dimarts, 30 de desembre del 2014

La Mola Castellona pel Barranc de la Caramella

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  969 metres
Descens acumulat:.................  924 metres
Distancia:..............................  9,78 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 4h 02' ( total 7h 00' )
Alçada mínima - màxima:....... 239 - 1033 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 66,8% - 48,6%
Prop de:  Mas de Barberans, Roquetes.
Inici/final: Camí de la Caramella, prop de Casa Carvallo.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: La aproximació d'avui es un pel enrevessada, us deixo doncs l'enllaç a Google Maps partint de la propera població de Roquetes, perquè pugueu prendre les indicacions que us semblin millors per arribar fins al punt d'inici d'aquesta ruta.. En tot moment el camí es apte per a un turisme i al final del trajecte, hi ha una tanca que impedeix que els vehicles arribin fins a Casa Carvallo, però s'ha habilitat una ample zona d'aparcament que dista uns 500 metres.

Descripció: Ruta imprescindible per poder apreciar les dimensions dels barrancs que hi ha a aquesta banda dels Ports. Remuntant el Barranc de la Caramella, hem pogut gaudir del seus grogs, i dels penya-segats que l'envolten, també del fantàstic salt que fa el riu que prové del Barranc del Racó de la Gralla.
Des del Coll de l'Escaleta veiem el Mont Caro i tot seguit des de la talaia immillorable de la Mola Castellona, punt privilegiat d'aquest cantó dels Ports, em pogut apreciar les dimensions del estimballs de la Mola del Moro, la profunditat del Barranc de la Conca, o la plana de l'Ebre i del Delta. Un regal per a tots el sentits. 

Itinerari: Iniciem la ruta a la Casa de Carvallo, pujant les escales que hi ha a la dreta de la casa. Resseguim el camí encimentat que va remuntant el riu, un camí molt clar en tot moment. Anem creuant el gorgs, alguns artificials que servien per acumular i canalitzar l'aigua d'aquest barranc per donar subministre d'aigua potable. Un cop arribats a la última presa, al final del barranc, veiem a la nostre dreta La Cua de Cavall, salt d'aigua que prové del Barranc de la Caramella i a l'esquerra el salt d'aigua que prove del Barranc de la Gralla, i aquí es on conflueixen. Creuem doncs aquesta presa, i comencem a enfilar per un camí en el que haurem de fer servir les mans de tant en tant, es força vertical i molt moll ja que en aquesta ocasió i regalima aigua. El camí a trams es poc clar, l'hem d'anar endevinant, si més no, ens em d'anar dirigint cap a la paret que tenim a dalt, El Racó dels Degotalls, sense deixar d'anar girant el cap per gaudir de les vistes que anem deixant enrere. El camí transcorre entre matolls i un cop em arribat a ran de paret, comencem a caminar amb un bon estimball al nostre costat esquerra, em d'estar alerta en algun tram, sense cap dificultat però alerta. Des d'aquí les vistes sobre el salt d'aigua del Barranc del Racó de la Gralla son espectaculars, es un salt tant gran que no em cap en una foto vertical, la estampa es grandiosa. Ben aviat arriben al punt on l'aigua salta cap a la Cua de Cavall, el Barranc de la Caramella, el creuem i tot seguit trobem Els Forats de la Caramella, unes obertures a la paret am una balma més o menys gran que ens serviria de eixepluc si plogues. Poc després trobem una placa al terra que ens indica que el camí que hi ha a la nostra esquerra ens tornaria a la Casa de Carvallo, es una opció en cas de fer una ruta curta però bonica. Nosaltres seguim a la dreta direcció al Caro, però fem una escapada Barranc del Racó de la Gralla amunt per poder veure el salt d'aigua que hi ha. Desfem el camí per on em vingut i continuem cap al Caro, o millor dit cap al Coll de l'Escaleta que es on ens desviem, el camí es molt clar, passem per una formació rocosa en forma de dromedari on es hi fem unes fotos i desprès pel Raco de la Gralla. Prosseguim fins al Coll de l'Escaleta, des d'on veiem el Caro, girem cap a l'esquerra, direcció cap a la paret de roca i veiem al terra una placa que ara ens indica el camí cap a la Mola Castellona, ens enfilem per un escletxa que te la paret i un cap dalt, ja veiem la Mola, en aquest tram es perden les marques vermelles que ens anaven acompanyant i tampoc i ha fites, el camí per això es clar, abaix en una clariana i torna a haver una gran fita de pedres que confirma la bona direcció. El camí ens acosta a la cinglera sobre el Barranc de la Conca a la nostre dreta, les vistes sobre la Mola del Moro i les impressionants parets, son espectaculars, d'aquí ens desviem cap a la carena que tenim a la nostre esquerra per accedir a la Mola Castellona, un balcó perfecte per dominar tot el territori que s'ens obre als nostres peus, es un bon lloc per fer un mos, gaudir de la vista i preparar-nos per la baixada que ens espera.
Desfem els nostres passos fins a trobar el camí que prove del Coll de l'Escaleta per on veníem abans i continuem el nostre descens, passant pel costat de la cisterna de la UEC i per sota de la Mola Castellona. Ben aviat arribem a un pla rocós on hi ha una placa que ens indica que el trencall que tenim a l'esquerra es la drecera que comunica amb el camí que pujava al Coll de l'Escaleta, prop del Barranc del Racó de la Gralla. En aquest punt veiem perfectament unes senyals de pintura vermella al terra que ens indican el nostre camí. Veiem clarament la Roca del Migdia i el corriol penjat al buit que haurem de seguir. Comencem doncs el descens, un baixada dura i pedregosa fins arribar al corriol que transcorre per la Roca del Migdia, no te cap pas dificil, només hem d'estar al cas d'on posem els peus ja que es un tram exposat al barranc. Trobem al final d'aquest corriol el Forat del Vent, pas que ens permet travessar aquesta paret i enfilar l'ultim descens cap a la Casa de Carvallo. El camí està ben senyalitzat com en tot el trajecte amb senyals vermelles, però es un recorregut molt dur, es molt costerut i pedregós, es fa difícil endevinar per on ens farà baixar el camí de retorn per lo abrupte del terreny. Al cap de dos hores i 1/4 de la Mola Castellona, ja som al riu, a Casa de Carvallo, al mirar enrere costa de encertar per on em baixat, realment es un laberint, però preciós. Estem cansats, la ruta es dura però inoblidable. 

Observacions: Em anat trobant aigua fins al Barranc del Racó de la Gralla. La ruta es exigent, s'ha d'estar acostumat a trescar per aquest terrenys i saber orientar-se, hi ha punts perdedors. No te cap dificultat tècnica específica, però te alguns passos exposats al barranc, s'ha d'anar amb precaució. Si la fem a l'hivern, i a glaçat, no es aconsellable començar molt d'hora, la pujada fins als Degotalls després de creuar el riu, per on hi regalima l'aigua, l'hem trobat glaçada cosa que fa perillosa la ascensió.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum


diumenge, 7 de desembre del 2014

Punta de l'Aigua des de Paüls, pel Barranc de l'Escudelleta

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre - Terra Alta
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  798 metres
Descens acumulat:.................  778 metres
Distancia:..............................  10,80 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 3h 42' ( total 5h 06' )
Alçada mínima - màxima:....... 364 - 1091 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 38,6% - 33,7%
Prop de:  Paüls.
Inici/final: Aparcament al cementiri de Paüls.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: Arribats al Poble de Paüls, trobem un desviament a la dreta que ens indica l'acces al poble. El prenem i la carretera ens dur fins a una plaça, només arribar-hi girem el primer carrer que veiem a la dreta en pujada, gaire be en sentit invers al que veniem, aquest carrer ens dur a la zona del cementiri on hi aparquem el cotxe.

Descripció: Una ruta sense complicacions, si no fa vent, i molt bonica per fer una matinal. Aquesta variant, puja a La Punta de l'Aigua sense passar per cap de dels dos Montsagres, ni el de Paüls ni el d'Horta, d'aquesta manera remuntem en una bona pujada però molt ràpid pel Barranc de l'Escudelleta, fins a la Gilaberta, que un cop al coll, tindrem un primer tastet de les boniques vistes que veurem des del cim. Un cop a dalt, gaudirem de l'entorn esplèndid que ens ofereix aquest cim, a l'oest La Terralta i Les Roques de Benet, al sud la zona de l'Espina, el Tossal de Montclí i a la llunyania la Serra de Montsià, al nord el Tossal d'Engrilló i la Mola Grossa i a l'est la zona del Cardó, el Montsant el podem veure a l'horitzó mirant cap nord-est, tota una talaia, un cim molt ben ubicat.

Itinerari: Iniciem la ruta per la pista que hi ha a la dreta del cementiri, anirem seguint la pista sense perdre de vista les marques del GR-171. Trobem algunes bifurcacions, però nosaltres prenem sempre la de l'esquerra, on en un encreuament deixem a la dreta el camí del Montsagre, per on seguix el GR que nosaltres ja no seguim. Un cop la nostra pista  passa de llarg la Font del Morellà s'endinsa en un camp d'oliveres on hi acaba i allí mateix comença el corriol que enfila cap al Barranc de l'Escudelleta.
Aquest camí va fent ziga-zagas buscant sempre la manera de superar els pràcticament 500 metres de desnivell que ens separen fins al Coll de la Gilaberta. El camí a estones s'endinsa en un bosc humit de bruc, pins i molsa, com va pel pedregar, com sempre els Ports ens ofereixen un amalgama d'entorns insuperable. En una hora i mitja, incloent la parada per esmorzar som al Coll, avui el vent bufa de forma força virulenta, especialment a partir d'aquest punt i anem una mica de corcoll.
En poc temps ens plantem al collet on hi ha una pintada que indica d'on venim, " ← Al Coll de la Gilaberta" i a l'esquerra la cresta que ens dur al cim de la Punta de l'Aigua.
Des del cim les vistes son magnífiques, un cop al collet altre cop, comencem a baixar cap al Vacarissal, una esplanada d'herba on hi trobem un aljub ben conservat i amb aigua i la cruïlla de camins amb un senyal que ens indica Paüls o Horta de Sant Joan, comencem doncs a fer la última pujada d'avui, direcció Paüls. Ben aviat arribem al Coll de l'Avenc on ja divisem el poble i aquí comença la baixada i en el primer trencall que trobem, si ens hi volem acostar girant a ma dreta hi tenim a un minut la Barraca del Jordi, un antic refugi de pastors rehabilitat. Tirem enrere i prosseguim pel nostre camí de baixada, que ara va serpentejant per un tobogan de pinassa fins a trobar el pal indicador de la Cova del Llop, un bon lloc per refugiar-si en cas de necessitat. Un cop vista la cova i la font, tornem al camí que ben aviat desemboca en una pista forestal. Haurem de estar alerta, perquè després de superar un Mas molt ben arreglat que hi ha a la dreta del camí, ens desviem a l'esquerra per un corriol en baixada que creua un camp i poc desprès desemboca a la pista forestal, a l'altura de l'Area de la Fonteta, a tocar del poble. Un bonic itinerari que ens ha fet gaudir de valent sense fer una caminada llarga. 

Observacions:  Em trobat aigua a la font del Morellà, al Pou del Vacarissal i a la Cova del Llop. Desconeixem si a l'estiu la del Morellà raja, possiblement no, però les altres dos duen aigua sempre. Aquesta ruta no te cap dificultat específica, realment molt recomanable.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum

dissabte, 6 de desembre del 2014

La Cova Pintada i els Escarrisons de la Vall de Lloret ( Borosa i Barretes )

País/Comarca: Catalunya/Baix Ebre
Ruta: Circular
Ascensió acumulada:.............  1237 metres
Descens acumulat:.................  1296 metres
Distancia:..............................  16,27 quilòmetres
Temps efectiu sense parades:. 5h 59' ( total 10h 02' )
Alçada mínima - màxima:....... 280 - 897 metres.
Pendent màxima i mínima:.. + 59,3% - 35,8%
Prop de:  Mas de Barberans.
Inici/final: Mas de Pep Manel a la Vall de Lloret.
Lloc consultat: Wikiloc

Aproximació: A la TV-3421, de Mas de Barberans direcció a Roquetes, trobem un trencall a ma esquerra amb un indicador que hi diu "Barranc de Lloret". Nosaltres el prenem i sense desviar-nos i seguint sempre el camí principal, arribem a un punt on el camí s'eixampla força i es divideix en dos. El de l'esquerra queda barrat per una tanca  i el de la dreta finalitza en 200 metres, així que aparquem en aquesta zona ample del camí a tocar del riu.

Descripció: Una ruta en la que s'ha de treballar molt, però es realment impressionant, de les més autèntiques que es poden fer a la part llevantina dels Ports, amb un sender que voreja sempre l'espadat dels barrancs que recorre, el de Lloret, el d'Orió i el de Barretes. Les vistes son realment esplèndides, gaudim de l'espectacularitat dels profunds barrancs i d'un entorn magnific com el Castell de l'Airosa i la Roca Xapada, amb boscos majestuosos i alguna cabra de tant en tant, que queda sorpresa per la falta de costum de veure gent per aquests racons.

