dimarts, 17 de febrer de 2015

Francesc Guillamon


Mor a Barcelona l’escalador, pioner i capdavanter, Francesc Guillamon. Un dels grans de l'escalada Catalana.




Francesc Guillamon en una imatge recent
Francesc Guillamon Nieto (Barcelona, 1933) ha mort avui dia 17 de febrer a Barcelona, a l’edat de 81 anys. Guillamon va ser un escalador pioner i capdavanter els anys 50 i 60 a Catalunya. Els seus orígens alpinístics es troben al Club Muntanyenc Barcelonès, on es va iniciar en l’escalada, l’espeleologia i l’esquí a la primeria de la dècada dels 50.
El nom de Guillamon ha quedat immortalitzat en memorables rutes d’escalada obertes juntament amb el seu cosí Josep Manuel Anglada. Les cèlebres vies Anglada-Guillamon escometen grans parets com la de les Bagasses, al congost de Terradets (primera via de la paret, any 1959), la directa nord del Pedraforca i el Mallo Pisón de Riglos. També va inaugurar amb l’Anglada difícils itineraris d’escalada a diferents agulles de Montserrat com el Cavall Bernat, l’Elefant, el Faraó i la Cadireta d’Agulles.
Francesc Guillamon (a la dreta) amb el seu cosí Josep Manuel Anglada als anys 50
Francesc Guillamon (a la dreta) amb el seu cosí Josep Manuel Anglada als anys 50. Foto / Extreta del llibre Anglada, Elisabeth Vergés, Desnivel, 2002.
El salt del Francesc als Alps no es va fer esperar. Entre els anys 1957 i 1959 va realitzar activitats punteres a les Dolomites, acompanyat un altre cop per Josep Manuel Anglada. Els dos junts van obrir la paret nord-oest de la Cima Canali i van repetir vies dolomítiques de l’envergadura de la Comici a la Cima Grande di Lavaredo, Jean-Couzy (tercera ascensió absoluta) a la Cima Ovest o el Gran Pilastro de la Pala di San Martino. Aquestes escalades van significar primeres ascensions estatals per part de la cordada Anglada-Guillamon, igual que la ruta Bonatti del Grand Capucin (massís del Mont Blanc, 1960). Però la dèria alpinística d’en Guillamon va travessar l’oceà en rumb al Perú, on els anys 1961 i 1963 va participar en les primeres expedicions d’alpinistes catalans als Andes. Va escalar nombrosos cims verges de més de 5.000 metres al Nudo de Ayacachi i diferents muntanyes de més de 5.500 metres a la serralada de Yauyos.
En la maduresa de la seva trajectòria, Francesc Guillamon ha rebut diverses distincions com les medalles d’or de la Ciutat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona al mèrit esportiu. En l’àmbit institucional, va ser secretari del Comitè d’Expedicions de la FEDME de l’any 1965 al 1975, organitzador de les trobades anuals d’escaladors veterans del GAME i vicepresident de la FEEC de l’any 1997 al 2008.
El funeral de Francesc Guillamon Nieto s’oficiarà al tanatori de les Corts, a Barcelona, dijous dia 19 de febrer a la una del migdia.
Foto destacada / Desnivel.com
Font: feec.cat
 
Josep Manuel, Guillamon i Anglada a Les Agudes, 1952. Foto: Arxiu Anglada

Anglada i Guillamon a Montserrat. Foto: Desnivel

Francesc Guillamon obrint la Anglada-Guillamon de la Cadireta. Foto: Desnivel

Jordi Pons, Anglada i Guillamon. Foto: Desnivel






Guillamon i Anglada. Un binomi indivisible a Montserrat. Foto: desnivelpress.com














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada