dissabte, 23 de maig de 2015

El Puig Peric per la carena, des de l'estany de La Bollosa. Hivernal.

País/Comarca: Catalunya Nord/Capcir-Alta Cerdanya
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  851 metres
Descens acumulat:.................  851 metres
Distancia:..............................   17,50 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 6h 40' ( total 10h 42' )
Alçada mínima - màxima:....... 2015 - 2810 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,3,0% - 74,3,1%
Prop de: Les Angles
Inici/final: Hotel les Bones Hores 
Lloc consultat: Senderisme


Aproximació: Ens dirigim des de Puigcerdà cap a Montlluís per la N-116, direcció Perpinyà. Un cop arribats a la primera rotonda de Montlluís, amb monument inclòs, hi trobem el primer senyal que diu "Llac de les Bulloses", prenem el trencall i tot seguit trobem un altre rotonda amb un indicador que ens dirigeix cap al nostre destí, prenem aquesta carretera -la D60- i en qüestió de 5 minuts arribem a la zona d'aparcament d'on surten cada 15 minuts els autobusos cap a L'Estany de les Bulloses. L'accés és lliure fins a dalt si us allotgeu al Hotel "Les Bonnes Hores" al costat del llac de La Bollosa i també ho és si hi anem de l'1 de Setembre fins al 29 de Juny i la carretera no és tancada per neu.

Descripció: És una ruta exigent, on les condicions meteorològiques han afegit un plus de dificultat, però sense cap mena de dubte, aquesta és la ruta més alpinista per ascendir al Puig Peric.

Itinerari: Hem partit de l'Hotel les Bones Hores, al costat del llac de La Bollosa o Lac des Bouillouses en francès. El GR-10 va en tot moment pel el bosc i a tocar del llac, durant 2'5 quilòmetres, segueix un puja i baixa continu mol utilitzat per a accedir a les diferents rutes que hi ha per la zona.

Trobem una senyal de color groc que ens indica, entre d'altres, Camporrells. Nosaltres prenem aquest sentit, metre deixem a la nostra esquerra la Coma de la Grava. Arribem a la passera que creua el riu Tet i al mig del pont hi ha un altre rètol que ens confirma la direcció a Camporrells. Un cop creuada la passera, trobem un sender a l'esquerra que remunta  carenant direcció nord. És en aquest punt on deixem el GR per dirigir-nos cap a l'Estany de l'Esparver, per on passarem ben a prop. Anem flanquejant la muntanya i ens endinsem en un embut, on trobem les primeres clapes de neu. 
El temps empitjora, voltem un estanyol allargassat i passem per davant d'una barraca metàl·lica de color verd, que de poc ens serviria en cas de necessitat -ja que no té porta i a sobre hi ha més aigua dins que fora-, potser en cas de pedregar encara faria servei. La deixem a la nostra esquerra i prosseguim, ara ja sempre per neu, a enfilar la carena del Puig Peric. Creuem un petit turó i just al davant comença la carena. La temperatura ha baixat i el gel es comença a adherir a les fulles dels pins fins a fer-hi gruix, senyal que fa força fred. Nosaltres hem decidit fer el cim i prosseguim, la boira envolta el cim fins ben bé la meitat de la cresta, per tant no veiem quin aspecte té (d'haver-ho vist potser haguéssim girat cua).
Al principi la carena és un tartera per on hi corre un corriol i de mica en mica hem de començar a utilitzar les mans per agafar-nos a les pedres. No té una excessiva dificultat, però fa vent, el rocam no està sec, i el gel s'hi va adherint cada cop més. La cresta és una ascensió divertida: Anem progressant per dreta i esquerra, i en algun punt baixem uns metres ja que el gel fa massa exposats algun passos. Anem trobant marques blanques amb una ratlla roja al mig, que  ajuden a trobar el camí dins la "boira" i la neu. Després d'una petita tartera, enfilem un tram molt dret però fàcil, i tot seguit la zona la qual hem de crestejar fins al cim. 

La tempesta de neu i vent que cau al moment de fer el cim del Puig Peric, fa que just ens fem la foto i anem cap avall. Descendim cap al coll entre els dos Perics: Un inici molt pendent i una mica complicat per la boira i el tou de neu acumulat; i sense traces, visibilitat, ni punt de referencia fa que avancem lent guiant-nos pel Gps. 
Hem tingut sort, s'ha aixecat un moment la boira i hem vist el coll, un cop allà ja es dibuixa el camí cap a la Coma de la Llosa. A partir d'aquí, ens deixem portar pel camí que cada cop és més evident i, per la nostra tranquil·litat, tal i com anem baixant va afluixant el vent, la neu, i va pujant la temperatura. Arribats al pla enfilem cap  l'Estany de la Llosa, encara amb força neu, i després anem baixant resseguint el Rec del Puig Peric cap a la Cabana de la Balmeta, punt on trobem el GR-PTCA. 
El prenem en sentit sud, és a dir cap a la dreta, i només ens queden uns 2 quilòmetres per tornar a ser a la passera sobre el Tet. Allà, seguint el GR-10 tornem a ser -en qüestió de 3/4 o 1 hora- a l'Hotel.
Una ruta dura a causa de les inclemències, i llàstima que ens hem perdut les fantàstiques vistes que hi ha durant tot el trajecte, però ha valgut la pena, és una ruta de les que no s'obliden.

Observacions:  És una ruta exigent, que no requereix de material especific però si d'una mica d'experiència, anar previstos de roba i sobretot consultar la meteo. En hivernal, per descomptat, caldrà dur l'equip adient per fer ascensions en les quals podem trobar canvis de temps soptat o trams on la neu sigui dura o amb plaques de gel.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada