diumenge, 24 de gener del 2016

Mare de Déu dels Cingles - El Salt de la Minyona, des de Folgueroles

País/Comarca: Catalunya/Osona
Tipus de Ruta: Circular.
Ascensió acumulada:.............  424 metres
Descens acumulat:.................  424 metres
Distancia:..............................   13,10 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 03h 17' ( total 04h 16' )
Alçada mínima - màxima:....... 554 - 861 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 20,2% - 24,1%
Dificultat: Mitjana
Prop de: Folgueroles, Vilanova de Sau.
Inici/final: Al costat del Mas de'n Coll
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Sortim de Folgueroles direcció a Vilanova de Sau per la N-141d, i entre el  quilòmetre 6 i el 7 d'aquesta carretera, hi ha l'entrada d'una pista a ma dreta que nosaltres prenem. Trobem aparcament a la mateixa entrada d'aquesta pista. 

Descripció: És una ruta atractiva, poder no ho es en el total del seu recorregut, però queda sobradament compensat pels llocs singulars que hi anem trobant. Ben aviat de començar a caminar, després de sobrepassar el Mas d'en Coll i al final d'una lleugera pujada, trobem el poblat fortificat ibèric d'el Casol de Puigcastellet, que concertant dia i hora s'hi pot fer una visita guiada. Reprenem el camí i al costat de la pista veiem Can Barretina, una masia rehabilitada fins a desfigurar-la que sembla obra nova, poc després, sobrepassat el Coll Llobatera, enllacem amb el GR-2 , que ens dur al Castell de Sant Llorenç del Munt, un antic castell i monestir força restaurat i de grans dimensions, es a partir d'aquest punt on trobem el tram més espectacular d'aquesta ruta, tot resseguint el GR, passem a tocar del Puig Castellar, pel Coll Sameda, pel Coll Sesvinyes i després d'una forta pujada enllacem amb la pista. Nosaltres hem optat per no pujar per la pista i seguir un corriol que va resseguint el cingles, aquest camí es molt més bonic i espectacular, podrem apreciar perfectament les parets del cingles que son els primers de les Guilleries. Un cop al mirador del Salt, podem gaudir d'unes vistes esplèndides, hem dedicat una estona a tirar unes fotos i fer un mos, per dirigir-nos tot seguit cap a Els Munts, un turó que hi ha al costat mateix del Salt, però al mateix peu del turó hem renunciat a pujar-hi pel poc atractiu que te aquell manyoc d'antenes i repetidors. Reculem fins a la pista, hi descendim per anar a buscar la carretera, però a mig camí trobem un corriol a ma dreta i l'aprofitem per evitar fer tota la tornada per pista. Un cop a la N-141d, només ens queda recorre el mig quilòmetre fins al nostre vehicle.

Observacions: No hem trobat cap font en aquesta excursió, encara que es passa per zona habitada a Els Munts. Tots el camins son molt fresats i nets, però hi ha molts trencalls, per tant, millor anar equipat amb GPS o dur plànol.

Descarregat el track AQUÍ



Iniciem el camí a la pista.

Passem per davant del Mas d'en Coll.

Quan trobem el senyal, fem un gir brusc cap al poblat ibèric de Puigcastellet

Camí cap al poblat ibèric.

El Casol de Puigcastellet

Prenem el camí de Sant Llorenç del Munt tot passant per Can Barretina

Des de aquest mirador hi ha una vista espectacular de Sant Llorenç del Munt.
Sant Llorenç del Munt. Detall d'una fotografia d'Antoni Gallardo i Garriga, 1922.
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

El Montseny des del mirador de Sant Llorenç del Munt.

Aquest es el mirador d'avans, vist des de baix.

Trobem l'indicador cap al Salt de la Minyona pel GR-2

Mirada enrere al Coll Pedris

Sota el Puig Castellar hi ha un camí espectacular per veure el mirador del Salt de la Minyona.


Verge dels Cingles i Salt de la Minyona

Aquí es on va succeir la llegenda del Sal de la Minyona dels Munts.

Enfilem cap al Munts per pujar-hi, però hi desistim al veure la quantitat d'antenes
i repetidors que hi ha.

Així doncs enfilem camí avall, fins a enllaçar amb la carretera N-141d.
Per visualitzar l'àlbum de fotos complert, feu clic AQUÍ




dissabte, 16 de gener del 2016

San Martín de la Val d'Onsera

País/Comarca: Espanya/Hoya de Huesca
Tipus de Ruta: Anada i tornada pel mateix lloc.
Ascensió acumulada:.............  604 metres
Descens acumulat:.................  604 metres
Distancia:..............................   9,52 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 03h 28' ( total 05h 33' )
Alçada mínima - màxima:....... 750 - 1202 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 52,4% - 52,3%
Dificultat: Mitjana
Prop de: San Julián de Banzo
Inici/final: Zona d'aparcament de S. Martín de la Val d'Onsera
Lloc consultat: SENDEROS DE ARAGÓN

Aproximació: Venim de Lleida direcció Osca per la N-240.  immediatament desprès del quilòmetre 202, hi ha el desviament cap a Loporzano a la nostra dreta. Enfilem cap a aquesta població per la HU-330, passem de llarg Loporzano fins que trobem un trencall a la nostre esquerra que indica Iglesia de San Miguel - 2, el prenem i seguim ara per la HU-V-3302, passem de llarg Barluenga i també ho fem a  San Julián de Banzo, des d'on es veu perfectament el Salto del Roldán. Poc després d'haver passat per San Julián, a ma dreta, trobem el trencall cap a l'aparcament de San Martín de la Val d'Onsera, on un cop allí, hi aparquem el nostre vehicle. Aquí us deixem l'enllaç d'aquest tram amb les indicacions del recorregut.

Descripció: És una ruta bonica, gens llarga, que ens regala amb molt bones vistes dels espadats de la Vall de San Martin des del Collado de San Salvador i de la mateixa ermita de San Martín de la Val d'Onsera. Al inici recorrem la llera seca del barranc de San Martín, ben indicat en tot moment en els desviaments que anem trobant durant el trajecte. El camí va planejant fins que arribem al trencall dels Campos de Ciano, es en aquest punt on inicia la pendent per dur-nos al Paso de la Viñeta, un camí de cabres, equipat amb baranes i cable, sense cap pas delicat en cap moment i en els trams que podria haver-hi una mica de dificultat, sempre trobem o una varana o un cablejat. En algun punt hem d'emprar les mans però gens dificultós, aquesta drecera escarpada ens dur fins al Collado de San Salvador. Aquí es parada obligatòria per gaudir del barranc, dels espadats i dels voltors que abunden en aquestes parets. Comencem el descens cap al barranc de la Val d'Onsera, també està força equipat, pensem que poder en excés, ja que hi ha algun tram que es totalment innecessari. Al capdamunt d'aquest barranc hi ha l'ermita de San Martín de la Val d'Onsera amb un salt d'aigua que l'hi cau al costat, el paratge es molt bonic i val la pena estar-hi un estona per copsar les sensacions que devien sentir aquells anacoretes. Retornem per on hem pujat i al coll, per no haver de baixar pel tram equipat i per fer variant, tornem per la Senda de los Burros, que també està indicat. Es un corriol que volta per la capçalera del barranc fins a enllaçar amb el camí de pujada, a l'altura del Paso de la Viñeta. Ara només ens queda que desfer el camí fins l'aparcament.

Observacions: Hem trobat aigua a l'ermita de San Martín. No cal dur material específic en aquesta ruta. En tot moment trobem indicadors allí on calen. Els camins son molt fresats.

Descarregat el track AQUÍ


Des de l'aparcament, veiem els barrancs del nostre recorregut.


Ens desviem momentàniament de la llera del riu sec en aquest trencall a l'esquerra, 
per tornar-hi més endavant.

En aquest primers compassos, el camí aprofita força el llit sec del riu.

Indicador cap a Sant Martín.

El camí està força ben indicat en tot moment. Aquí trobem el desviament 
cap els Campos de Ciano.

Comencem la part divertida d'aquesta ruta, enfilant-nos cap al Collado de Sant Salvador,
per aquest camí equipat.

Aquest tram del camí, se'l coneix com a "Paso de la Viñeta"

Hi han agafadors a banda i banda.

Tal com anem guanyant alçada, anem descobrint el paisatge.


Encara que en algun tram hem de fer servir les mans, no hi ha cap pas complicat.

Un cop arribat al Coll de Sant Salvador, les vistes son espectaculars.

Els espadats del Barranc de San Martín, des del coll de San Salvador.

Aquí veiem l'indicador que hi ha al coll, amb el cartell que assenyala
la tornada a San Julian de Banzo per la Senda de los Burros.

Iniciem el descens.

Ermita de San Martín de la Val d'Onsera, encastada a una balma de la paret.

Damunt de l'ermita hi ha un salt d'aigua que l'hi confereix un atractiu molt especial.

Tornem cap al coll per aquest camí, que esta força equipat inclòs en algun punt que poder
no l'hi caldria.

Espectaculars vistes mirant enrere, de les parets del barrancs de San Martín



Coll de San Salvador, on prenem La Senda de los Burros en direcció nord.

Tornem a retrobar el camí per on hem pujat.

Ara ja, a prop de l'aparcament.

Prop de San Julián de Banzo, veiem les impressionants moles del Salto del Roldan, 
la Peña de San Miguel a l'esquerra i la Peña de Amán a la dreta.
Per visualitzar l'àlbum de fotos complert, feu clic AQUÍ

dissabte, 2 de gener del 2016

El Negrell i el Tossal del Rei o dels Tres Reis, des de Fredes

País/Comarca: Catalunya/Montsià
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  641 metres
Descens acumulat:.................  641 metres
Distancia:..............................   14,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 04h 18' ( total 06h 14' )
Alçada mínima - màxima:....... 1148 - 1350 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 27,5% - 39,3%
Dificultat: Mitjana
Prop de: Fredes.
Inici/final: Mas del Ric de Fredes
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: Hem d'anar fins al poble de Fredes, i al mateix arribar al poble, ens desviem a l'esquerra cap a l'aparcament que s'hi veu, un cop aquí, veiem que a la nostre esquerra comença una pista, aquesta es la que hem de prendre per anar cap el Mas del Ric de Fredes, que el tenim a 4,8 quilòmetres. Durant el recorregut per la pista que està en bon estat per a circular-hi un turisme, només hi trobarem un encreuament, nosaltres prendrem el trencall per la dreta. Un cop arribats al Mas, que el trobem a la nostra esquerra, ja hi veiem lloc per aparcar be, el nostre vehicle.

Descripció: És una ruta interessant, que sorprèn pels paisatges i que ha sobrepassat en escreix les nostres expectatives, ja que les imatges que n'haviem vist en alguna ressenya, realment no l'hi fan justícia. La ruta en un principi, transcorre els primers 600 metres per una pista però de seguida la deixem per seguir el GR-7 fins al Coll de Manado, aquí ens enfilem cap a la dreta per un camí no gaire visible fins al Tossal d'en Cervera i a partir d'aquí anem resseguint una divertida carena força neta i que ens permet veure en tot moment el nostre destí. Un cop al cim del Negrell. tenim bones vistes i molt espectaculars, de les parets que ens envolten, de la Tinença de Benifassà, de la costa, i fins i tot del Caro. Ara, girem cap al nord-oest seguit un camí no gaire clar que descendeix per un antic tallafoc, que no es altre cosa que la línia divisòria entre províncies fins a trobar el GR-7 i girem cap a l'esquerra resseguint el camí ben fresat i que transita dins un bosc espès, passant per la font del Bassiot, molt malmesa si no l'han arranjat. Tornem a enllaçar amb la pista fins al refugi de la Font Ferrera, sempre seguint el GR, un camí molt bonic i endreçat, que sorprèn pels canvis de vegetació i de paisatge, ben senyalitzat i amb indicadors fins a tornar a passar pel Mas del Ric de Fredes. Aquí emprenem la pujada fins al Tossal del Rei, resseguint altre cop aquesta mena de tallafocs que ressegueix a mode de línia divisòria entre Catalunya i Castelló. Un cop al cim, el fort vent i el fred, fa que hi fem una ullada pels voltants i baixem ràpidament. Te millor vistes el Negrell. Descendim pel vessant sud, i prenem un corriol en direcció cap al Mas del Ric etc, etc, on hi tenim el cotxe. Cent per cent recomanable.

Observacions: Hem trobat un rajolí d'aigua que es perdia pel terra a la font del Bassiot i al Refugi de la Font Ferrera. La ruta es perdedora en forces trams del seu recorregut encara que s'hi van trobant marques de pintura vermella per exemple a la carena, però millor si es dur GPS. Al ser per carena, i la zona per la que transita el nostre recorregut ja hi acostuma a bufar, si el dia ha de ser ventós, dur paravent o roba adequada. En cas d'aiguat podem aixoplugar-nos al refugi de la font Ferrera o al Mas del Ric.

Descarregat el track AQUÍ


Inici del camí al Mas del Ric de Fredes pel GR-7

Deixem la pista en direcció Est.

pujem per un camí poc clar però amb algunes marques vermelles cap al Tossal de'n Cervera

Tossal de'n Cervera

El Mont Caro des de la carena.

Comencem a resseguir la carena cap al Negrell.

Es força net, tenim bosc a dreta i esquerra.

El Negrell al centre de l'imatge.
Detall de la carena, mirant cap a l'est.

Tram de pista abans d'arribar al cim del Negrell.

Cim del Negrell.

Vistes des del cim mirant cap nord-est, a l'horitzó El Caro.

Impressionant paret al vessant oest del cim.

GR-7 direcció a Font Ferrera.

Font del Bassiot.


També i trobem marques dels Estels del Sud.

Pista entre avets, prop del refugi.

Refugi de la Font Ferrera.



Mas del Ric de Fredes, inici i final de la ruta.

Pujada al cim del Tossal del Rei.

Dalt del cim.

Per visualitzar l'àlbum de fotos complert, feu clic AQUÍ