Itinerari: Iniciem la ruta a costat del riu del Barranc de Loret, fins arribar al pont de fusta que creua el riu. Prenem el camí de la dreta, que remunta el Barranc de la Cova Pintada pel nostre cantó dret, un camí planer que primer passa per la font de la Costa dels Dolors i ben aviat arriba al final d'aquest barranc on hi ha un salt d'aigua que nomes hi raja quant plou, a sota hi ha una balma molt gran, la Cova Pintada, un racó realment bonic, val la pena d'acostar-si si es disposa de temps.
Retrocedim per on em vingut fins al pont de fusta i ara remuntem el Barranc de Lloret riu amunt, que va molt ple per les abundants pluges dels dies anteriors. De seguida trobem un indicador que ens assenyala els Bufadors de Lloret, punt on el riu si no dur molta aigua torna a ressorgir. Tot seguit trobem el trencall a la nostra esquerra que indica el Racó del Moro, nosaltres decidim no anar-hi i enfilem amunt cap a la dreta, direcció cap a l'Escarrissó de Borosa, el camí no te masses indicadors ni fites però es força fresat, excepte en algun punt que desapareix de la nostra vista, sobretot desprès de la figuera, però sempre s'acaba trobant. Arribem a l'Escarrissó de Borosa, una escaleta feta amb troncs que ens ajuda a superar un ressalt de roca, el camí fa un gir a l'esquerra i enfila cap al Coll dels Morralets, on hi arribem en un no res. Les vistes des d'aquí ja son imponents, també si mirem al nord, veurem El Caro.
Prosseguim el nostre camí, deixant el coll enrere però continuant per la vessant de la Vall de Lloret, des del coll anem seguint unes pintades roges, que ens acompanyaran el que queda de trajecte fins a la pista. Aquest tram es un del que ens ofereix un vistes mes espectaculars sobre Lloret, l'Airosa, la Roca Xapada i també sobre el Racó del Moro, tot a vista d'ocell.
Passem per un petita balma on hi hem trobat una font amb aigua i tot seguit arribem a un collet, es a partir d'aquest punt on s'ens gira  feina. El camí es un continu puja i baixa, no es un camí massa fresat, encara que hi anem trobant marques vermelles, no sempre en bon estat, que ajuden a anar progressant. Ens endinsem fin a la capçalera del Barranc d'Orió, les vistes en tot moment son immillorables, l'entorn no pot se més frestec, voltem tot el barranc perdent de tant en tant, el camí i tornant-lo a trobar molts cops per intuició, en algun punt concret, un parell, em trobat que les marques vermelles no son a lloc i despisten més que ajuden.
Desprès de recorre tot el Barranc d'Orió s'obre a la nostre dreta el Barranc de Barretes, aquí l'entorn canvia, des d'un preciós mirador veiem que passem de estar envoltats d'agulles, morralets com n'hi diuen, a gaudir d'unes fantàstiques vistes dels espadats per on em transitat al matí, sobretot la de la Roca del Migdia, un esplèndia paret d'una sola peça.
Despres de creuar la capçalera del Barranc de Barretes, passem ben aprop d'una foradada, i aviat trobem l'escarrisso de Barretes, també fet d'un tronc. Un cop abaix, no em de baixar la guàrdia, sembla impossible però en un punt com aquest, el camí s'ha esborrat, deidim anar per l'únic lloc possible, barranc avall, ben aviat torna a formar-se el camí. Més endavant, fem un cop d'ull enrere, i sembla mentida que hi hagi camí per on em passat. Poc després, el camí es suavitza i es fa molt més visible, això ens tranquilitza, s'està fent fosc, però ja som practicament a la pista forestal que ve del Coll de Lloret, o sigui que no tindrem problemes per falta de llum.
Un cop a la pista, només ens queda anar tirant avall, s'ens fa una mica llarg, no se si per la foscor o pel cansament, però en una hora i quart, ja som al cotxe. Una ruta increïble.

Observacions:  Em trobat aigua a la fonts que hi han assenyalades al track, possiblement no totes ragin a l'estiu, la ruta es llarga, per tant s'ha de dur aigua.
Es una ruta molt entretinguda, que no complicada, on tots els càlculs del temps que es pot tardar en fer un trajecte, acostumen a ser curts, ja que la progressió no es fàcil.
Si no s'està acostumat en trescar per terrenys amb camí poc fresat, millor desestimar la ruta. Important tenir bon sentit de la orientació ja que es fàcil que el GPS perdi la senyal, si no trobem maques roges millor retrocedir fins estar-ne segur de que anem pel bon camí, ja que encara que no ho veiem anem gaire be sempre penjats del barranc, i sobretot es aconsellable de fer-la quant el dia es llarg, si no s'està segur de sortir del barranc abans que es faci fosc, podria ser complicat haver de trobar el camí a fosques. Es per tot això i no per l'aspecte tècnic, que es pot qualificar com un ruta difícil.

Descarregat el track AQUÍ

Clica l'imatge per veure l'àlbum