dissabte, 28 de febrer del 2015

Volta al Roc de Pessonada

País/Comarca: Catalunya/Pallars Jussà
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  403 metres
Descens acumulat:.................  391 metres
Distancia:..............................   6,14 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 2h 09' ( total 3h 11' )
Alçada mínima - màxima:....... 838 - 1226 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 39,9% - 26,0%
Prop de:  Pessonada, Aramunt, La Pobla de Segur.
Inici/final: Pessonada
Lloc consultat: WIKILOC

Aproximació: A la Pobla de Segur venint de Tremp, al creuar el pont sobre el Riu Flamisell, hi ha un trencall a ma dreta que indica entre d'altres indrets, Aramunt i Claverol. El prenem i nomes haurem d'anar seguint les indicacions que assenyalen direcció a Pessonada. En 15 minuts, arribem al poble i en comtes d'entrar-hi anem direcció a Herba-Savina, aparquem on acaba la carretera asfaltada, just al costat on comença la ruta, a tocar del cartell que hi diu Volta al Roc de Pesonada.

Descripció: Es una ruta curta però molt bonica, amb molt bones vistes al Pirineu i amb una ascensió fins als escaligons (graons) que no te cap complicació però la fa atractiva. Gaudirem des de la Portella d'unes estupendes vistes al Pirineu, La Serra de Boumort, La Serra de Gurp i de la vall, negada d'aigua pel Pantà de Sant Antoni.

Itinerari: Partim del poble de Pessonada per un corriol que molt ben indicat per un pal indicador amb un plànol del recorregut que farem avui, en aquest punt s'hi apunta un gos del poble per fer-nos companyia fins als escaligons. Només començar el corriol veiem marques de pintura de color groc, que aniran fent-se visibles tot el recorregut. Al cap de deu minuts en una esplanada, arribem a l'ermita de la Mare de Deu de la Plana, es en aquest punt on canviem radicalment de direcció, nord-est, direcció cap els estimballs que formen Cingles de Pessonada, el camí ben aviat s'enfila per entre parets en una pujada constant i molt visible, amb fites fins que arribem als primers graons que son perfectament salvables per la seva esquerra. Prosseiguim el camí, val la pena aprofitant l'excusa d'agafar aire, fer un cop d'ull a la vall d'on venim, veiem el poblet d'Aramunt i Aramunt Vell a dalt d'un turó, i uns quants voltors que ja  ronden damunt nostre.
Quan ja som a prop d'arribar a la part més alta de la serra, trobem el segons graons, aquí es queda el nostre amic, es massa gros per carregar-lo a coll. Pugem els graons i en un tres i no res som dalt de la serra. Les vistes son espectaculars, es hi quedem una estona per gaudir-les, fem les fotos de rigor i aprofitem per fer un mos. Ara resseguim la carena es direcció nord-oest, el camí segueix sent molt evident, i ben aviat busca el punt bo per començar a baixar de dalt de la cinglera. Es un camí pedregós, però que encara ens ofereix bones vistes. El camí passa a prop de l'ermita de Sant Joanet, on ens hem de desviar per arribar-nos-hi.  A partir d'aquest punt, el corriol ja ens dur de manera clara cap el pla, on trobem un pal indicador que l'hi falta just el cartell de la nostre direcció cap a Pessonada. Trenquem cap a l'esquerra, i un camí molt evident i sense trencalls, ens dur ara per sota de les parets d'aquesta serra cap el poble, ben aviat aquest camí es torna pista ample. Veiem clarament per on em pujat, una evident canal just al davant de l'ermita. Arribem al poble i aprofitem per donar-hi un tomb i conèixer els seus carrers, quant veiem que el nostre amic senderista d'avui ens ve fer festes, tot enjogassat. Si esteu per la zona, es una ruta molt recomanable. 

Observacions:  Es una ruta apte per a tothom, molt divertida i que no conté cap dificultat. No hi ha fonts ni punts d'aigua, per tant s'en ha de dur. No cal dur material específic per superar el graons.

Descarregat el track AQUÍ

https://goo.gl/photos/5XjmDk7E8tjjh7pU7
Clica l'imatge per veure l'àlbum




diumenge, 22 de febrer del 2015

Camí d'Els Vellespirans

País/Comarca: Catalunya/Ripollès
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  283 metres
Descens acumulat:.................  291 metres
Distancia:..............................   9,68 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 2h 48' ( total 3h 41' )
Alçada mínima - màxima:....... 798 - 991 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 24,5% - 22,5%
Prop de:  Les Lloses, Ripoll.
Inici/final: Masia d'El Cremat
Lloc consultat: Caminant per Catalunya

Aproximació: A la carretera C-26, de Ripoll a Les Lloses, passat el punt quilomètric 184, i just abans d'arribar al Cremat, trobem una pista a ma dreta, la prenem i aparquem a la mateixa entrada en una petita esplanada. 

Descripció: Es una ruta bonica, ideal per anar amb certa calma i gaudir d'un entorn molt armonios, ple de masies amb molta historia i un paisatge molt ben endreçat. A Sant Esteve de Vallespirans i tenim un exemple de senzillesa en un església i cementiri aturats en el temps. En el vídeo que hi ha inserit més avall, hi trobareu una acurada descripció de l'entorn per on transcorre aquest recorregut. 

Itinerari: Partim remuntant la pista , direcció al Casal de Sabaters, que es troba tot just a un centenar de metres d'on em deixat el nostre vehicle. Aquesta es la masia d'un dels lloctinents d'en Perot Rocaguinarda. Continuem la pista amb la Rivera del Mas a la nostre esquerra i ben aviat veiem a la nostre dreta en una esplanada la masia de Sabaters a la que no hi pugem. Prosseguim per la pista fins que baixa al rierol, en aquest punt nosaltres seguim remuntant pel mateix cantó del riu, ara seguim un corriol poc fresat fins que veiem la masia del El Prat, nosaltres hi pugem per enllaçar amb la pista que ens dura cap al Camí Ral que porta a l'imponent casa d'Arquers, un masia de grans dimensions just al coll. De moment no hem trobat a ningú en tot el trajecte i el paisatge es preciós. Seguim pista avall fins que arribem a La Rovira del Coll, on trobem una cruïlla, i es en aquest punt on apareixen unes senyals grogues que ja ens acompanyaran fins al final. Seguim per l'esquerra  per una pista planera que ens dur a El Coll, aquí enfilem com si volguéssim pujar al turo on hi ha Sant Esteve, però trenquem a l'esquerra per un camí en baixada que porta a la pista cap els Vallespirans. Un cop allí pugem al turonet davant de Vallespirans, on hi ha un roure monumental que per desgracia es mort, però encara s'aguanta sencer.
Desfem el camí fins a El Coll i ara si enfilem turó amunt per on podem, ja que estant tallant molt pins, fin a Sant Esteve de Vallespirans. Una església petita però que es conserva força be i amb un petit cementiri amb creus a terra just al davant, el lloc està envoltat d'una pau increïble. Caminem uns metres fins a la Rectoria, que està en una bonica esplanada i seguint la paret nord de la casa, sense deixar aquesta direcció, i a l'arribar al bosc hem de veure una senyal groga en un pi, aquí comença el Camí de Missa. Un corriol bastant esborrat per la pinassa i pel poc us, però encisador. Hem d'estar atents a no perdre de vista les senyals grogues  i ens durà fins a la pista que porta a la carretera. Aquest bocí de la ruta, es realment bonic. 

Observacions:  Es una ruta apte per a tothom, que no conté cap dificultat i que només pot aportar-nos coses positives. No hi ha fonts, per tant s'ha de dur aigua encara que, en cas de necessitat es passa a prop de moltes cases. No em trobat ningú en tot el dia, fantàstic.

Descarregat el track AQUÍ

https://plus.google.com/photos/108856405706086010673/albums/6128072981784285041/6128073055007244818?banner=pwa&authkey=CJrnr_PTm9Hdag&pid=6128073055007244818&oid=108856405706086010673
Clica l'imatge per veure l'àlbum






dimarts, 17 de febrer del 2015

Francesc Guillamon


Mor a Barcelona l’escalador, pioner i capdavanter, Francesc Guillamon. Un dels grans de l'escalada Catalana.




Francesc Guillamon en una imatge recent
Francesc Guillamon Nieto (Barcelona, 1933) ha mort avui dia 17 de febrer a Barcelona, a l’edat de 81 anys. Guillamon va ser un escalador pioner i capdavanter els anys 50 i 60 a Catalunya. Els seus orígens alpinístics es troben al Club Muntanyenc Barcelonès, on es va iniciar en l’escalada, l’espeleologia i l’esquí a la primeria de la dècada dels 50.
El nom de Guillamon ha quedat immortalitzat en memorables rutes d’escalada obertes juntament amb el seu cosí Josep Manuel Anglada. Les cèlebres vies Anglada-Guillamon escometen grans parets com la de les Bagasses, al congost de Terradets (primera via de la paret, any 1959), la directa nord del Pedraforca i el Mallo Pisón de Riglos. També va inaugurar amb l’Anglada difícils itineraris d’escalada a diferents agulles de Montserrat com el Cavall Bernat, l’Elefant, el Faraó i la Cadireta d’Agulles.
Francesc Guillamon (a la dreta) amb el seu cosí Josep Manuel Anglada als anys 50
Francesc Guillamon (a la dreta) amb el seu cosí Josep Manuel Anglada als anys 50. Foto / Extreta del llibre Anglada, Elisabeth Vergés, Desnivel, 2002.
El salt del Francesc als Alps no es va fer esperar. Entre els anys 1957 i 1959 va realitzar activitats punteres a les Dolomites, acompanyat un altre cop per Josep Manuel Anglada. Els dos junts van obrir la paret nord-oest de la Cima Canali i van repetir vies dolomítiques de l’envergadura de la Comici a la Cima Grande di Lavaredo, Jean-Couzy (tercera ascensió absoluta) a la Cima Ovest o el Gran Pilastro de la Pala di San Martino. Aquestes escalades van significar primeres ascensions estatals per part de la cordada Anglada-Guillamon, igual que la ruta Bonatti del Grand Capucin (massís del Mont Blanc, 1960). Però la dèria alpinística d’en Guillamon va travessar l’oceà en rumb al Perú, on els anys 1961 i 1963 va participar en les primeres expedicions d’alpinistes catalans als Andes. Va escalar nombrosos cims verges de més de 5.000 metres al Nudo de Ayacachi i diferents muntanyes de més de 5.500 metres a la serralada de Yauyos.
En la maduresa de la seva trajectòria, Francesc Guillamon ha rebut diverses distincions com les medalles d’or de la Ciutat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona al mèrit esportiu. En l’àmbit institucional, va ser secretari del Comitè d’Expedicions de la FEDME de l’any 1965 al 1975, organitzador de les trobades anuals d’escaladors veterans del GAME i vicepresident de la FEEC de l’any 1997 al 2008.
El funeral de Francesc Guillamon Nieto s’oficiarà al tanatori de les Corts, a Barcelona, dijous dia 19 de febrer a la una del migdia.
Foto destacada / Desnivel.com
Font: feec.cat
 
Josep Manuel, Guillamon i Anglada a Les Agudes, 1952. Foto: Arxiu Anglada

Anglada i Guillamon a Montserrat. Foto: Desnivel

Francesc Guillamon obrint la Anglada-Guillamon de la Cadireta. Foto: Desnivel

Jordi Pons, Anglada i Guillamon. Foto: Desnivel






Guillamon i Anglada. Un binomi indivisible a Montserrat. Foto: desnivelpress.com














diumenge, 1 de febrer del 2015

Santuari del Corredor i Dolmen de Ca l'Arenes des de Can Bosc

País/Comarca: Catalunya/Maresme
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  304 metres
Descens acumulat:.................  301 metres
Distancia:..............................   9,48 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 2h 07' ( total 2h 36' )
Alçada mínima - màxima:....... 399 - 644 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 15,8% - 16,2%
Prop de:  Dosrius
Inici/final: Masia de Can Bosc
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la carretera B-510, de Llinars del Vallès a Dosrius, trobem el  desviament  que dona accés al Parc del Montnegre i Corredor. Aquesta pista ben asfaltada dona servei a les urbanitzacions que hi ha dins del parc, nosaltres seguim sempre la carretera principal fins que trobem aquesta bifurcació, prenem el trencall de l'esquerra i ben aviat s'acaba l'asfalt, hem d'anar seguint les indicacions que assenyalen el Santuari del Corredor. Al arribar a la Masia de Can Bosc, hi viem a ma esquerra una zona habilitada per l'aparcament de vehicles, punt on hi deixem el nostre.

Descripció: Es una ruta senzilla, perfecte per una matinal i per gaudir d'una caminada en un dia assolellat. Pels que vivim al Vallès o per a tots aquells que no conegueu el Corredor i el voleu descobrir, aquesta ruta es perfecte. Gaudirem de boscos i raconets bonics i harmoniosos més que no pas d'unes vistes espectaculars, però l'entorn conserva l'harmonia en que convivien l'home i la natura, reflexat en les masies que s'hi troben. Ens aturarem al Santuari del Corredor del segle XVI, avui restaurant nodrit de ciclistes que hi esmorzen i també al Dolmen de Ca l'Arenes, molt ben restaurat i ben documentat amb els panells que hi ha al seu voltant.

Itinerari: Partim del petit aparcament que hi ha al costat de la pista a Can Bosc. Em decidit fer la ruta en sentit anti-horari, i remuntem la pista en direcció al santuari, a poc mes d'un quilòmetre, a tocar de la pista veiem a la nostre dreta un corriol, aquest es el GR-92, deixem la pista per caminar a partir d'ara fins al cim per aquest GR. Durant força tros circula a tocar de la pista, però en arribar a una esplanada sense bosc, el camí es decanta a la dreta, passem pel costat de les instal·lacions del Campament Solell del Corredor i tot seguit desprès de que el camí fes un bona pujada, arribem al aparcament de l'Àrea d'Esplai del Corredor. Aquí mateix trenquem a la dreta, per uns graons que ens duen al camí, sempre GR, fins al Santuari. Aprofitem el sol que fa avui i l'entorn per aturar-nos i fer un mos.
Retornem al camí creuant el gran pla que hi ha al davant del Santuari, i al internar-nos al bosc ja trobem indicadors, un d'ells ens assenyala el Dolmen de Ca l'Arenes. Nomes haurem d'anar seguint els indicadors que anem trobant en un camí ample i en baixada suau. Passem pel costat d'un pi caragolat, i ben aviat ens trobem amb el Dolmen. Es força gran i molt ben restaurat i amb força informació per documentar el jaciment arqueològic. Prosseguim pel camí en baixada, gaire be en sentit oposat de per on veníem. Quan som a prop de Ca l'Arenes, que no hi hem d'arribar, girem a la dreta i anem a desembocar a una pista forestal, un centenar de metres mes endavant i veiem un trencall a l'esquerra que s'endinsa al bosc, es el que nosaltres prenem i em d'estar alerta, a uns 500 metres desprès, no massa visible i ha un corriol que surt de l'esquerra fent baixada, aquest es el que nosaltres em de prendre i que ens dur a la Font del Ferro, hi fem un glop d'aigua i en un tres i no res som altre cop a vehicle.

Observacions:  Em trobat aigua al Santuari del Corredor i a la Font del Ferro. No es una ruta llarga ni que transiti a la solana, encara que sempre s'en ha de dur, l'aigua no hauria de ser un problema. Ideal per fer en família.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum de fotos