l'Aneto en primer terme, custodiat pel Tempestades i el Pic de Coronas. 

Itinerari: Des de l'aparcament de l'Espitau de Vielha ens mirem el Tuc de Molières que es veu perfectament des d'aquí, i iniciem el nostre camí, partim doncs descendint direcció al riu per una camí ample, que enllaça poc després amb el corriol que remunta aqusta vall, el Barranc de Molières. El camí es molt fresat, i creua un bosc amb uns salts d'aigua ben bonics. Poc després sortim del bosquet i comencem a trobar els primers pedregars a sortejar. A la nostre esquerra veiem retallada al cel la Serra de Salenques, i ben aviat arribem al segon salt d'aigua, que superem per la nostre dreta. Un cop dalt, a la Pleta Naua, veiem un fort desnivell al fons de la vall i que em de superar sortejat un altre pedregar per poder arribar al refugi. Ens ho prenem amb paciència i seguim les fites. Enfilem aquesta mena de paret prèvia al refugi de Molières i que un camí serpentejant ens ajuda a guanyar alçada.
Ja som a dalt i albirem el cim d'avui i també ben a prop una mica elevat a la dreta, el nou refugi, ens hi acostem per poder veure'l i fer un petit descans i prosseguim camí amunt, sempre seguint les fites, que poder n'hi ha masses i fins hi tot n'hi ha un exces i en algun tram despisten més que orienten. El corriol va intercalant zones de camí amb pedreres que anem sortejant, mentre anem guanyant alçada i descobrint estanys.
El camí es divideix en dos, i com que duem un track que puja per un cantó i baixa per l'altre, optem per pujar pel cantó esquerra,  això suposarà una bona pèrdua de temps ja que el camí, sense gens de neu, es fa excessivament entretingut pel fet d'anar saltant d'un roc a l'altre.
Per fi arribem a la grimpada, que superem sense dificultat, només s'ha d'estar pel que es fa i un cop al Coret de Molières, xalem d'allò més amb les vistes que ens ofereix la Maladeta, un gust i un bon premi a l'esforç. Ara només ens queda anar resseguint la carena que està ben fitada fins al cim, que tot s'ha de dir, doncs a l'anvantcim hi ha un monòlit fet de pedres però el cim del Tuc de Molières està uns metres més endavant, tal com indica el clau posat allí per l'ICC.
Mengem alguna cosa, reposem el temps just i retornem per on em vingut, la desgrimpada no te complicacions, i ara al tornar per l'altre camí podem comparar la diferencia amb el camí de pujada, molt millor. Anem baixant i l'esforç del matí junt amb els pedregars constants, fan que les cames s'en ressentin i cada cop tenim més ganes d'arribar a l'aparcament. Aquest cop ja no ens acostem al refugi i des de la balconada del pla del refugi, veiem l'aparcament on hi tenim el vehicle. Es questió d'anar baixant. Una gran ruta i molt bonica, però que si no es amb neu, no repetirem.


Observacions:  Em anat trobant aigua durant tot aquest recorregut fins arribar al refugi, un cop superat aquest, el camí s'aparta del rierol i depenent de l'època de l'any, ja no trobarem més aigua. La excursió a l'estiu, no te cap dificultat excepcional, excepte la grimpada fins al coll, gens complicada però amb un parell de passos de II. S'ha d'estar acostumat a trescar, la ruta farcida de rocs es dura. Anar preparats amb alguna cosa d'abric i una peça impermeable, la ruta es suficientment llarga com per trobar canvis sobtats de temps, com vent o pluja. Si podem triar, es una ruta que preferiria fer-la a l'hivern i no pas cap a final d'estiu, la neu amaga l'immens pedregar que hi ha gaire be en tot el recorregut. Si fem la ruta com em fet nosaltres sense neu, un cop superat l'ultim estany de pujada, el camí s'omple de fites producte de les diferents èpoques en que s'hi transita i per tant en funció de la quantitat de neu, el nostre consell es que aneu sempre seguint les fites de la vostre dreta, es tartera de pedra més menuda però de més bon fer que la quantitat de blocs de pedra que hi ha per l'altre banda.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada